Resultats de la cerca
Es mostren 1102 resultats
donzella
donzella2 2
© Fototeca.cat
Ictiologia
Peix osteïcti de l’ordre dels perciformes, de la família dels làbrids, d’uns 25 cm de longitud, amb el cos allargat i els flancs de color roig recorregut per ratlles longitudinals que poden variar bastant, per tal com és un peix hermafrodita proterogínic i el color és variable segons el sexe.
Té les dents molt agudes, i s’alimenta de crustacis i molluscs Per a dormir i davant qualsevol perill, s’enterra de costat en la sorra del fons Viu en les mars tropicals i en els fons rocallosos de l’Atlàntic oriental i de la Mediterrània
prosauròpodes
Paleontologia
Clade primitiu de dinosaures saurisquis sauropodomorfs.
Aquests herbívors foren comuns des del final del Triàsic fins al Juràssic inferior d’Europa, Àfrica, Amèrica i Àsia Tenien el crani proporcionalment petit, el coll allargat i les extremitats anteriors una mica més curtes que les posteriors Els cranis estaven delicadament construïts, amb dents sense facetes d’oclusió
estadi oral
Psicologia
Primer estadi de l’evolució de la libido, segons S. Freud i la psicoanàlisi, que comprèn el primer any de vida de l’infant.
Els impulsos libidinals s’estructuren sota la primacia de la boca i, també, dels òrgans digestius, del llenguatge i la respiració, i d’altres òrgans dels sentits i de la pell Cap a la meitat del primer any, amb la sortida de les dents, apareix una dimensió sàdica
dimetrodont
Paleontologia
Rèptil sinapsidi de l’ordre dels pelicosaures, del grup dels esfenacodonts, que inclou espècies d’uns 3 m de longitud, amb el cos allargat, les potes curtes i robustes i la cua molt desenvolupada.
El cap és estret i llarg, els ulls, desplaçats cap enrere, les dents, molt grosses i poderoses, i presenta una cresta, alta i sostinguda per apòfisis vertebrals, la qual va del coll a l’inici de la cua Eren rèptils terrestres, de costums carnívors, i visqueren durant el Permià
pangolí
Mastologia
Gènere de mamífers de l’ordre dels folidots, de la família dels mànids, que comprèn 7 espècies de repartició africana (zona tropical) i asiàtica (zona sud-oriental).
D’una longitud aproximada d’1,5 m, tenen el cap, el dors, la cua i la cara externa de les potes recoberts d’escates epidèrmiques Sense dents, extreuen, enganxats a la llengua llarga, estreta i mucosa, formigues i tèrmits dels nius que, prèviament, han escarbotat amb les ungles
taquiglòssids
Mastologia
Família de mamífers de l’ordre dels monotremes, de la subclasse dels prototeris, caracteritzats pel fet de tenir el cos arrodonit i el pelatge dur i barrejat amb pues fortes, nombroses i punxegudes, la qual cosa els confereix una gran semblança amb l’eriçó, del qual és fàcil de distingir-los pel llarg musell, en forma de bec tubular, i per les fortíssimes ungles en què acaben llurs potes, molt apropiades per a excavar.
No tenen dents, i amb la llengua, molt llarga, atrapen els insectes dels quals s’alimenten Habiten a Austràlia, Tasmània i Nova Guinea, en llocs rics en vegetació, i comprenen dos gèneres, Echidna i Zaoglossus , el primer amb una sola espècie, l’equidna, i el segon amb tres espècies
roda
Heràldica
Figura molt emprada en heràldica i que és representada de distintes formes.
La roda ordinària o de carro té vuit raigs en cas contrari, cal indicar-ho La roda d’engranatge va fornida de dents La roda de molí va proveïda d’àleps per a pujar l’aigua La roda de Santa Caterina o de suplici porta la llanda fornida de tallants
cèbids
Zoologia
Família de primats platirrins que comprèn mones de dimensions mitjanes (de 20 a 90 cm), amb el cos generalment allargat, les extremitats posteriors més llargues que les anteriors, i la cua, llarga i generalment prènsil.
El telencèfal presenta circumvolucions, les òrbites són àmplies, i els ulls, grossos tenen 36 dents i acostumen a parir una sola cria cada vegada Viuen generalment en petits grups són omnívors i es traslladen per braquiació Tenen costums nocturns Habiten a la zona selvàtica de l’Amèrica central i meridional
piranya

Piranya
© Fototeca.cat/COREL
Ictiologia
Qualsevol peix de la família dels caràcids, de l’ordre dels cipriniformes
, sobretot els que pertanyen als gèneres Serrasalmus, Roosveltiella
i Pygocentrus
.
Té les aletes parelles petites i la caudal ampla, i presenta un tipus especial de dents, triangulars, acabades en punxa i que encaixen perfectament Són animals d’una gran voracitat, que ataquen el bestiar i fins i tot l’home Habiten les aigües dolces de les regions tropicals de l’Amèrica del Sud
quissona
Ictiologia
Peix selaci de la sèrie dels pleurotremats, ordre dels esqualiformes, de la família dels esquàlids, que pot atènyer fins a 70 cm de longitud.
Molt semblant a l'agullat, es caracteritza pel fet de tenir l’espina de la segona dorsal tan llarga com la mateixa aleta Té les dents petites i afilades És vivípar Cosmopolita i pelàgic, és molt rar a les costes dels Països Catalans És conegut també amb el nom d' agullat xato
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina