Resultats de la cerca

Amb un total de 4 603 números, ocupa el segon lloc per durada a la història de la premsa catalana Fundat com a setmanari pel novembre del 1904, com a portaveu d’una dissidència de la Lliga, tingué llavors com a director Joan Ventosa i Calvell Eugeni d’Ors hi assajà el Glosari i el pseudònim Xènius , i hi collaboraren Pompeu Fabra, Gabriel Alomar, Joan Maragall, Josep Pous i Pagès i altres escriptors Transformat en diari, dirigit per Francesc Rodon, tingué una jove i brillant redacció, formada principalment per Antoni Rovira i Virgili, Màrius Aguilar, Claudi Ametlla, Ramon Noguer i Comet,…

Llicenciat en dret per la Universitat Complutense de Madrid 1983, ingressà per oposició al Cos Superior d’Administradors Civils de l’Estat 1985 i feu carrera en l’administració central, on ha ocupat, entre d’altres, els càrrecs de subdirector de Personal del Ministeri de Sanitat 1988-92, director de Relacions Laborals d’AENA 1992-96, director general de la Funció Pública 1996-99 i director general de Personal del Ministeri d’Educació 1999-2000 També ha estat director gerent de l’hospital Ramón y Cajal de Madrid 2004-05, secretari general i del consell d’administració de la multinacional del…

Fou liderat per Joan Escoda i Vives i Josep Capdevila Ambrós i pretengué “assolir la llibertat nacional de Catalunya i establir una nova ordenació econòmico-social” que comportés “major justícia i benestar” Configurà un succedani polític més moderat del PCP d’escassa importància Semblà desaparèixer amb l’esclat de la revolució el 1936

Al setembre del 1895 la família del professor de Belles Arts malagueny José Ruiz Blasco arribà a Barcelona, on aquest començaria a exercir el seu nou càrrec de professor numerari de Dibuix de figura a l’escola oficial de Belles Arts, coneguda com Llotja El fill del professor, Pablo Ruiz Picasso, que encara no havia fet catorze anys, seguia les passes del seu pare i estava estudiant Belles Arts per això tot just arribar ja va matricular-se a la mateixa escola on el pare entrava de professor i va sollicitar permís de copiar obres al Museu de l’Acadèmia de Belles Arts Les obres que li serviren…

Edità una octaveta commemorant l’ascens de Hitler al poder, adhesius anticomunistes “Marxistes heu traït Catalunya” i xenòfobs “Fora xarnegos”, “Immigració provoca delinqüència” El seu símbol fou una senyera on l’esvàstica substituí l’estel independentista i els seus escassos seguidors devien procedir d’àmbits nacionalistes radicals catalans

Era la “demarcación catalana del Partido Laborista de España”, fundat al desembre de 1944 per persones procedents de la CNT, que es definia democràtic i federal en l’estructura i les finalitats No era partidari de l’Alianza Nacional de Fuerzas Democráticas i el 1947 propugnà un govern de transició integrat per personalitats de prestigi Mantingué activitat com a mínim fins el 1953 Edità Catalunya Obrera , Labor i un butlletí

Hi convergiren la Joventut Republicana de Lleida que, amb Humbert Torres i Alfred Perenya, havia estat la principal impulsora del procés, el Bloc Republicà Autonomista , un grup de decebuts del Partido Reformista Lluís Companys i Antoni Estivill, supervivents dispersos del naufragi de la UFNR el tarragoní Pere Lloret i el vilafranquí Isidre Rius i el nucli federal empordanès encapçalat per August Pi i Sunyer En total, el nou partit rebé l’adhesió formal de més de 150 entitats republicanes d’arreu de Catalunya El PRC aprovà en la seva assemblea fundacional un programa federalista…

Jugava de davanter centre i milità en el Reial Club Deportiu Espanyol en dues etapes 1939-41, 1943-44 Disputà 40 partits de Lliga i marcà 31 gols, i guanyà la Copa 1940 i el Campionat de Catalunya 1940 Jugà 2 partits amb la selecció catalana i marcà 3 gols En retirar-se, exercí d’entrenador El 2011 es batejà el Poliesportiu Municipal de Manises amb el seu nom