Resultats de la cerca

Teòleg i sacerdot, és autor, entre altres obres, en castellà, d’una allegoria de la captivitat espiritual, Victoria de Cristo València 1585, Barcelona 1589 i 1670, Saragossa 1589, Manresa 1777, que segueix la història de la humanitat des del pecat original fins a la redempció Influí sobre Jaume Ferrús

Dintre el neohegelianisme angloamericà, intentà de concretar l’"Absolut” de Bradley com una societat espiritual constituïda per la totalitat orgànica dels individus interrelacionats El seu nom, però, està lligat als escrits d’història de la filosofia grega Entre les nombroses obres, la seva monografia sobre Plató 1927 és clàssica

Publicà els seus escrits amb el pseudònim d' Aḥad ha-'Am ‘Un del poble’ En els seus assaigs, reunits sota el títol d' Al parašat derakīm ‘En la cruïlla’, exposa, en contraposició al sionisme polític de Herzl, la seva ideologia culturista creació d’un centre espiritual a Palestina

Molt russificats culturalment i religiosament, conserven, amb tot, moltes de les pràctiques xamàniques Són nòmades i practiquen la ramaderia de rens Viuen en tendes còniques cobertes de pells La família és de tipus patriarcal i s’agrupen en tribus regides per un cap i per l’autoritat espiritual del xaman

De l’orde augustinià, fou professor de filosofia a les universitats de Tarragona i de Barcelona i rector del collegi de Sant Guillem de Barcelona Escriví Tractatus quisnam sit actus mysticus ut perfectissime ducatur viator ad perfectissimam et mysticam unionem cum Deo , contra la Guía espiritual 1675 de Miguel de Molinos

Professà a València 1580, on encara pogué aprofitar-se de l’escola espiritual missionera de Lluís Bertran Ensenyà filosofia i teologia a Oriola El 1595 passà a Nova Espanya a Oaxaca exercí també la càtedra El 1597 obtingué de passar a les Filipines, on treballà a la província de Cagayan

Representant del moviment neoromàntic, passà d’un escepticisme a un misticisme religiós Poeta destacat, deixà Hvide Blomster ‘Flors blanques’, 1892, Ariel 1914, etc Publicà també drames Morbus Tellermann , 1907 i assaigs Krig og Aand ,‘Guerra i esperit’, 1917 Regenerationen i vort Aandsliv , ‘La regeneració de la nostra vida espiritual’, 1923, etc

Ingressà a Montserrat el 1512 Fou mestre de novicis en diversos monestirs hispànics i, durant molt de temps, confessor de pelegrins a Montserrat Esdevingué el primer confés i director espiritual d’Ignasi de Loiola, en ocasió de la seva estada al santuari a l’inici de la seva conversió 1522

Jesuïta 1825 És autor d’obres ascètiques i de devocionaris, molt difosos i que esdevingueren clàssics, com Mina riquíssima de gràcies e indulgències 1852, Áncora de salvación 1854, Ramillete espiritual 1879 i Tesoro del sacerdote 1861, moltes de les quals traduïdes a diverses llengües de les Filipines, on residí un quant temps

Malgrat llurs discrepàncies bàsiques, aquests sistemes són considerats com a visions complementàries d’una mateixa realitat L’acceptació de l’autoritat espiritual dels Vedes és el que constitueix cada darśana en sistemes ortodoxos astika i els separa dels anomenats sistemes heterodoxos nāstika , com el budisme i el jainisme, o del materialisme lokāyata