Resultats de la cerca
Es mostren 1976 resultats
Numisma
Publicacions periòdiques
Revista especialitzada en numismàtica, editada a Madrid per la Sociedad Ibero-Americana de Estudios Numismáticos, amb el concurs de la Fábrica Nacional de Moneda y Timbre.
Aparegué el 1951, propulsada i dirigida, inicialment, per FXCalicó A partir del 1956 canvià la seva periodicitat de trimestral a bimestral, i continua sortint actualment, encara que amb força irregularitat Des del 1973 publica a les seves pàgines les actes dels Congressos Nacionals de Numismàtica
Sant Jordi de Cercs
Vista del poble de Sant Jordi de Cercs
© CIC-Moià
Poble
Poble del municipi de Cercs (Berguedà), al NW del cap del municipi.
L’edifici romànic, restaurat recentment, s’edificà al segle XII i canvià de titular al segle XVIII Prop seu s’edificà el nou barri obrer de les mines de Fígols, traslladat de Sant Salvador de la Vedella, que per això s’anomenà de Sant Jordi
Comayagua
Departament d’Hondures.
La capital és Comayagua 11 247 h 1968 Fou fundada per Alonso de Cáceres 1537 amb el nom de Santa María de Comayagua, que canvià l’any 1543 pel de Nueva Valladolid Fou capital de la República des de la independència fins a l’any 1880
Latina
Ciutat
Capital de la província de Latina, al Laci, Itàlia.
Construïda modernament hom hi posà la primera pedra el 1932, amb el nom de Littoria que canvià el 1945, a una vintena de quilòmetres de la costa sobre la mar Tirrena, és un nucli industrial important indústria alimentària, d’electricitat, etc i centre agrícola i comercial
hi
Gramàtica
Forma que, en el català del Principat, pren el pronom li quan concorre amb el, la, els o les.
Aleshores hom canvia l’ordre dels pronoms talment, que el de cosa precedeix el de persona Al País Valencià, però, hom manté la forma li i l’ordre normal dels pronoms També, en el llenguatge colloquial, forma del mateix pronom li , quan concorre amb el pronom en
baronia d’Alberic
Història
Demarcació senyorial que comprenia la vila d’Alberic i els pobles d’Alàsquer, d’Alcosser i de Gavarda (actuals termes municipals d’Alberic i de Gavarda); era anomenada, comunament, les Baronies.
La senyoria, creada el 1244 per Jaume I, canvià sovint de posseïdor fins a ésser adquirida, al començament del s XVII, per la casa ducal castellana d’El Infantado com a conseqüència d’un llarg plet, sentenciat el 1804, la baronia retornà a la corona el 1837
Revista Manresana
Periodisme
Periòdic quinzenal, el primer que es publicà en català a Manresa, sota el lema ‘‘Moralitat, Il·lustració i Progrés’’, i dirigit per Josep Martrus.
Aparegué el 4 de juliol de 1880 En el segon número canvià la capçalera, i adoptà el títol de Revista Catalana de literatura, ciències i arts i interessos locals Durà fins el 15 de novembre de 1882 Publicava poesies i articles literaris i de divulgació històrica
El Rayo
Setmanari
Setmanari republicà federal aparegut a Palma, Mallorca, (28 de març de 1869 - 24 de juliol de 1870) i dirigit, successivament, per Joan Roca i Pascual i Josep Valls i Fuster.
Adoptà un to fortament anticlerical —que li reportà diferents judicis i condemnes— Comptà, com a principals redactors, amb Joan Lladó, Fèlix Duval, Joaquim Quetglas, Miquel Mas i Obrador, etc El 31 de juliol de 1870 canvià el nom pel d’"El Trueno”, del qual aparegueren pocs números
Companyia del Ferrocarril d’Almansa a Xàtiva i Grau de València
Societat, inicialment anomenada Societat Valenciana de Crèdit i Foment, formada en obtenir Josep Campo i Pérez
la concessió per a construir i explotar la línia de ferrocarril del Grau de València a Xàtiva.
La línia, inaugurada el 1854, fou prolongada fins a Almansa 1859, on enllaçà amb la d’Alacant a Almansa El 1862 obtingué la concessió de la línia de València a Tarragona, i canvià el nom pel de Societat dels Ferrocarrils d’Almansa a València i Tarragona
programa de configuració
Electrònica i informàtica
Programa, guardat com a part del sistema bàsic d’entrada/sortida (BIOS), que canvia les opcions de configuració.