Resultats de la cerca
Es mostren 226 resultats
Marco Antonio Ingegneri
Música
Compositor i instrumentista italià.
Fou nen cantor de la catedral de Verona Possiblement durant els seus anys de joventut anà a Parma i allí estudià amb Cipriano de Rore Cap al 1570 es traslladà a Cremona, on el 1572 publicà Il secondo libro de madrigali , la primera obra seva impresa que es conserva El primer llibre, publicat prèviament, fou reimprès el 1578 En el Sacrarum Cantionum liber primus 1576 s’identificà com a responsable de la música de la catedral de Cremona, però no hi ha evidències documentals d’aquest càrrec fins el 1578 Al desembre del 1581 fou nomenat mestre de capella, però segurament ja ocupava el càrrec des…
Torquato Tasso
Música
Poeta i dramaturg italià.
Estudià lleis a Pàdua Menà una vida agitada, agreujada per un caràcter inestable, al límit amb el desequilibri psíquic, cosa que en feu un símbol de l’artista genial i inadaptat Membre de l’Accademia degli Eterei, del 1565 al 1586 estigué sota la protecció dels ducs de Ferrara, amb els quals trencà violentament En 1586-92 visqué a la cort dels ducs de Màntua, i posteriorment, reclòs en un monestir de Roma Escriví poemes amorosos que foren la base de múltiples madrigals La seva obra cabdal és, però, el llarg poema èpic La Geru salemme liberata , molts fragments del qual foren…
Bernardo Ottani
Música
Compositor italià.
Alumne de GB Martini, el 1765 ingressà a l’Acadèmia Filharmònica de Bolonya Des del 1769 fou mestre de capella de les esglésies de San Giovanni in Monte i de Santa Lucia, a la mateixa ciutat El 1778 fou nomenat mestre de capella i de música del Collegio degli Innocenti a Torí, càrrec que ocupà fins a la seva mort Ottani fou un apreciat autor de música sacra Destaquen sobretot les seves quaranta-sis misses i els seus oratoris També escriví obres escèniques d’estil napolità -representades en moltes ciutats italianes i d’altres països d’Europa-, i fou un dels compositors més…
Andrea Lucchesi
Música
Compositor italià.
Començà els seus estudis al Conservatorio degli Incurabili de Venècia, i després fou alumne de G Saratelli, mestre de capella a Sant Marc En aquesta ciutat desenvolupà la seva activitat com a mestre de clavicèmbal fins el 1771, que es traslladà a Bonn amb una companyia de teatre que dirigí fins el 1774 Aquest mateix any succeí a Beethoven com a mestre de capella de la cort de la ciutat, càrrec que ocupà fins el 1794 -component principalment música sacra-, encara que per llargs períodes delegà G Mattioli per a assumir bona part de les seves responsabilitats En 1783-84 anà a…
Francesco de Layolle
Música
Compositor i organista italià.
Inicià la seva formació el 1505 com a cantant a l’església de l’Annunziata de Florència, on rebé, a més, instrucció particular per part del compositor Bartolomeo degli Organi Fou amic d’Andrea del Sarto, que pintà els retrats de tots dos, juntament amb el de l’arquitecte Il Sansovino, als frescos de l' Adoració dels Mags de l’església de l’Annunziata Entre els seus amics florentins hi havia nombrosos escriptors involucrats en la revolta republicana contra els Mèdici del 1521, i que Layolle acollí a Lió com a refugiats, ciutat en la qual el compositor s’havia establert aquell…
Il Parmigianino
Perfil de dona , dibuix d’Il Parmigianino
© Corel Professional Photos
Pintura
Nom amb què és conegut Francesc Mazzola, pintor italià.
Format amb Il Corregio, mostrà un formalisme elegant i d’acurada sensualitat frescs de l’església de San Giovanni a Parma 1522 El 1524 es traslladà a Roma, on, influït per Rafael, es convertí aviat en un dels principals seguidors del corrent manierista Autoretrat en un mirall convex 1523-24, Kunsthistorisches Museum, Viena, Sagrada Família 1524, Museo del Prado, Madrid i la Visió de sant Jeroni 1526, National Gallery, Londres revelen ja la seva inquietud espiritual, que es tradueix en el cànon allargat i l’ondulació de les figures Després del saqueig de Roma 1527 es refugià a Bolonya, on féu…
Isaac Vermei i Hermes
Pintura d’Isaac Vermei i Hermes a la capella del santíssim de la catedral de Tarragona
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor renaixentista d’origen nòrdic.
Documentat a Barcelona des del 1573 Establert a Milà, anà a Barcelona, portat pel comanador major de Castella Lluís de Requesens, com a pintor de cambra El 1576 feu a Barcelona el retaule major de la capella del Palau Reial Menor, aleshores propietat de la marquesa de Los Vélez tallà el dit retaule Martí Díez de Liatzasolo i el dauraren Benet Galindo, Martínez il Granatese i els romans Rafaele della Solva i Antonio degli Castegli Per a la mateixa capella pintà, el 1582, dos retaules laterals el Davallament que encara es conserva a la dita capella i l’ Enterrament del Crist Es…
Taddeo Gaddi
Pintura
Pintor, documentat a Florència del 1332 al 1366.
És potser el representant més important de l’escola giottesca Participà amb el mestre en la decoració de la capella Baroncelli de l’església florentina de Santa Croce mural Històries de la Mare de Déu , 1332-38 durant aquest període pintà també una colla de plafons per a la sagristia de la mateixa església en part conservats al Museo dell’Accademia El 1342 treballà al Camposanto de Pisa, i el 1353 féu un políptic per a l’església de San Giovanni Fuorcivitas de Pistoia Més obres importants seves són el Sant Sopar refetor de Santa Croce, Florència i una Mare de Déu amb el Nen 1355, Galleria…
Bolonya
Vista general de Bolonya
© JoMV
Ciutat
Ciutat de l’Emília, capital de la província de Bolonya i de la regió d’Emília-Romanya, Itàlia, entre els rius Reno i Savena.
Centre comercial d’una regió agrícola fèrtil i ben explotada, i nucli industrial molt desenvolupat metallúrgia, material ferroviari, motocicletes, mecànica de precisió, productes farmacèutics Centres d’ensenyament superior Università degli Studi, fundada al segle XI, i la Bologna Center School of Advanced International Studies of the Johns Hopkins University, fundada el 1955 És un nus de comunicacions, situat en una posició clau entre el nord i el centre d’Itàlia ferrocarril, autopistes i aeroport internacional És seu arquebisbal Monuments de Bolonya Ciutat d’interès artístic, en són…
Marie-Anne La Trémoille
Història
Aristòcrata francesa, coneguda com a princesa dels Ursins pel seu segon matrimoni (1675) amb el príncep Flavio degli Orsini, duc de Bracciano.
Nomenada 1701 cambrera major de Maria Lluïsa Gabriela de Savoia, primera esposa de Felip V d’Espanya, fou la principal representant del partit francès a la cort espanyola Després dels tractats d’Utrecht-Rastadt 1713-14 la seva influència restà debilitada, especialment en morir la reina Desterrada per la nova muller del rei, Isabel de Parma, el 1716 deixà les activitats polítiques i es retirà a Roma
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina