Resultats de la cerca
Es mostren 1825 resultats
Agustí Buades i Frau
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i dibuixant, considerat un dels millors retratistes mallorquins del s XIX.
Autodidacte, s’adaptà als més diversos estils De la seva producció pictòrica són remarcables els retrats del seu fill i dels bisbes de Mallorca Rafael Manso medalla d’or de la diputació provincial de les Balears, 1848 i Miquel Salvà Demostrà bones condicions d’escenògraf amb el seu pessebre de figures retallades
Nicolau Mayet i Perelló
Història
Cristianisme
Eclesiàstic i erudit.
Ingressà en l’orde augustinià, i fou lector de filosofia i de teologia al convent de Sant Agustí de la Seu d’Urgell El 1799 ingressà en l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, on llegí treballs sobre temes històrics i una Censura de la reseña histórica de los idiomas que se hablan en Cataluña
Carta en favor del català
Declaració del català com a llengua del departament dels Pirineus Orientals feta el 10 de desembre de 2007 pel Consell General.
Té nou articles, en què es reconeix l’autoritat lingüística de l’IEC i es fa una declaració de bones intencions a favor del català com a llengua pública i privada, sens perjudici de l’oficialitat del francès La declaració no és legislativa, ni és competència del Consell General l’oficialització de les llengües
alpaca
alpaca
© Fototeca.cat
Tecnologia
Designació genèrica d’aliatges de coure (50-65%], zinc (15-30%] i níquel (15-30%], anomenats també plata alemanya, plata de níquel, maillechort i metall blanc.
Són de color semblant al de l’argent, inalterables, durs, de bones propietats mecàniques, i poden soldar-se, emmotllar-se i treballar-se fàcilment Foren molt emprats i s’empren encara per a orfebreria, coberts, monedes, caixes de rellotge, peces d’aparells, etc La composició més corrent és Cu 55%, Zn 25%, Ni 20%
Josep Antoni Anglada i Lloret
Historiografia
Dret
Historiador i jurisconsult.
Pertangué a l’Acadèmia de Bones Lletres, on, entre el 1837 i el 1846, llegí diversos treballs sobre qüestions jurídiques, històriques, etc Bosquejo de la antigua legislación catalana, desde la instalación del Estado independiente hasta el decreto de Nueva Planta, Memoria sobre la civilización y primeras relaciones políticas y comerciales de la antigüedad, etc
Leon Cordas
Literatura
Escriptor occità.
Viticultor i autodidacte, els seus poemes realistes Aquarela , 1946 Branca tòrta , 1964 denoten influències lorquianes Escriví més de vint obres teatrals, amb les quals propugnà les reivindicacions pageses La font de Bones-Gràcias 1955, etc En el camp de la narrativa publicà Los macarèls 1974, Set pans 1977, La batalha dels teules 1979, etc
David V de Geòrgia
Història
Rei de Geòrgia (1245-93).
Nebot de Jordi IV, la seva mare, Rusudana, el féu coronar en lloc del seu cosí David VI Els mogols envaïren la part oriental i meridional de Geòrgia, que des del 1245 lliuraren sota llur control a David VI, mentre ell en conservava la part occidental i establia bones relacions amb el seu cosí
compressió isostàtica en calent
Tecnologia
Tècnica de compactació per sinterització de les pólvores ceràmiques.
Es basa en l’escalfament de les pólvores, fins a una temperatura determinada, i en l’aplicació simultània d’una certa pressió hidroestàtica, mantinguda constant al llarg del procés, que les compacta uniformement en totes les direccions Les peces així obtingudes tenen unes bones propietats mecàniques, perquè aquest procés dóna un material d’una porositat molt baixa
Benet de Magarola i de Castellví
Cristianisme
Eclesiàstic i erudit.
Fill de l’oïdor de l’audiència de Catalunya Miquel Joan de Magarola i de Clariana Fou catedràtic de filosofia a Cervera El 1793 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres, de la qual fou secretari Dels seus escrits, només en restà un dietari 1808-14, que usà Ramon Ferrer en la redacció de la seva Barcelona cautiva
Josep Gregori de Montero i d’Alòs
Història
Erudit.
Ingressà a l’orde benedictí a Besalú 1744 Fou catedràtic de filosofia i teologia, i, el 1767, ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona Més tard fou secretari general de l’orde i abat de Sant Esteve de Banyoles i, des del 1788, de Sant Cugat del Vallès El 1765 publicà Enchiridion theologicum polemicum
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina