Resultats de la cerca
Es mostren 14674 resultats
Dohna
Llinatge senyorial alemany l’estirp del qual fou Henricus, noble de Rötha (Saxònia) (1127).
Els seus membres foren burggravis de Donin actualment Dohna des del 1156 fins al 1402, que en foren expulsats pels marcgravis de Mísnia El 1525 adquiriren la senyoria de Schlobitten, i el 1548 foren reconeguts per l’emperador com a burggravis i comtes del Sacre Imperi El 1900 foren creats prínceps de Dohna-Schlobitten pel rei de Prússia Cal destacar-ne el burggravi Friedrich Alexander von Dohna-Schlobitten mort el 1831, que fou ministre de l’interior de Prússia 1802-12, i el burggravi Karl Emil von Dohna-Schlobitten mort el 1859, mariscal de camp prussià, que fou un dels caps de…
làpites
Religions de Grècia i Roma
Mitologia
En la mitologia grega, poble de Tessàlia famós per la batalla amb els centaures.
Reis dels làpites foren, entre d’altres, Ixió i el seu fill Pirithos En el banquet del casament d’aquest, els centaures intentaren raptar la núvia, Hipodàmia, però foren vençuts pels làpites en la batalla que se'n seguí, i desterrats Al seu torn, els làpites foren derrotats per Hèracles en la guerra contra els doris
districte
Dret administratiu
Cadascuna de les circumscripcions administratives en què són dividits els departaments francesos des de la seva creació el 1789, arran de la Revolució.
Foren governats per un consell de districte, les funcions del qual foren molt reduïdes a partir del 1800 en ésser creat el càrrec de sotsprefecte, i foren designats, des d’aleshores, en francès, arrondissements Són dividits en cantons agrupacions de municipis El departament dels Pirineus Orientals fou dividit en els districtes de Perpinyà, Prada i Ceret
ballet de cour
Música
Diversió cortesana, barreja de cant i de dansa, de diàlegs i de música instrumental, en forma d’espectacle d’acció dramàtica continuada, en la qual intervenien nobles i reis i que estigué de moda a França als segles XVI i XVII.
Le Paradis d’amour 1572 i el Ballet comique de la reine 1581 foren els primers intents de ballet de cour , mentre que el Ballet d’Alcine 1610 i el Ballet de la délivrance de Renaud 1617, més desenvolupats, ja foren antecedents de l’òpera, així com ho foren, posteriorment, el Ballet de la Nuit 1653 i el Ballet du Temps 1654, creats amb la participació de Jean-Baptiste Lully
botifler | botiflera
Història
Durant la guerra de Successió (1704-14), als Països Catalans, dit dels partidaris de Felip V de Castella, per a distingir-los dels maulets o vigatans, partidaris del rei arxiduc Carles III.
El mot potser alludia a la situació benestant dels qui pertanyien al partit borbònic Al País Valencià, la majoria dels nobles foren botiflers, fet que els valgué posteriorment la confirmació dels privilegis Hom podria situar entre els botiflers de Barcelona personatges que en temps de Carles II havien exercit càrrecs virregnals i que havien tingut conflictes amb les institucions del Principat També hi foren bastant nombrosos els aristòcrates i els cavallers del braç militar, i alguns artistes i menestrals enriquits A la resta del Principat, el nombre de botiflers fou…
Primer Congrés Litúrgic de Montserrat
Religió
Congrés celebrat al monestir de Montserrat del 5 al 10 de juliol de 1915.
Fou un fruit precoç del moviment litúrgic belga creat per Lambert Beaduin i constituí un fenomen històric important per a Catalunya per la seva envergadura i per les conseqüències que tingué en la vida espiritual —no solament religiosa— del país Presidit pel nunci Francesco Ragonesi i per tots els bisbes de les diòcesis catalanes, que hi feren homilies i conferències, tingué com a secretari i principal animador Lluís Carreras Hi assistiren més de dos mil congressistes de tots els Països Catalans Els temes generals foren dedicats en bona part a la missa Les sessions d’estudi foren…
monestir de Fontfreda
Abadia
Important abadia cistercenca llenguadociana (Santa Maria de Fontfreda), al vessant septentrional de les Corberes, al SW de Narbona.
Fou fundada vers el 1097 pel vescomte Eimeric I de Narbona, i el 1146 s’integrà al moviment cistercenc per filiació a Grandselva El seu patrimoni s’estengué pel Termenès, el Perapertusès, la Fenolleda i el Principat de Catalunya L’esplendor màxima fou als s XII-XIV, i en foren monjos el legat contra els càtars Pèire de Castèlnòu i el papa Benet XII Les abadies de Poblet 1153 i de Vallbona d’Elna 1242 en foren filials Tingué, a més, alguns priorats, i fundà dos monestirs femenins a la diòcesi de Carcassona i el de l’Eula a la d’Elna Regida per comenda a partir del…
sa Marjal
Sector o indret
Sector dels municipis de sa Pobla i Muro (Mallorca), proper a l’albufera d’Alcúdia.
Els seus terrenys foren de la corona i els administrà la Universitat de sa Pobla, fins que, després de llargs litigis, el 1822, per decret de les corts, foren distribuïts entre veïns no propietaris Durant la guerra de les Germanies hi tingué lloc un fort combat entre les forces del lloctinent i els agermanats 1522 en el qual aquests foren derrotats Fou decisiu per a la reducció de l’illa, en l’avenç del lloctinent vers la ciutat
Báthory
Família catòlica hongaresa, hostil als Habsburg, que data almenys del s XIII.
Diversos membres foren prínceps de Transsilvània Cal destacar-ne Esteve I de Polònia 1533-86, príncep de Transsilvània 1571, que fou elegit rei de Polònia 1575 El seu nebot, Segimon I de Transsilvània 1572-1613, príncep de Transsilvània, practicà una política de balanceig entre Àustria i Turquia A Elisabet Báthory 1560-1614, neboda del rei Esteve I de Polònia, foren atribuïts crims de vampirisme Els seus còmplices foren cremats vius, i ella fou condemnada a presó perpètua
Tuatha Dé Danann
Mitologia
En la mitologia celta, poble (‘poble de la deessa Dana’) que habità a Irlanda abans de l’arribada dels fills de Mile, avantpassats de l’actual poble irlandès.
Poble versat en les arts màgiques, la referència més primitiva narra que foren expulsats del cel a causa de llurs coneixements i davallaren a Irlanda, on desaparegueren entre les muntanyes hi foren vençuts pels fills de Mile L’antiga crònica llegendària Leabhar Gabhála ‘Llibre de les invasions’ els considera l’actual poble irlandès Per a alguns historiadors foren una raça de déus pagans La llegenda popular els associa a nombroses fades que habiten a les coves, arbres i aigües del país
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina