Resultats de la cerca
Es mostren 864 resultats
rementerola
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne, de la família de les labiades, de 30 a 80 cm d’alt, aromàtica, vellosa, de fulles ovals crenulades, de flors purpúries, aplegades en ramells axil·lars, i de fruits formats per quatre núcules.
Creix en boscs i en paratges humits Té virtuts tòniques i estomacals
escarlet bord
Micologia
Bolet de la família de les cortinariàcies, alt de 3 a 7 cm, de barret blanquinós, brunenc al centre, pruïnós, lleugerament viscós, enrotllat al marge, i de peu curt, robust, amb flocs blancs al barret.
No és comestible Viu sobre sòl humit, a tota classe de boscs
matapoll
Botànica
Arbust, de la família de les timeleàcies, de 60 a 150 cm d’alt, de fulles alternes i estretament lanceolades, de flors blanques i oloroses, agrupades en panícules terminals, i de fruits bacciformes vermells.
Es fa en boscs clars i en matolls, a la terra baixa
julivert de muntanya

julivert de muntanya
Andreas Rockstein (CC BY-SA 2.0)
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia perenne de 40 a 100 cm d’alçària, de tija massissa i estriada, de fulles tripinnatisectes i de flors blanques en umbel·les.
Es fa en boscs i pastures, a les comarques catalanes més septentrionals
carlet

Carlets
© C.I.C - Moià
Micologia
Bolet de la família de les higroforàcies, de barret carnós i massís, primer convex, després estès o deprimit, viscós, de color de carn o púrpura, més clar al marge, de 8 a 20 cm de diàmetre, làmines blanques gairebé gens decurrents, cama blanca robusta de base un poc afuada, compacta.
Viu als boscs de roures, alzines i faigs És un comestible apreciat
pomera salvatge

Fulles i fruit de la pomera salvatge
Peter O'Connor aka anemoneprojectors (CC BY-SA 2.0)
Botànica
Agronomia
Petit arbre caducifoli, de la família de les rosàcies, de 2 a 10 m d’alt, més o menys espinós, de fulles ovals crenades, de flors blanques o rosades, disposades en umbel·les, i de fruits en pom, de 2 a 3 cm de diàmetre, acerbs o dolcencs.
Es fa en boscs i matolls, a una gran part d’Europa
sanguinyol
Botànica
Arbust caducifoli, de la família de les cornàcies, d’1 a 3 m d’alçària, de branques vermelloses, de fulles blanes, ovals i acuminades, de flors blanques, agrupades en corimbes terminals, i de fruits drupacis, amargs i negres un cop madurs.
És comú a tota l’Europa humida, sobretot en boscs, vorades i bardisses
cep

Cep
© Fototeca.cat/Corel
Micologia
Bolet de la família de les boletàcies, de capell hemisfèric o convex, de 5 a 25 cm d’ample, bru ocraci, lluent, amb tubs groguencs, de cama gruixuda i massissa, d’un bru clar, i amb la carn blanca, d’olor i sabor agradables.
Es fa en boscs, principalment a muntanya És molt apreciat com a comestible
bolet de rosada

bolet de rosada
Eva Skific (Evica) (CC BY-SA 3.0)
Micologia
Bolet, de la família de les tricolomatàcies, semblant al fredolic, però amb làmines blanques que es taquen de groc citrí i amb la base del peu que sol prendre una coloració grisa blavissa.
Viu en boscs d’alzines i roures i és comestible, però poc apreciat
Malekula
Illa
Illa volcànica de les Noves Hèbrides, situada al sud de l’illa d’Espíritu Santo, de la qual la separa el canal de Bougainville.
Hi abunden grans plantacions de copra, cafè, cocos i cacau Boscs de sàndals
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina