Resultats de la cerca

El 1963 inicià els estudis de piano, i dos anys més tard ingressà al Conservatori de Tòquio, on prosseguí la seva formació pianística i estudià cant El 1969 anà a la Universitat d’Arts de la capital japonesa per seguir estudis de direcció orquestral El 1970 guanyà un premi al Concurs Internacional Min On i dirigí l’Orquestra del Conservatori Posteriorment fou assistent de S Ozawa a l’Orquestra Filharmònica del Japó El 1972 es traslladà a Berlín, on fou deixeble d’A Rubinstein i on guanyà el Primer Premi del Concurs Karajan Des d’aleshores ha treballat amb regularitat a Europa, on…

Fill de Giovanni Grazioso Panizza, violoncellista i director, estudià inicialment amb el seu pare i després es traslladà a Itàlia, on entre el 1887 i el 1898 amplià la seva formació El 1900 estrenà a Gènova una obra pròpia, el tríptic Medioevo latino , que A Toscanini dirigí a Buenos Aires cinc anys més tard Com a director, exercí inicialment a Buenos Aires i el 1898 ho feu al Teatre Costanzi de Roma Després de presentar-se al Covent Garden de Londres 1907, tornà a Itàlia, on del 1921 al 1931 fou assistent de Toscanini al Teatro alla Scala de Milà El 1933 substituí T Serafin al…

Estudià violí amb el seu pare, que era violinista, i més tard viatjà a Itàlia Quan tornà dirigí l’Orquestra de Cordes de Derby 1943-45 i el 1947 fou assistent de F Busch al Festival de Glyndebourne, on quatre anys després debutà com a director amb l’òpera Don Giovanni , de WA Mozart Director de música al Festival de Glyndebourne entre el 1969 i el 1978, hi dirigí un extens repertori, especialment centrat en Mozart -sobretot Idomeneo , que enregistrà en repetides ocasions- i en autors del segle XX El 1951 actuà a l’Òpera de Viena i un any després ho feu al Covent…

Estudià al Conservatori de Viena En 1913-14 dirigí l’orquestra de l’Òpera de Riga i posteriorment passà a Nuremberg 1915-16 i Graz 1921 El 1922 conegué R Strauss, de qui es convertí en amic i intèrpret predilecte i de qui rebé diverses composicions dedicades El 1924 fou nomenat intendent de l’Òpera de Frankfurt, on s’estigué fins el 1929, any en què tornà a Viena per ocupar-se de la direcció musical de la Staatsoper Simpatitzant del règim nazi, mentre Hitler estigué al poder pogué continuar la seva carrera sense problemes El 1935 deixà el càrrec de Viena i dirigí amb…

Estudià a l’Acadèmia de Música de Munic amb el director Karl Elmendorff Debutà com a director al Teatre de l’Òpera de Wiesbaden el 1932 Més tard treballà a Darmstadt, Mannheim i Duisburg Del 1942 al 1945 fou director de l’Òpera Bavaresa de Munic per recomanació del director austríac Clemens Heinrich Krauss El 1945 fou nomenat director general de música a Düsseldorf, càrrec que ocupà fins el 1951 Entre el 1952 i el 1961 fou el principal director convidat a l’Òpera de Viena i entre el 1961 i el 1964 ho fou a la Deutsche Oper de Berlín, on dirigí estrenes d’òperes del segle XX Entre…

Estudià música a Colònia, i debutà a la seva ciutat natal abans de convertir-se en director de l’Òpera de Berlín, càrrec que exercí entre el 1925 i el 1932 Establert posteriorment a Munic, compaginà la seva tasca al capdavant de l’Òpera de la ciutat bavaresa amb actuacions a Bayreuth, on dirigí entre el 1927 i el 1942 En 1932-44 ho feu als teatres d’òpera de Wiesbaden, Mannheim i Dresden, on el 1943 substituí Karl Böhm El mateix any dirigí al Gran Teatre del Liceu de Barcelona la Tetralogia wagneriana L’or del Rin , La valquíria , Sigfrid i El capvespre dels déus…

Estudià música a Viena amb J Marx i F Schreker El 1928 fou nomenat director de l’Òpera de Düsseldorf, on el 1930 dirigí Wozzeck , d’A Berg, sota la supervisió del mateix compositor Amb l’adveniment del nazisme fou obligat a abandonar el seu càrrec i es traslladà als Estats Units, on, després d’haver-se naturalitzat nord-americà 1940, continuà la seva carrera com a director Actuà arreu del país i, després de la Segona Guerra Mundial, compaginà la seva tasca com a director operístic i de concerts als EUA amb freqüents actuacions a Europa El 1951 dirigí a París l’òpera…

Inicià els seus estudis al Conservatori del Liceu el 1848, on fou deixeble de violí del seu pare, de J Barrau, amb qui estudià piano, i de Marià Obiols, que l’instruí en harmonia Amb només catorze anys aconseguí el premi extraordinari de violí, i aviat ingressà com a violinista auxiliar a l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu Dirigí l’orquestra d’una companyia de sarsuela i òpera, en gira per Catalunya, amb la qual obtingué experiència i una ràpida anomenada En dissoldre’s la formació, retornà a Barcelona com a segon director de l’Orquestra del Teatre del Liceu, i al cap de poc n…

Estudià a la seva ciutat natal amb R Hol, MW Petri i A Averkamp Posteriorment amplià la seva formació al Conservatori de Colònia i guanyà diversos premis de piano, composició i direcció orquestral El 1891 li fou concedida la direcció de l’Orquestra Municipal de Lucerna Quatre anys més tard dirigí l’Orquestra del Concertgebouw d’Amsterdam, amb la qual treballà durant quasi cinquanta anys A partir del 1897 dirigí cada any la Passió segons sant Mateu , amb el cor Toonkunst d’Amsterdam També dirigí a Frankfurt 1907-20 i a Nova York, on entre el 1921 i el…

El 1928 s’inicià en la decoració d’interiors Des del 1930 collaborà a Mirador , D’Ací i d’Allà , Arts i Bells Oficis i Butlletí dels Museus Collaborador de Santiago Marco des del 1933, dirigí l’agençament dels departaments de cultura i finances de la Generalitat Secretari general i tècnic del FAD 1933-57 i director del Saló de la Llar Moderna 1951-57 Fou professor al FAD 1935-47 i a l’Escola Massana 1966-71 Collaborà als volums collectius L’art català i L’art català contemporani i és autor del volum Llibre del moble català 1976 i del Diccionari dels oficis del moble i de l’…