Resultats de la cerca
Es mostren 847 resultats
ducat de Somerset
Història
Títol anglès concedit el 1443 a John Beaufort (mort el 1444), quart comte de Somerset.
El 1448 fou concedit de nou al seu germà Edmund Beaufort mort el 1455, comte de Dorset i cinquè comte de Somerset, cap de la facció dels Lancaster Revertí a la corona a la mort 1471 del seu fill Edmund Beaufort Enric VIII el concedí de nou el 1525 al seu fill illegítim Henry Fitzroy mort sense fills el 1536 Finalment fou atorgat el 1547 a Edward Seymour , germà de la reina Joana Encara és portat pels seus descendents El comtat de Somerset fou concedit per primera vegada el 1141, per la reina Matilde I, al normand William de Mohun mort vers el 1155, que no fou reconegut pel rei Esteve I El…
ducat de Solferino
Història
Títol concedit amb grandesa d’Espanya el 1716 a Francesco Gonzaga (mort el 1757), príncep de Castiglione i del Sacre Imperi, cavaller del Toisó d’Or.
Passà a la seva filla Maria Luisa Gonzaga morta l’any 1773, muller 1741 de Joaquín Atanasio Pignatelli d’Aragó i de Moncayo-Fernández de Heredia, comte de Fuentes, marquès de Móra i de Coscojuela de Fantova, i llurs descendents, els Llanza
ducat de Sogorb
Història
Títol senyorial concedit el 1476 per Joan II al seu nebot Enric d'Aragó i de Pimentel, infant d’Aragó i de Sicília, comte d’Empúries i senyor de Sogorb.
Passà als Fernández de Córdoba, marquesos de Comares, als de la Cerda, ducs de Medinaceli, als Fernández de Córdoba-Figueroa, ducs de Feria, i als Medina
ducat de Sessa
Història
Títol concedit al regne de Nàpols per Ferran el Catòlic a Gonzalo Fernández de Córdoba y de Herrera
.
Passà als Cardona-Anglesola, ducs de Somma, que es cognomenaren Fernández de Córdoba, als Osorio de Moscoso, comtes d’Altamira, i als Barón Els ducs de Sessa i Somma tenien palau a Barcelona, al carrer Ample Aquest fou conegut com a palau dels Ducs de Sessa i denominat palau Larrard des que aquesta família l’adquirí el 1799
ducat de Sermoneta
Història
Títol concedit pel papa Alexandre VI, el 1501, al seu net Roderic d’Aragó i de Borja (dit també de Borja i d’Aragó), duc de Bisceglie, sobre la senyoria i castell homònims, prop de Roma.
Els havia confiscat 1499 als Gaetani que en posseïen la senyoria des del 1297 aquesta havia estat concedida pel papa Bonifaci VIII al seu nebot Pietro Gaetani, comte de Caserta Al seu torn, el 1504 el papa Juli II l’hi confiscà i el retornà als Gaetani Li fou annexada la grandesa d’Espanya, el 1616, al duc Francesco Caetani mort el 1683, cavaller del Toisó d’Or, governador de Milà i virrei de Sicília
ducat de Sedaví
Història
Títol concedit, amb la grandesa d’Espanya, el 1802, al tinent general Antoni de Barradas i Baeza, senyor de Sedaví, natural de València.
Es troba vacant
ducat d’Àndria
Història
Títol concedit en el regne de Nàpols el 1507 a Gonzalo Fernández de Córdoba (el Gran Capità).
El seu net vengué la vila d’Àndria a Fabrizio Carafa, segon comte de Ruvo mort el 1554, i el fill d’aquest, Antonio Carafa, tercer comte de Ruvo mort el 1565, fou creat de nou 1556 duc d’Àndria, títol que encara porten a Itàlia els Carafa descendents seus El 1740 fou adjudicada la grandesa d’Espanya a l’onzè duc, Ettore Carafa mort el 1764 El 1904, el títol concedit al Gran Capità fou rehabilitat a Espanya, amb la grandesa, a favor d’un membre de la família Bustos
ducat d’Almassà
Història
Títol concedit probablement al noble aragonès Bernardo Abarca de Bolea y Ornes, tercer marquès de Las Torres, el qual ja l’ostentava el 1698.
Els senyors de Maella Terra Alta duien, des de l’edat mitjana, el nom d’Almassà, designació que té també Vilanova d'Almassà , poble de la jurisdicció de Maella al s XV posseïen aquesta senyoria els Peres d’Almassà Miquel Peres d’Almassà, senyor de Maella i, també, de Botorrita, a Aragó, mort el 1515, fou secretari de Ferran II de Catalunya-Aragó, dels quals passà als marquesos de Las Torres El títol de duc d’Almassà fou el dels primogènits dels comtes d’Aranda passà, al s XIX, a la casa ducal d’Híjar La grandesa d’Espanya li fou reconeguda el 1915
ducat d’Albufera
Història
Títol atorgat per Napoleó a favor del mariscal francès Louis Gabriel Suchet, el 1812, com a recompensa d’haver pres la ciutat de València (9 de gener de 1812); el títol fou confirmat el 1819.
Mort el mariscal Suchet el 1826, el seu fill Napoléon Suchet 1813-77 esdevingué segon duc d’Albufera El títol és conservat pels seus descendents Ensems amb el títol, Suchet adquirí la propietat del llac, que conservà fins a la retirada dels francesos de València 5 de juliol de 1813 Essent la fotja l’ocell més apreciat de l’Albufera, el mariscal Suchet fou anomenat popularment a València Duc de les Fotges
ducat d’Albany
Història
Títol de la casa reial d’Escòcia emprat per fills secundogènits dels reis.
Fou creat el 1398 per al príncep regent Robert mort el 1419, fill del rei Robert II, i el succeí el seu fill i també regent, Murdoc Stuart, que fou decapitat el 1425 El 1458 fou atorgat al príncep Alexandre mort el 1485, fill del rei Jaume II, que en fou tercer titular i el passà al seu fill, Joan Stuart , a la mort del qual 1536 tornà a revertir a la corona El 1565 fou concedit a Enric Stuart, marit de la reina Maria I, i d’ell passà, el 1567, a llur fill el futur rei Jaume VI Jaume I d’Anglaterra Després el portaren successivament el futur rei Carles I 1600-12, el futur Jaume VII 1633-85 i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina