Resultats de la cerca
Es mostren 2074 resultats
lúnula
Objecte o dibuix en forma de mitja lluna.
gràfic

Gràfic de barres. L’altura de les barres és proporcional a la magnitud representada a l’eix de les ordenades
© fototeca.cat
Matemàtiques
Dibuix representatiu d’un conjunt de dades estadístiques.
Gràfic en espiral El valor, en cada mes, de la magnitud representada és proporcional a la distància al centre del corresponent punt de referència © fototecacat Gràfic lineal Aquest tipus de representació permet de comparar diverses sèries de dades © fototecacat Gràfic sectorial L’àrea de cada sector és proporcional al valor de la dada representada © fototecacat Gràfic simbòlic les dades a representar són proporcionals al nombre de figuires de cada línia © fototecacat
Joan Sardà i Lloret
Joan Sardà i Lloret, segons un dibuix del seu fill Francesc Sardà i Làdico
© Fototeca.cat
Literatura
Crític literari.
Llicenciat en dret a la Universitat de Barcelona, exercí la carrera d’advocat, especialitzat en dret mercantil Començà publicant traduccions dels clàssics Horaci, Marcial, Anacreont i de poetes romàntics Victor Hugo, Leopardi, Puixkin a La Barretina , Lo Gai Saber i La Gramalla , amb les quals volia assenyalar el camí del classicisme per a la poesia catalana, que ell mateix exemplificà en els pocs poemes que compongué, especialment a Ardua sentenza 1880, influït per Leopardi i clar exponent de la crisi del Romanticisme La seva activitat crítica, iniciada dins aquest moviment, el…
,
Herrad de Landsberg

Dibuix del Hortus deliciarum, d’Herrad de Landsberg
Domini públic. Catholic University of Leuven, Belgium
Cristianisme
Abadessa del convent de Santa Otília, a Hohenburg (Alsàcia), el 1167.
Escriví i illustrà amb la seva comunitat l’ Hortus deliciarum , recull de diversos temes El manuscrit fou cremat el 1870 durant el saqueig d’Estrasburg hom en coneix alguns dibuixos
Núria Ribot i Rius
Arts decoratives
Esmaltadora, filla de Josep Ribot i Calpe.
Formada artísticament a l’Escola Llotja, de Belles Arts i l’Escola Massana, fou profesora de dibuix en aquest darrer centre La seva obra es caracteritza per un dibuix d’un perfecte realisme acadèmic que prové de la influència del seu pare Inscrita a la Manufactura de l’Escola Massana, executà infinitat d’esmalts sota la direcció de Miquel Soldevila Exposà la seva obra en esmalt, pintura i dibuix en diverses poblacions de Catalunya
Antoni Galbien i Messeguer
Pintura
Pintor.
Es formà a Sant Carles, a San Fernando i a Roma Fou professor de dibuix a Ciudad Real 1866 i a l’escola de belles arts de Màlaga 1876 Es presentà a les Exposiciones Nacionales de Bellas Artes de Madrid del 1864 i del 1866, on presentà el seu vast oli Visita d’Isabel II a València el 1858 , d’una acurada tècnica retratista Publicà un tractat de pràctica de dibuix 1812 i de dibuix geomètric 1890-91
diàglif
Dibuix fet a la pedra o un altre material dur talment que una impressió del dibuix dóna una figura en relleu.
Guillermo Mordillo
Disseny i arts gràfiques
Dibuixant humorístic argentí.
Format a l’Escuela de Dibujantes de Buenos Aires, començà fent illustracions de llibres infantils i dibuix publicitari, i el 1952 fundà un estudi d’animació, molt inspirat per Walt Disney Després de viure al Perú 1955-60, anà als Estats Units, on treballà per a la Paramount en sèries de dibuixos animats Establert a París 1966-83, canvià el grafisme i el dibuix publicitari pel dibuix humorístic a la premsa Les seves característiques tires còmiques sense paraules, d’un humor sense connotacions polítiques ni ideològiques, colors brillants i traç arrodonit i…
mainell

Dibuix de la façana d’una església romànica amb el mainell a la porta d’entrada.
Arquitectura
Tecnologia
Mena de columneta de fusta o pedra que divideix en dos el buit d’una obertura, com és ara un finestral gòtic o una finestra coronella.
campanar de paret

Dibuix de la façana d’una església romànica amb un campanar de cadireta o de paret
Arquitectura
Prolongació superior, per sobre de la teulada, d’una de les parets d’una església, o paret construïda sobre la teulada damunt l’arc toral, que presenta una o més obertures per a allotjar-hi les campanes, el suport de les quals recolza en el gruix de la paret d’ambdós costats de l’obertura.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina