Resultats de la cerca

Inscrit dins el realisme crític, es donà a conèixer amb Nuevas amistades 1959, on, sobre la base anecdòtica d’un avortament clandestí, descriu objectivament les situacions conflictives d’un seguit d’individus de la burgesia illustrada i progressista Altres obres seves són els relats Gente de Madrid 1967 i Mucho Cuento 1987 i les novelles Tormenta de verano 1962, premi Formentor, El gran momento de Mary Tribune 1972, Gramática parda 1982 i Muñeca y macho 1992

Les seves primeres obres, Μ`ην ομιλεῖτε ε`ις τον οδηγόν‘No parleu amb el conductor’, 1938 i Τ`α κλειδοκýμβαλα τῆς σιωπῆς ‘Els clavicèmbals del silenci’, 1939, testimoniaren un desig de revolta contra la burgesia benpensant En temps de l’ocupació alemanya, el seu poema Μπολιβάρ ‘Bolívar’, 1944 representà un càntic a la llibertat, que associava les gestes de l’heroi sud-americà amb les d’Odisseus Andrutsos, heroi de la revolució grega del 1821

De temperament inquiet i agosarat, fou un renovador de la tècnica cinematogràfica Els seus films reflecteixen sovint el món de l’alta burgesia i de la mitjana De la seva filmografia cal esmentar Graciela 1956, La casa del ángel 1957, Fin de fiesta 1960, La mano en la trampa 1961, Piel de verano 1961, La terraza 1963, El ojo de la cerradura 1964, Martín Fierro 1968, El santo i la espada 1969 i Boquitas pintadas 1974

Inspirat per Joan AMaragall, Josep ALinati, RGuardans, HTorras i altres membres de la burgesia industrial i financera tradicional, es definí com a monàrquic, conservador, regionalista i europeista El 1976 se n'escindí SMillet i Bel, per a crear a Lliga Liberal Catalana , i també JALinati, que organitzà un efímer Partit Democràtic Català coalitzat amb Alianza Popular No participà en les eleccions legislatives espanyoles del 1977, encara que alguns dels seus homes —CSentís— passaren a UCD Es dissolgué el 1978

S'inicià en el periodisme en defensa del liberalisme, dels drets dels fills illegítims, etc Després d’una espectacular polèmica amb Almqvist, començà a escriure comèdies i pamflets sobre la burgesia de la seva ciutat Viatjà per França i Itàlia, i el 1859 fou elegit diputat Cal destacar, entre les seves obres, la comèdia Ett resande teatersällskap ‘Els còmics ambulants’, 1853 i les narracions, influïdes per Eugène Sue, Tavlor och berättelser ur Stockholmsivet ‘Quadres i narracions de la vida d’Estocolm’, 1845

El seu pare el deixà a Alemanya com a regent sota la tutela del bisbe de Colònia, Engelbert, i després, de Lluís, duc de Baviera El 1228 Enric es rebellà contra el seu pare i prengué plens poders 1229 Cercà suport en la burgesia de les ciutats per fer front a l’Església i a la noblesa Negocià un acord secret amb la Lliga llombarda 1234 però, abandonat per tothom, sollicità el perdó del seu pare, fou empresonat i s’emmetzinà

Fou rector 1902-07 del Collegi de Sant Ignasi de Sarrià Barcelona, prefecte de la Congregació Mariana de Barcelona 1907-08 i, des del 1908, de la de València Fundà 1912 i dirigí el Centre Escolar i Mercantil de València entre el 1910 i el 1913 donà nombroses conferències de tema religiós que el prestigiaren entre la burgesia Fundà la Legió Catòlica Espanyola, que tingué 3500 afiliats en 47 poblacions del País Valencià Des del 1916 publicà la revista Oro de Ley

Preocupat per problemes morals i religiosos, en les seves obres duu a terme una anàlisi psicològica de la petita burgesia D’entre les seves novelles destaca To levende og en död ‘Dues vides i una mort’, 1931, concebuda segons el gènere d’intriga Altres obres seves són Drömmen og livet ‘El somni i la nit’, 1935 i Det ensomme hjerte ‘El cor solitari’, 1938 També escriví drames, d’entre els quals destaca En reise i natten ‘Un viatger en la nit’, 1930

Collaborador a les revistes Lieben Augustin i Simplicissimus , començà escrivint narracions en les quals satiritzava la burgesia i la burocràcia del seu temps Posteriorment, arran del seu interès per l’ocultisme, publicà les novelles expressionistes Der Golem “El Golem”, 1915, Walpurgisnacht “La nit de Walpurgis”, 1917 i Der Weisse Dominikaner “El dominic blanc”, 1921, que palesen la influència d’ETAHoffmann i EAPoe, i amb les quals es convertí en un dels principals creadors d’un tipus de narrativa mística i visionària

Revitalitzà el vodevil L’acuïtat de l’observació dels costums i l’estilització dels detalls fins a l’absurd en fan el creador d’un univers teatral nou, on l’element visual jocs escènics, simetries en els caràcters, acció rapidíssima i la preocupació pel llenguatge a través del gest corresponen força a l’actual concepció de l’espectacle teatral Le chapeau de paille d’Italie 1851 i Le voyage de monsieur Perrichon 1860 evoquen una petita burgesia mal adaptada al món modern