Resultats de la cerca

Especialista en els 100 m llisos, en el Mundial d’Atenes del 1997 aconseguí la medalla d’or en aquesta modalitat El 1999, a Sevilla, fou el primer atleta a guanyar les medalles d’or dels 100 m i dels 200 m en un mateix mundial Aquell mateix any, baté el rècord mundial de distància a Atenes amb un temps de 979 segons, el mateix que havia aconseguit deu anys abans Ben Johnson a Seül de manera fraudulenta Guanyà dues medalles d’or als Jocs Olímpics de Sydney del 2000 en les proves dels 100 m i formant part de l’equip dels Estats Units dels 4x100 m

Començà a córrer curses de mig fons als 17 anys, mentre estudiava medicina a Oxford Fou seleccionat per als Jocs Olímpics de Hèlsinki 1952 en els quals, tot i no guanyar cap medalla, baté el rècord de la Gran Bretanya dels 1500 m Posteriorment es proposà córrer la milla 1609,3 m en menys de 4 minuts, objectiu que aconseguí el 6 de maig de 1954 amb una marca de 3 minuts, 59 segons i 4 dècimes, i que significà una fita en l’atletisme mundial El 1973, en què hagué de deixar de córrer per una fractura del turmell, rebé el títol de sir

Especialitzada en proves de mig fons i fons, pertanyé sempre al CN Barcelona Fou entrenada per Josep Claret i, més tard, per Carles Adern Competí 21 vegades per Espanya, entre categoria juvenil i absoluta Guanyà els Campionats d’Espanya absoluts de 100, 200, 800 i 1 500 m, a títol individual, i els relleus de 4 × 100 m lliure i 4 × 100 m estils Baté el rècord estatal de 1 500 m lliure Es retirà al juliol del 1972 i fou guardonada amb la medalla al mèrit esportiu En categoria màsters fou també campiona de Catalunya Es dedicà a la formació, com a monitora, al CE Mediterrani

Fou professor de l’Escola del Treball i periodista Introduí i impulsà el vol sense motor i a vela a Catalunya creació del grup Falziots, el 1931 Intervingué activament en les Setmanes de Vol sense Motor de Puigcerdà 1932, del Montseny 1933 i de Sabadell 1934 El 1934 fou pensionat a Alemanya, on baté el rècord d’Espanya d’estada en l’aire Pel maig del 1936 fou nomenat funcionari tècnic dels Serveis d’Aeronàutica de la Generalitat Publicà Resum d’aviació 1934, primer llibre d’aviació en català Ferit de mort al front d’Aragó a Almudévar el 19 d’octubre de 1936, fou conduït en avió a Barcelona

Membre del Club d’Arquers de Catalunya, el 1967 guanyà el Campionat d’Espanya de segona categoria i el Campionat d’Espanya per equips amb la selecció catalana L’any 1968 assolí el títol de mestra arquera i debutà a primera categoria Fou dues vegades campiona d’Espanya 1969, 1970 i tres de Catalunya Entre altres títols guanyà el Trofeu Miquel Boadella 1968, el Trofeu Saludes 1968, el Trofeu de Sant Sebastià 1969, 1970, el Torneig Rey Pelayo 1970 o el Torneig Federació Espanyola 1971 Fou la primera catalana que assolí l’Estrella FITA 1000 1970, i també baté el rècord d’Espanya de 70 m 1970

Membre del Tiro Nacional de Barcelona, destacà al final de la dècada de 1950 en pistola de velocitat Participà en els Jocs Olímpics de Tòquio 1964 en la prova de pistola de velocitat a 25 m, així com en diversos Campionats del Món Guanyà el Torneig Ibèric 1964 i fou quatre vegades campió d’Espanya en la prova de velocitat sobre siluetes 1961, 1964, 1965, 1966 Durant els anys seixanta també fou diverses vegades campió de Catalunya i de Barcelona en pistola de velocitat i en arma curta de gros calibre Baté el rècord d’Espanya en pistola de velocitat amb una tirada de 581 punts

Competí representant el club Milà i Fontanals i el Club Halterofília Barcelona Guanyà el Campionat d’Espanya en la categoria de 58 kg 2003 Assolí la tercera posició en els campionats estatals per federacions formant part de la selecció catalana 1999 Es proclamà campiona de Catalunya en sis ocasions 1999-2004 i fou subcampiona de la Lliga Catalana en unes altres cinc 1994-98 El 2003 guanyà el Campionat Internacional Silver Dragon a Cardiff en la categoria de 58 kg També s’adjudicà tres edicions del Trofeu Cèlia Peña Entre el 1998 i el 2004 baté més de quaranta rècords de Catalunya en les…

S’inicià a l’Agrupació Ciclista Montjuïc i es professionalitzà l’any 1927 Participà en diverses edicions de la Volta Ciclista a Catalunya L’any 1935 guanyà el Trofeu Masferrer i aconseguí el rècord de victòries consecutives al circuit de la font del Gat de Montjuïc Fou tercer a la cursa francesa entre Poitiers i Samur 1928 i al Gran Premi de Biscaia 1937 El 1943 establí el rècord català de l’hora a Vilafranca del Penedès També baté el rècord espanyol de 100 km individual en pista El 1960 rebé un homenatge de l’AC Montjuïc, que instaurà el Trofeu Ricard Ferrando Emigrà als Estats Units

Fou membre del Club Deportiu Onil i del Futbol Club Barcelona Es proclamà en vuit ocasions campió d’Espanya de 60 m llisos en pista coberta 1982-85, 1987-90 i establí el rècord d’Espanya dels 100 m llisos 1984 i en relleus 4 × 100 m 1990 També baté el rècord català en relleus 4 × 100 m a l’aire lliure, amb una marca de 40,3 s Participà en les proves de 100 m i relleus 4 × 100 m en els Jocs Olímpics de Los Angeles 1984, Seül 1988 i Barcelona 1992, com també en el Campionat del Món de Roma 1988

Format al Club Natació Montjuïc, com a membre d’aquest club es proclamà vuit vegades campió estatal individual i onze en relleus en la modalitat d’esquena 1963-67 Baté deu vegades el rècord d’Espanya de 200 m esquena, sis cops en una piscina de 50 m Fou subcampió d’Europa 1966 d’aquesta prova, medalla de bronze als Jocs Mediterranis 1967 i disputà els Jocs Olímpics de Mèxic 1968 El 2019 fou segon en la categoria de més de 70 anys de la Copa Nadal, celebrada al port de Barcelona Una vegada retirat, continuà nedant i jugant a waterpolo en categoria màster, i des del 2009 fou vocal de la…