Resultats de la cerca

Entre els segles X i XIII exercia les funcions de cantor primer i era anomenat també precentor, primicer i cabiscol Escollia els membres del cor i els instruïa i, el diumenge i les festes assenyalades, era l’encarregat d’entonar determinats salms, antífones, himnes i responsoris, i també de donar el to al bisbe durant la missa En alguns monestirs el xantre feia, a més, de bibliotecari A partir del segle XIV moltes de les seves tasques passaren a ser exercides per beneficiats, tot i que la dignitat de xantre es mantingué A les catedrals anglicanes, és el clergue responsable del cor

Fou bibliotecari de l’Arsenal i reuní entorn seu un grup de joves romàntics Hugo, Vigny, Musset, Sainte-Beuve, Lamartine Escriví les novelles goethianes Le peintre de Salzbourg 1803 i Les tristes ou mélanges tirés des tablettes d’un suicide 1806 i novelles fantàstiques de to romàntic Jean Sbogar 1818, Lord Ruthwen ou les vampires 1820, Smarra 1821, Trilby ou le lutin d’Argail 1822 El més destacable de la seva producció són els contes fantàstics La fée aux miettes 1832, Mademoiselle de Marsan 1832, Trésor de fèves et fleur de pois 1837 i Les quatre talismans 1838

Director i professor del Gymnasium de Novi Sad i, posteriorment, bibliotecari de la Universitat de Praga, és considerat un dels pares de l’eslavística La seva obra principal és Slovanské starotžitnosti ‘L’antiguitat eslava’, 1836-37, estudi sobre els orígens de la cultura eslava Cal esmentar, també, Geschichte der slavischen Sprache und Literatur nach allen Mundarten ‘Història de la literatura i la llengua eslaves segons tots els dialectes’, 1826 i Geschichte der südslawischen Literatur ‘Història de la literatura sud-eslava’ 1864 Publicà també alguns reculls de poemes, entre els…

Estudià al seminari de Girona i s’ordenà el 1916 Després d’exercir el ministeri a Cornellà de Llobregat, Barcelona, etc, es traslladà a França, on estudià metodologia històrica a l’École des Chartes i s’especialitzà en litúrgia, dret canònic i colonització carolíngia Visqué més de cinquanta anys a París, on era conegut de la colònia catalana per la seva generositat i el seu pintoresquisme Fou capellà d’un orfenat i bibliotecari de l’Institut Catholique de Paris Escriví articles erudits, i la seva tesi sobre les fonts de la legislació eclesiàstica en un període de la província…

Fundada el 1609 pel cardenal i bibliòfil italià Frederic Borromeo Al segle XIX el cardenal Angelo Mai, després bibliotecari de la Biblioteca Apostolica Vaticana, recuperà molts dels seus manuscrits, entre els quals el palimpsest que conté algunes obres de Plaute, discursos de Ciceró, etc Disposa de 850 000 volums, 35 000 manuscrits —la majoria llatins, grecs i orientals—, 2 100 incunables, 5 000 dibuixos, 19 000 impresos, etc Cal remarcar, entre els seus manuscrits, el Pentateuc en grec, del segle V, un Flavi Josep en papir, del segle V, fragments gòtics d' Ulfiles i un Virgili…

Fill de Ramon de Sanç i de Sala Estudià a Cervera, on es doctorà en lleis 1777 Serví uns quants anys a la marina de guerra, on entrà de guàrdia marí el 1781 Més tard 1796 fou comissionat pel govern de Carles IV per fer recerques als arxius de Simancas i de Barcelona Hi reuní còpies d’articles interessants, que hom conserva a l’Academia de la Historia, de Madrid, de la qual fou membre El 1779 ingressà a l’acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, on llegí memòries i treballs El 1822 fou nomenat bibliotecari de la Universitat de Barcelona

Estudià farmàcia a Barcelona 1870-74 havent ingressat al cos d’arxivers 1890, fou bibliotecari de la facultat de medicina de València, de la biblioteca de la qual publicà el catàleg 1898 Collaborà assíduament 1881-85 a Revista de Castellón i en altres periòdics Fou autor del drama Les companyies 1887, de diversos poemes i de les narracions Cándido García 1900 i Historietas novelescas 1900 Publicà Apuntes para una gramática valenciana popular 1894 i Tratado de ortografía valenciana clásica 1910, en què, negant la identitat lingüística dels Països Catalans, proposava pintoresques…

Estudià farmàcia a Barcelona 1870-74 Ingressà al cos d’arxivers 1890 i fou bibliotecari de la facultat de medicina de València, de la biblioteca de la qual publicà el catàleg 1898 Collaborà assíduament 1881-85 a “Revista de Castellón” i en altres periòdics Publicà el drama Les companyies 1887, poemes diversos i un parell de novelles en llengua castellana De la seva obra gramatical destaquen els Apuntes para una gramática valenciana popular 1894 i el Tratado de ortografía valenciana clásica 1910, en el qual, negant la identitat lingüística dels Països Catalans, proposa…

Llicenciat en filosofia i lletres, fou, a Castelló de la Plana, bibliotecari, arxiver municipal 1929 i cronista municipal 1944-63 Collaborà a Heraldo de Castellón , Arte y Letra , Mediterráneo i fou membre destacat de la Societat Castellonenca de Cultura Publicà La enseñanza en Castellón de 1374 a 1400 1930, Hospitales y pobres en el Castellón de otros tiempos 1947 i Llibre de ordinacions de la vila de Castelló de la Plana 1957 Fou professor de català 1910-12 i autor de l’estudi La llengua valenciana Notes per al seu estudi i conreu 1930, on declarava la catalanitat de l’idioma i…

Llicenciat en dret a la Universitat de Barcelona 1914, ingressà el 1915 a l’orde caputxí, on rebé el nom d’Andreu de Palma de Mallorca Intervingué en la revista “Estudis Franciscans” 1918-25 i fou bibliotecari del convent de Pompeia 1944-57 Pessebrista i filatèlic, escriví nombrosos articles i llibres d’història eclesiàstica i d’història local dels Països Catalans, d’un valor molt desigual, entre els quals es destaquen Mallorca en guerra contra el marxismo 1936, Els sistemes jurídics i les idees jurídiques de Ramon Llull 1936, Historia de la villa de Sant Felío de Codines 1946,…