Resultats de la cerca

Féu aportacions a la indústria dels colorants a partir dels seus estudis sobre el quitrà mineral Aconseguí de sintetitzar l’alitzarina i establí l’assaig que duu el seu nom per a determinar el colesterol

Especialitzat en turbines hidràuliques, perfeccionà les d’hèlix a fi d’obtenir velocitats de rotació altes i n'inventà la que duu el seu nom És autor de Theorie und Bau von Turbinen-Schnelläufern 1931

Presenta un caràcter típicament fanfarró, busca-raons i covard alhora, i es vesteix de negre, amb gorra, i duu una guitarra en lloc d’espasa El feu cèlebre l’actor Tiberio Fiorilli al segle XVII

Duu a terme un programa de reorganització de la personalitat dels alcohòlics en fase de regeneració basat en el fet que aquests expliquin les seves experiències en comú i així els uns ajudin els altres

Investigà en medicina i física elaborà una teoria dels colors i construí un polariscopi, però sobretot és conegut pel fet d’haver descobert, el 1821, la termoelectricitat amb l’efecte que duu el seu nom

Investigà sobre la teoria dels nombres, les funcions ellíptiques i els determinants Demostrà el teorema general de representació de nombres mitjançant una suma de quadrats i descobrí el criteri d’irreductibilitat que duu el seu nom

Professor a diverses universitats alemanyes, féu recerques en cristallografia, termodinàmica i magnetoòptica, camp en el qual descobrí l’efecte que duu el seu nom Publicà Thermodynamik 1903-04 en dos volums i Lehrbuch der Kristallphysik 1910

Fou professor a Rostock 1923-26 i contribuí decisivament al desenvolupament de l’electrònica, de la teoria electrònica dels metalls i semiconductors i de l’emissió termoelectrònica, on descobrí l’efecte que duu el seu nom

Inventà el primer heliòstat 1719, elaborà una teoria sobre els xocs dels cossos, perfeccionà les màquines pneumàtiques i ideà l’anella que duu el seu nom per a demostrar la dilatació dels sòlids anella de Gravesande

Féu recerques en geometria, càlcul integral i diferencial, i establí l’axioma que duu el seu nom Publicà Vorlesungen über neue Geometrie ‘Cursos sobre la nova geometria’, 1882, on exposa els axiomes de la geometria descriptiva