Resultats de la cerca
Es mostren 568 resultats
urocordats

Urocordat (tunicat colonial lila)
© Fototeca.cat-Corel
Zoologia
Embrancament d’animals del superembrancament dels cordats, caracteritzats perquè en estat larval presenten un cordó nerviós dorsal, un notocordi i fenedures branquials, mentre que en els adults desapareix el cordó nerviós i el notocordi i resten modificades les fenedures branquials, excepte en els de la classe de les apendiculàries, en què es manté tota la vida el notocordi.
El cos dels adults presenta també una coberta o túnica, formada per un polisacàrid, la tunicina, de constitució semblant a la de la cellulosa La corda dorsal o notocordi es forma a la part caudal de les larves, i a aquesta particularitat fa allusió el nom Tenen el cos no segmentat i amb un celoma secundari reduït a la cavitat pericàrdica Bé que són molt diferents d’aspecte els uns dels altres, tots tenen la mateixa organització hi ha formes sèssils a un substrat, amb aspecte d’odre i dues obertures, l’una superior o bucal i l’altra lateral i dorsal cloacal i formes pelàgiques, amb aspecte de…
utricle
Botànica
Òrgan digestiu, vesiculós i d’origen foliar, propi de les utriculàries.
És semblant a un ascidi, però més petit i subaquàtic
cestodes
Zoologia
Classe de platihelmints endoparàsits caracteritzats per l’absència de tub digestiu.
El cos, que varia molt de longitud segons les espècies i pot atènyer uns quants metres, és constituït per una part anterior, anomenada escòlex , que funciona com a òrgan de fixació té ventoses, botris o botridis, i sovint per una sèrie de divisions, generalment aplanades, anomenades proglotis el conjunt de l’organisme és anomenat estròbil Tenen una organització bastant simple el sistema nerviós inclou dues masses ganglionars situades a l’escòlex i unides per comissures, de les quals surten els nervis que van a tot el cos el sistema excretor, primitiu, és format per protonefridis manquen, en…
rizocèfals
Carcinologia
Ordre de crustacis cirrípedes que comprèn espècies paràsites sobre l’abdomen dels decàpodes.
Llur cos és transformat en una massa informe amb ramificacions o arrels que penetren a l’interior de l’hoste no s’hi reconeix, doncs, cap mena de segmentació ni d’apèndix, ni tampoc aparell digestiu Són hermafrodites En llur desenvolupament larval passen per les fases de naupli i cipris i produeixen no totes les espècies castració parasitària i inversió de sexe La majoria d’espècies pertanyen al gènere Sacculina saculina
endoscòpia sense fils
Medicina
Obtenció d’imatges intraluminals mitjançant tècniques de tomografia computada sense necessitat d’endoscopi.
És una tecnologia emergent que permet l’estudi del tub digestiu, l’arbre respiratori i el sistema circulatori sense la utilització de tècniques invasives, aplicable sobretot al còlon Actualment es troba en fase d’avaluació i contrast de la seva eficàcia diagnòstica respecte a l’endoscòpia convencional L’endoscòpia sense fils no ofereix la possibilitat de practicar biòpsies ni cirurgia endoscòpica com pot ésser l’extirpació de petits pòlips del còlon
animal

Classes principals d’animals
Biologia
Ésser viu heteròtrof, generalment dotat de moviment i de sistemes o aparells de relació més o menys diferenciats.
És molt difícil postular una definició ajustada, exacta, exhaustiva i totalment comprensiva del terme animal, per tal com hom no sap exactament quin és el seu abast, si més no pel que fa als éssers unicellulars ésser viu El problema arrenca de la tendència a traslladar termes i conceptes populars, útils en certs camps de la vida diària, al terreny científic, les necessitats del qual són diferents En línies generals, però, hom pot dir que els anomenats animals són éssers heterotròfics heterotròfia, incapaços de sintetitzar, a partir de matèria inorgànica, les substàncies que necessiten per a…
pseudocelomats
Zoologia
Grup sense categoria taxonòmina en el qual alguns autors inclouen els acantocèfals, els endoproctes i els nematohelmints.
Segons aquests autors, la cavitat que presenten aquests animals entre la paret del cos i el tub digestiu no és un veritable celoma, amb les parets formades per mesoderma, sinó blastocel transformat i envoltat per unes cèllules mesenquimàtiques, és a dir, un pseudoceloma Aquesta discutible interpretació i les considerables diferències morfològiques existents entre els diferents animals inclosos dins el grup, fan que molts zoòlegs posin en dubte la validesa científica d’aquest grup
rotífers
Zoologia
Embrancament d’animals metazous triploblàstics, no metamèrics, amb simetria bilateral, de formes variables i de petites dimensions, la majoria microscòpics.
El cos és recobert per una cutícula d’escleroproteïna, rígida quan és engruixida i subdividida en anells o plaques és anomenada lloriga , amb una corona o òrgan rotatori , constituït per un anell circumapical de cilis que fan moure l’animal i atreuen partícules alimentàries i organismes vegetals i animals El cos consta d’un cap , un tronc i un peu cònic, bifurcats típicament en dos dits, utilitzables per a la locomoció reptant per cadascun amb una glàndula pèdia , la secreció de la qual els permet d’adherir-se al substrat Són organismes sincitials A l’aparell digestiu hi ha la…
La nutrició
L’aparell digestiu Els òrgans que integren l’aparell digestiu tenen la funció de descompondre i transformar els aliments en substàncies simples que passen a la sang, i que són utilitzades per les cèllules per a la producció d’energia o com a compostos necessaris per a la vida, en la formació de noves cèllules o el seu creixement L’estructura de l’aparell digestiu L’aparell digestiu és constituït per una mena de tub, anomenat tub digestiu, i per uns quants òrgans associats Els aliments hi passen des de la boca fins a l’orifici…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina