Resultats de la cerca
Es mostren 1245 resultats
espectre d’un operador
Matemàtiques
Donat un operador sobre un espai vectorial, conjunt dels valors propis de l’operador.
L’espectre és discret si es compon d’un conjunt numerable, finit o infinit, de valors propis i és continu en el cas contrari
Agostino Agazzari
Música
Compositor, teòric i organista italià.
Fou mestre de capella al Collegio Germanico de Roma 1602-03 i al seminari jesuïta de la mateixa ciutat 1606 A partir del 1607 actuà, com a organista primer i com a mestre de capella després, a la catedral de Siena, on restà fins a la seva mort Fou un dels primers a utilitzar i divulgar les noves tècniques del baix continu i el primer que publicà un tractat sobre el tema Del sonare sopra’l basso con tutti li stromenti e dell’uso loro nel conserto 1607, on donà instruccions concretes de caràcter interpretatiu i tractà en profunditat les funcions dels diversos instruments L’obra…
Els Capdevila i La Reformada, a Sant Joan les Fonts
Anunci de la Reformada, la fàbrica de paper continu de Joan Capdevila Raurich España Comercial e Industrial , 1902 Joan Capdevila, fill de Pere, convertí la fàbrica en una gran empresa serà La Reformada Pere Capdevila s’establí com a paperer el 1841 en l’anomenat Molí Fondo, a Sant Joan les Fonts, que tenia un bon salt d’aigua sobre el Fluvià El complement de la fàbrica era un despatx i magatzem a Barcelona, que estava inicialment al carrer de Flassaders, després al carrer de la Palma de Sant Just i, finalment, al carrer de la Lleona, núms 8 i 10 La seva primera especialitat van…
arxillaüt
Música
Llaüt gran (1 o 2 m) de mànec molt llarg i amb dos clavillers, un per a les cordes normals del llaüt, i un altre, més elevat, per a sis o vuit cordes suplementàries molt llargues que, tocades a l’aire (perquè cauen fora del mànec en la part immediata a la caixa), fan sonar notes molt greus.
Fou utilitzat com a baix continu, des del final del s XVI fins al final del XVIII, en les dues formes de chitarrone i tiorba
reacció d’induït
Electrònica i informàtica
Fenomen que consisteix en una alteració del flux magnètic d’una màquina elèctrica, a causa d’una força magnetomotriu produïda pel corrent induït.
A les màquines de corrent continu, la reacció d’induït fa girar el camp principal i la línia neutra hom pot compensar bastant aquest efecte decalant les escombretes
desfibril·lador
Aparell emprat per a produir la desfibril·lació
.
Sincronitzat amb l’electrocardiògraf i collocats els elèctrodes sobre la caixa toràcica, descarrega un corrent continu a una tensió de 200 a 400 volts durant millèsimes de segon
ohmmetre
Física
Aparell per a mesurar directament resistències.
Tenen l’escala graduada en ohms i solen ésser constituïts per un galvanòmetre que va associat a un generador de corrent continu generalment una pila i una resistència d’ajust
màquina elèctrica

Màquina eleèctrica asíncrona
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Tecnologia
Màquina capaç de transformar l’energia elèctrica en mecànica (motor), o a l’inrevés (generador).
O bé l’energia elèctrica d’unes característiques determinades en una altra de característiques diferents com és el cas dels transformadors , dels convertidors o dels rectificadors Pròpiament, en tota màquina elèctrica hi ha sempre una part fixa, anomenada estator , i una part que gira, anomenada rotor però hom sol incloure dins l’estudi de les màquines el transformador i d’altres, i aleshores parla de màquines estàtiques , per oposició a les primeres, que són anomenades màquines rotatives El primer tipus de màquina elèctrica ideat fou la màquina electroestàtica , però actualment les…
arrissament
Electrònica i informàtica
Ondulació residual de baixa freqüència que queda en un corrent rectificat, fins i tot després de filtrat.
Hom el pot considerar com un petit corrent altern superposat al corrent continu de sortida, d’una freqüència igual a la de la xarxa d’alimentació o bé un múltiple seu
rotor
Cadena de muntatge de rotors per a petits motors elèctrics
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Part mòbil d’un aparell, d’una màquina o d’un dispositiu giratori, com és ara una màquina elèctrica, un condensador variable, etc.
En les màquines de corrent continu sol tenir ranures i fa d’induït i en les de corrent altern, és ranurat en les asíncrones, i proveït de pols sortints en les síncrones
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina