Resultats de la cerca
Es mostren 16255 resultats
Bada Shanren
Pintura
Nom artístic del pintor xinès Zhu Da, d’escola independent, que es féu monjo com els altres dos famosos pintors contemporanis Shitao i Shiqi.
Especialitzat en pintura animalística i en paisatges Els seus quadres es caracteritzen per una pinzellada lliure i una forta construcció
Benet Ferrer
Cristianisme
Pretès heretge d’origen jueu cremat a Madrid el 1624 perquè arrabassà l’hòstia de les mans d’un oficiant i la féu trossos.
Sembla que era dement Quevedo el cità en el seu pamflet La revolución de Barcelona ni es por el güevo ni es por el fuero per argumentar la creença que Catalunya era terra d’heretges i congraciar-se, així, el favor reial
mestre del Rosselló
Pintura
Nom donat a un pintor del segle XV actiu al Rosselló, que feu el retaule de Sant Joan Baptista d’Évol (Conflent) abans del 1428.
Hom atribueix a la mateixa mà els retaules de Sant Nicolau de Cameles Rosselló de 1407-08, i el de Sant Andreu Nova York, The Cloisters Proper a Lluís Borrassà, la seva obra és de les més característiques i notables de l’estil internacional a Catalunya Hom l’identifica amb el pintor documentat Jaubert Gaucelm
comtat de Montenegro
Història
Títol senyorial concedit el 1658 a Ramon Despuig i de Rocabertí, sobre el seu feu de Monterillo, a Aragó, dit des d’aleshores de Montenegro.
La grandesa d’Espanya li fou annexada el 1795 al seu besnet i quart titular Joan Despuig i Dameto
vil·la Adriana

Vista de la vil·la Adriana
Luigi Tiriticco (CC BY 2.0)
Vil·la monumental que es feu construir (117 — 138 dC) a Tívoli (Laci), prop de Roma, l’emperador Adrià, qualificada com el Versalles de l’imperi Romà.
Se’n conserven ruïnes imponents, que reflecteixen els corrents arquitectònics i decoratius de la meitat del segle II dC
comdor
Història
A l’alta edat mitjana i en la jerarquia feudal catalana, auxiliar del comte en el govern i l’administració, funció que podia tenir en feu.
Jeràrquicament era sota el vescomte, i inclòs, amb el seu immediat inferior, el varvassor, en la denominació del magnat i més tard de baró, formava part de la noblesa Potser antic vassall acompanyant del comte, la seva funció no és, però, prou definida
estatja
Història del dret
Dret que es reservava el senyor d’un castell donat en feu, d’entrar-hi, refugiar-s’hi, habitar-hi i romandre-hi sempre que volgués.
Era anomenat en llatí estatica
Casa de Misericòrdia de València
Institució benèfica fundada el 1670 a València pel municipi per acollir-hi infants, vells i invàlids desvalguts; el 1848 se’n feu càrrec la diputació provincial.
Fou installada a l’antiga Casa dels Paraires i a l’hort d’en Cendra, sobre els solars de l’enderrocada moreria El 1955 fou traslladada a unes noves installacions a la barriada de Soternes, obra de l’arquitecte Palleres Disposa de bons tallers de torneria, electricitat, impremta, fusteria, sastreria, etc, i de camps d’esports, piscina, etc En tenen cura les filles de la caritat de Sant Vicenç de Paül
Laterà
Regió de Roma, que deu el seu nom als Plantii Laterani, dels quals Constantí feu donació al papa per erigir-hi la seu del bisbat de Roma.
Hi ha el baptisteri i la basílica de Sant Joan del Laterà i el palau del Laterà, que fou residència dels papes fins a l’exili d’Avinyó L’actual palau, obra de DFontana 1586, acollí el Museu del Laterà, i avui és seu de la cúria diocesana de Roma Com a territori vaticà, gaudeix d’extraterritorialitat A la plaça del Laterà foren trobades 1934 les restes d’una antiga basílica i d’una caserna de Septimi Sever
reconeixement
Història del dret
A l’edat mitjana, acció de manifestar-se obligat a un senyor per la possessió d’un territori, d’un castell, d’un lloc, etc, en feu.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina