Resultats de la cerca

A partir de Ferran II, fins a l’adveniment de la dinastia dels Borbó, fou ostentat, amb el principat de Girona, per tots els primogènits de la corona catalanoaragonesa

Producció d’àcid clorhídric Facultat d’agricultura de la Universitat de Nàpols D’origen medieval, feu dels Caraffa s XV, esdevingué port militar dels Borbó Conserva un palau reial 1738

Mor Carles II d’Àustria, rei de Castella i d’Aragó, després d’haver testat en favor de Felip de Borbó, duc d’Anjou, i nét de Lluís XIV de França

Nus de comunicacidons Indústria Bisbat catòlic Catedral dels s XV-XVI Des de mitjan s XIV fins al 1523 fou residència dels comtes de Borbó, i fins el 1789 capital del Borbonès

Filla de Llorenç de Mèdici, duc d’Urbino Es casà 1533 amb el futur Enric II de França Després de la mort del seu marit 1559 i del curt regnat del seu fill gran Francesc II 1560, dirigí la política francesa, tant durant la regència 1560-63 com en la resta del regnat del seu segon fill Carles IX 1560-74 Inicialment 1560-67, aconsellada pel canceller Michel de l’Hôpital, afavorí una política de conciliació entre el partit catòlic representat pels Guisa i el protestant els prínceps hugonots de la casa de Borbó Però no pogué evitar el renovellament de les guerres de religió Davant l’…

Aliança entre l’emperador, Anglaterra, l’arxiduc Ferran d’Àustria, el Papa, Venècia, Milà, Florència, Gènova, Siena i Luca contra Francesc I de França, amb el suport de Carles de Borbó, conestable de França

Centre agrícola i comercial exportació de vins Fundada al començament del s XIV per concessió de Frederic II de Sicília, fou un feu abacial fins el 1763, any que fou incorporada al patrimoni dels Borbó

Una part de la noblesa, inquieta pel progrés de l’autoritat reial, sobretot en l’aspecte militar, s’alçà, comandada pel duc de Borbó i el delfí Lluís, però fou derrotada pel rei i amnistiada

Diputat a les corts de Cadis, el 1821 fou ministre d’estat i president del consell S'enfrontà als liberals extremistes Era president del consell 1837 quan el pretendent Carles de Borbó arribà a les portes de Madrid

El rei arxiduc Carles III hi annexà la grandesa d’Espanya per a Francesc de Blanes-Centelles i Desbac-Descatllar, però no fou convalidada pels Borbó El títol passà als Moncayo, als Pignatelli d’Aragona i als Llança