Resultats de la cerca

Fou professor de botànica a Marburg, Bonn, Basilea i Tübingen S'especialitzà en embriologia i fisiologia vegetals Estudià i mesurà les pressions osmòtiques de les solucions aquoses, mitjançant unes membranes semipermeables, que són conegudes com a cèllules de Pfeffer Publicà Handbuch der Pflanzenphysiologie 1881 i Studien zur Energetik der Pflanze 1892, entre altres obres

Fou deixeble d’Augustin Pyrame de Candolle i assumí, amb l’ajut de Francesc Campderà, la cura del jardí botànic de Montpeller 1816 Autor de nombroses monografies de gèneres, collaborà amb Candolle en la publicació del Prodromus systematis naturalis regni vegetabilis El 1829 fou nomenat professor de botànica de la facultat de ciències de Montpeller

Fou declarat espai natural de protecció especial el 1984 El paratge comprèn part de la vall del monestir de Poblet, on l’entorn natural és un dels més ben conservats de les contrades i amb una gran riquesa botànica L’any 1998 es declararen reserves naturals parcials el barranc del Titllar i el de la Trinitat

Professor de botànica a les universitats de Friburg, Giessen i Berlín, fou molt influït per les concepcions idealistes de la filosofia alemanya del seu temps, escriví obres teòriques sobre les relacions de l’individu amb la seva espècie i amb la successió de les generacions És autor de nombroses monografies sobre la família de les caràcies

Doctor en farmàcia i en ciències naturals Inicià l’herbari del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, i fou professor de botànica a l’Escola Superior d’Agricultura de la Mancomunitat de Catalunya Autor d’un Assaig d’una flora liquènica de Catalunya i d’unes Contribuciones al estudio de la flora del Pirineo catalán Valle de Arán

Catedràtic de botànica i de cirurgia a Montpeller, vers el 1568 tornà a València com a catedràtic de cirurgia És autor de Cirugía universal y particular del cuerpo humano, publicada conjuntament amb un tractat d’anatomia i un altre sobre la sífilis 1580, reeditada diverses vegades, i de l’edició corregida de la Chirurgia de Guiu de Caulhac, glossada per Jaume Falcó 1596

Catedràtic de fitografia i geografia botànica a la Universitat de Barcelona 1913-22, formà part de la Junta de Ciències Naturals de Barcelona, en què actuà de secretari 1914-17, i fou primer director dels Serveis Botànics 1916-17 Traslladat després a Madrid, on ocupà la mateixa càtedra que a Barcelona 1922, el 1939 fou nomenat director del Jardín Botánico de Madrid

Especialitzada en la pintura de plantes i animals, realitzà importants sèries d’aquarelles de fongs i plantes superiors per a l’Institut Botànic de Barcelona, del qual fou conservadora 1956-68, i de peixos, crustacis i molluscs per a l’Institut d’Investigacions Pesqueres de Barcelona Illustrà els llibres Botànica pintoresca 1956 i Plantas medicinales 1961 de P Font i Quer

Estudià medicina i farmàcia a Salamanca i exercí la medicina a Barcelona Capdavanter de la botànica catalana, herboritzà per Catalunya, Castella i Extremadura Descobrí una trentena d’espècies botàniques noves, que comunicà al botànic francès Dalechamps i que aquest descriví en la Historia generalis plantarum 1587 cal remarcar, en especial, l’orella d’os Ramonda myconi Hom li dedicà el gènere Miconia

Interessat primer per la mineralogia i les tècniques metallúrgiques en la seva primera obra notable, el Traité des mines de fer et des forges du comté de Foix , defensa la superioritat de la farga catalana sobre els alts forns es decantà després per la botànica, en particular la pirinenca La seva obra més important és la Histoire abrégée des plantes des Pyrénées 1813