Resultats de la cerca

Vida i obra Llicenciat en filologia clàssica a la Universitat de Barcelona 1932 Deixeble de Carles Riba fou professor de llatí a la Universitat Autònoma 1934-39 i catedràtic incorporat a l’institut-escola Ausiàs Marc 1935-39 El 1939, després de la guerra, fou traslladat a l’institut de Ferrol i després a Santiago de Compostella i a Castelló de la Plana El 1944 s’incorporà a l’institut de Reus, però fins el 1961 no aconseguí de tornar com a catedràtic a Barcelona, al Jaume Balmes Fou professor de llatí a la Universitat de Barcelona 1964-66, i quan fou creada la nova Universitat Autònoma, a…

Fou un dels creadors de la literatura nacional del Kazakhstan, que, fins al tombant de segle, no sortí de la condició oral Abaj l’enriquí amb traduccions de clàssics russos Puškin, Lermontov, Krylov i amb llibres de poemes inspirats en el folklore i en el paisatge

Tècnic de muntatge i després director de films d’acció, obtingué anomenada en realitzar noves versions en color dels clàssics del cinema de terror, de la productora Universal Pictures The Curse of Frankenstein 1957, Dracula 1958, The Mummy 1959, The Phantom of The Opera 1962, etc

Fou un dels introductors de l’estil palladià a la Gran Bretanya Publicà el Vitrubius Britannicus 1715, 1717, 1725, conjunt de gravats que presenten els edificis clàssics anglesos Entre les seves obres destaquen el Mereworth Castle, Kent 1723, imitació quasi exacta de la Villa Rotonda de Palladio

Formà part de diverses bandes, als Països Catalans, a França i a Cuba, on residí 1832-66 El 1867 fundà, a Barcelona, una Societat de Concerts Clàssics És autor de música simfònica Simfonia, Andante religioso, Marxa russa, Violeta, Andantino, Saltarello i de l’òpera inacabada Raquel

A partir del 1943 es féu conèixer pels seus muntatges d’autors com TSEliot, Strindberg, BBrecht i SO'Casey, de clàssics francesos, etc Des del 1947 participà en el Festival d’Avinyó, i del 1951 al 1963 dirigí el Théâtre National Populaire Actuà també en algunes pellícules

Mestre en arts, publicà a València el 1500 unes Notes , text gramatical per a l’ensenyament del llatí amb exemples en català Hom hi pot remarcar la influència dels autors clàssics —A Nebrija, però, no hi és esmentat— i té un interessant pròleg amb nombrosos recursos literaris

Advocat, estigué lligat al grup literari de l’Editorial Torre, i publicà els volums d’assaig literari Els clàssics, la terra i jo 1954, evocació d’escriptors catalans medievals, Grecs en la meua tinta 1958, sobre figures de l’antiguitat grega, i Viatge a Ausiàs March 1961

La constant radioactiva d’un núclid és inversament proporcional al seu període radioactiu i és una característica seva invariable pels agents físics i químics externs clàssics pressió, temperatura, estat d’agregació, composició química, etc Anomenada també constant de desintegració , és simbolitzada per λ i mesurada en s - 1

Traduí, per a la Fundació Bernat Metge, les Tristes 1965-66 d’Ovidi, en collaboració amb Miquel Dolç, i les Pòntiques , també d’Ovidi 1985 És autora d’una traducció inèdita del poema Anabase, de Saint-John Perse Fou membre fundadora de la Societat Catalana d’Estudis Clàssics