Resultats de la cerca
Es mostren 1175 resultats
Jaume Plensa, premi Pau Casals
La Generalitat atorga el guardó Pau Casals a l’escultor Jaume Plensa Creat el 2016, aquest premi bianual reconeix l’aportació a la projecció internacional de la cultura catalana i designa, el guardonat, llegat d’honor de la cultura catalana El primer a rebre el premi va ser Jordi Savall 2017
president del govern
Política
Cap del govern nomenat pel cap de l’estat d’acord amb el resultat de les eleccions.
En els sistemes de gabinet, com a la Gran Bretanya, el líder del partit guanyador és automàticament designat primer ministre per la corona En els sistemes parlamentaris continentals, el cap de l’estat designa, a proposta del partit guanyador a les eleccions, el polític que creu idoni perquè tingui la confiança del parlament
el Pentàgon
Instal·lació militar
Nom donat a la seu del departament de defensa i de l’estat major central de les forces armades dels EUA.
L’edifici, de forma pentagonal, fou construït a Arlington, prop de Washington, en 1941-43 El nom designa també la institució mateixa, és a dir, el poder militar dels EUA L’11 de setembre de 2001 patí un atemptat terrorista mitjançant un avió suïcida que destruí part de l’edifici i provocà nombroses víctimes
eidos
Filosofia
Terme que significa en la llengua corrent l’aspecte o la forma visible d’una cosa o d’una persona.
En la filosofia de Plató i Aristòtil, designa la forma i l’estructura intelligible de les coses, és a dir, el seu ésser o essència Se'n deriva l’adjectiu eidètic, amb el sentit de relatiu a l’essència de l’ens Així, encara en la fenomenologia de Husserl, coneixement eidètic vol dir coneixement essencial
nacionalitat
Política
Dret constitucional
En algunes constitucions, nació sense estat però amb un cert nivell d’autonomia.
La Constitució espanyola de 1978 designa amb aquest terme determinats territoris historicogeogràfics, sense, però, especificar-los No hi és emprat com a terme administratiu o civil que distingeix entre els ciutadans de l’Estat espanyol El terme nacionalitat és emprat en l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, on Catalunya és definida com a nacionalitat
choro
Música
Formació instrumental, poc nombrosa, característica de la música popular urbana brasilera.
L’integren instruments de corda pinçada guitarres, cavaquinhos , etc i de vent flauta, clarinet, trompeta, etc Per extensió, el terme designa també la música destinada a aquesta formació, o simplement interpretada per aquesta Autors com FP Mignone, MC Guarnieri i, molt especialment, H Villa-Lobos, introduïren el choro a la música clàssica de concert
Sant Feliu de Finestret
Art romànic
Aquesta església, totalment desapareguda, és esmentada en un document de l’any 1369, segons el qual dins el delmari de l’església parroquial de Santa Coloma de Finestret, vers ponent, hi havia un altre temple, dedicat a sant Feliu Del record d’aquella església ha restat el topònim Sant Feliu, que designa un extens paratge
tàmil
Lingüística i sociolingüística
Llengua parlada per uns 65 milions de persones que habiten principalment a l’estat indi de Tamil Nadū (on és oficial) i a la península de Jaffna (Yalpanam), de Sri Lanka (declarada segona llengua el 1988), així com a les nombroses colònies tàmils de Malaca, Fiji, Maurici i l’Àfrica oriental i meridional.
És la llengua més important de les que constitueixen la família dravídica és simptomàtic que el mot tàmil provingui de l’antiga forma dramiḷa , de la qual deriva el mot sànscrit draviḍa que designà tota la família a la qual pertany el tàmil Hi ha força diferència entre el tàmil parlat i l’escrit
conseller | consellera
Història
Nom que prengueren els prohoms membres d’alguns consells municipals catalans, com els de València (Consell General de València), de Lleida, de Ciutadella, de Maó, de Vilafranca del Penedès, etc.
En d’altres consells municipals, i especialment en aquells en què els magistrats superiors eren designats de la mateixa manera, prengueren el de jurat, com a Barcelona, o conservaren el genèric de prohom, com a Perpinyà Hom designa encara com a consellers els membres dels comuns andorrans el consell de parròquia o de comú i el consell de quart
foraster | forastera
Dit de la persona que es troba en una localitat que no és la seva o que hi resideix temporalment.
Al País Valencià i a les Illes Balears hom empra aquest terme com a apellatiu que designa les persones de l’Estat espanyol no originàries dels Països Catalans que s’hi han establert, especialment els immigrats de parla castellana, i també llurs modes i llurs costums i àdhuc la llengua, com, per exemple, parlar en foraster
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina