Resultats de la cerca

L’extracció aparentment homogènia dels seus membres, el caràcter seriós de l’elogi de la llengua en l' Apologia , i el fet que cap dels membres de la societat no ho era de l’Acadèmia de Bones Lletres fan presumir que hi havia alguna oposició amb els d’aquesta

Baró de Sant Miquel de Castellar Fou arxiver de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, a la qual oferí acolliment al seu palau del carrer de Montcada Redactà treballs històrics, especialment dedicats als primers períodes medievals i a les relacions amb els estats àrabs, i cultivà la poesia

Advocat, el 1844 ingresà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, de la qual fou nomenat secretari el 1848 Hi llegí una traducció directa al castellà del Fedó de Plató 1844, publicat després en La Abeja i un treball sobre les analogies entre les llengües indoeuropees i les semítiques

Germà de Joan Besnet de Francesc de Sanç i de Miquel El 1804 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona Més tard fou regidor perpetu de Barcelona Els altres regidors el nomenaren representant de Barcelona a les corts de Cadis Morí poc després d’haver estat iniciades les sessions

Autodidacte, s’adaptà als més diversos estils De la seva producció pictòrica són remarcables els retrats del seu fill i dels bisbes de Mallorca Rafael Manso medalla d’or de la diputació provincial de les Balears, 1848 i Miquel Salvà Demostrà bones condicions d’escenògraf amb el seu pessebre de figures retallades

Fill del general Manuel de Llupià i de Ballaró Fou canonge de la seu d’Urgell Membre de l’Acadèmia Desconfiada 1700, més tard ho fou de la de Bones Lletres Participà amb una composició poètica en una sessió d’aquesta darrera en honor de Felip V i la seva muller 1701

Té nou articles, en què es reconeix l’autoritat lingüística de l’IEC i es fa una declaració de bones intencions a favor del català com a llengua pública i privada, sens perjudici de l’oficialitat del francès La declaració no és legislativa, ni és competència del Consell General l’oficialització de les llengües

Són de color semblant al de l’argent, inalterables, durs, de bones propietats mecàniques, i poden soldar-se, emmotllar-se i treballar-se fàcilment Foren molt emprats i s’empren encara per a orfebreria, coberts, monedes, caixes de rellotge, peces d’aparells, etc La composició més corrent és Cu 55%, Zn 25%, Ni 20%

Ingressà en l’orde augustinià, i fou lector de filosofia i de teologia al convent de Sant Agustí de la Seu d’Urgell El 1799 ingressà en l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, on llegí treballs sobre temes històrics i una Censura de la reseña histórica de los idiomas que se hablan en Cataluña

Pertangué a l’Acadèmia de Bones Lletres, on, entre el 1837 i el 1846, llegí diversos treballs sobre qüestions jurídiques, històriques, etc Bosquejo de la antigua legislación catalana, desde la instalación del Estado independiente hasta el decreto de Nueva Planta, Memoria sobre la civilización y primeras relaciones políticas y comerciales de la antigüedad, etc