Resultats de la cerca

Formà part de la selecció de Barcelona que participà en els Campionats d’Espanya de boxa amateur el 1956 Assolí la cinquena posició en els Campionats d’Europa de boxa amateur en la categoria de pes wèlter 1959 i guanyà el títol de campió d’Espanya i de Catalunya amateur de pes superlleuger Disputà els Jocs Olímpics de Roma 1960 Posteriorment fou campió d’Espanya professional en la categoria de pes wèlter 1962, 1963 i superwèlter 1966, 1970 Obrí un gimnàs a Barcelona que dugué el seu nom

Sempre ha competit pel Choi’s Vilanova, on és professora Posseeix el sisè dan de taekwondo i hapkido Ha estat dos cops campiona d’Espanya de taekwondo 2008, 2009 i tres de hapkido 2008, 2009, 2010 Competí en dos Mundials 2008, 2009 i en un europeu, i en tots tres casos es classificà cinquena Ha estat una vintena de vegades campiona de Catalunya Fa més de vint anys que forma part de la selecció catalana El 2011 rebé la medalla de bronze al mèrit esportiu per la Federació Espanyola de Taekwondo

El nom akàthisto fa referència al fet que es canta dempeus, ’sense seure' Pertany al gènere kontàkion D’autor anònim, segurament del final del segle V o començament del VI, i molt popular, és cantat el dissabte de la cinquena setmana de Quaresma en les esglésies de tradició bizantina És format per un conjunt de dotze grups de dues estances cadascun, precedit d’un kontàkion en què la ciutat de Constantinoble dedica aquest poema a la Mare de Déu, en record de l’alliberament de la ciutat del setge dels àvars

El partit s’ha caracteritzat per la seva oposició al nacionalisme basc L’increment de la força electoral del PP a Euskadi a la segona meitat dels anys noranta l’afectà negativament, i en les eleccions al parlament basc del 1998 passà a ésser la cinquena força política a Àlaba El 2001 concorregué a les eleccions basques dins les llistes del PP, i en les del 2005 els migrats resultats tan sols un 2,2% dels vots marcà la seva davallada definitiva que precipità la seva davallada definitiva

A la redacció figuraven Cristòfor Pascual i Genís, Pere Yago, Fèlix Pizcueta i Jaume Peiró i Dauder Propugnava la unió ibèrica i el progressisme liberal Assolí una gran popularitat pel to avançat de les seves campanyes, que li valgueren multes i suspensions de l’autoritat Josep M Bonilla hi féu aparèixer la cinquena època d’"El Mole” 29 números com a suplement 1864-65 Suspès el periòdic pel juny del 1866 per disposició governativa, quan tornà a sortir 1868-70 havia perdut influència en el públic a causa de la nova situació política

Estudià al collegi de jesuïtes de Niça i feu dret a Bolonya Fou deixeble de Josep Barba Compongué nombroses obres vocals religioses, entre les quals es destaquen dues misses de rèquiem, dues de glòria i un Stabat Mater 1873 Escriví una òpera en dos actes Guidita i una sarsuela Una broma pesada També és autor de Primera fantasia 1843, d’una simfonia per a orgue i una Simfonia fúnebre , per a quatre mans Era fill de la cinquena marquesa de Puerto Nuevo El papa Lleó XIII li concedí 1881 la baronia de Ferrer

Organitzada pel Reial Club Marítim de Barcelona, el Reial Club Nàutic de Barcelona i les federacions catalana i espanyola de vela, la primera edició serví de preparació per a les proves de vela dels Jocs Olímpics del 1992 Represa l’any 1994 sota la denominació de Trofeu Internacional Ciutat de Barcelona, el 2010 celebrà la cinquena edició Reconeguda per la Federació Internacional de Vela amb el grau 2, hi participen embarcacions de la classe 470 i laser Entre els diferents guanyadors destaquen Natàlia Via-Dufresne i Laia Tutzó

És format per la unió del riu Grande i el Barrancas, que li aporta una cinquena part del cabal 850 km de longitud uns 1300 km de longitud amb el Grande 143,7 m 3 /s El seu règim presenta un màxim a l’estiu i un mínim a l’hivern, d’acord amb el règim nival dels seus afluents de capçalera Des de la confluència dels dos rius, el Colorado pren una direcció general de nord-oest a sud-est Rep, per l’esquerra, el riu Curacó i desguassa a l’Atlàntic formant un ampli delta

Exercí la crítica musical en diversos diaris anglesos i es dedicà a escriure notes per als programes dels cicles de concerts més importants Fou l’editor de la cinquena edició del Grove’s Dictionary of Music and Musicians i de la revista "Music and Letters" 1937-59 Edità, també, la sèrie de llibres biogràfics "Masters Musicians" L’estil literari i la finesa de les seves observacions, a més de la precisió amb què abordava la seva feina d’editor i els seus amplis coneixements, li donaren un gran renom Fou distingit amb diversos honors i càrrecs institucionals