Resultats de la cerca

Esmentat ja el 1021, pertangué als comtes de Besalú, als Montcada, als Hostoles, als Serrallonga i als Rocabertí El 1463 fou fortificat pels remences, que l’ocuparen durant la guerra contra Joan II Entre els anys 1471-74 i des del 1488 el vescomtat d’Hostoles pertangué a la corona Des de mitjan segle XVI al XVIII la senyoria del castell era dels Sarriera, barons i després comtes de Solterra, bé que al segle XVII la vall d’Hostoles formava una batllia reial El juliol del 2020 finalitzaren les obres de rehabilitació del castell que, entre d’altres, consolidaren la cisterna i…

Hi ha el monestir cistercenc femení, encara subsistent, fundat el 1172 per la comtessa Àuria de Pallars, vídua d’Arnau Ramon possiblement amb el propòsit de fer-ne panteó familiar, la qual el dotà amb les viles de Casbas i de Morata Les abadesses obtingueren també la jurisdicció sobre Pedralta d’Alcofea, Torres d’Alcanadre, Bierge, Sieso i Yaso Hi professaren filles de la noblesa d’Aragó i de Catalunya Construït dins un recinte fortificat, es conserven restes de muralles, la torre de l’homenatge i d’altres elements són notables l’església, d’estil romànic cistercenc sobri s XII, el claustre s…

Sota August esdevingué, junt amb el Viminal, la sisena regió de la ciutat Antigament hi havia encara els jardins de Sallusti i les termes de Dioclecià i Constantí El 1574 Gregori XIII hi convertí la villa d’Hipòlit d’Este en l’actual palau del Quirinal Començat d’acord amb els projectes de Flaminio Ponzio, fou acabat per Maschernino, DFontana, Bernini i FFuga Precedida d’un gran pati fortificat, la façana és d’estil dòric i, a l’interior, conté frescs de Melozzo de Forlì, de GLanfranco i de CSaraceni Convertit en residència dels reis 1870, és actualment el palau del president de…

És possible que hagués existit una fortalesa a Planèsas al cim de l’elevació rocallosa on ara hi ha el dipòsit d’aigua del municipi, al SW del poble Una sèrie de ruïnes mostren que hi havia hagut cases als vessants d’aquest turó, segurament a l’indret on es localitzava el primitiu vilatge Les restes d’aquesta força han desaparegut totalment La villa Planesiis és documentada per primera vegada l’any 1260 i un text del segle XIV relaciona un recinte fortificat a Planèsas en esmentar les parcelles per edificar que el senyor de Planèsas concedí i que eren situades dins la “ cellariam…

Aquest castell llegendari, com ho indica el seu nom, és situat dalt el puig d’Alí, a l’esquerra del riu Brugent, sobre l’antiga Torre de Sant Climent o casa forta de Roca-salva El lloc fou seu d’una fortificació ibèrica, amb una torre i una muralla dels segles IV i III aC Podria ésser que per la seva situació estratègica hi hagués hagut en època medieval una torre de guaita o un punt fortificat, bé que no se n’ha trobat cap confirmació documental ni restes característiques Per això, aquí només en deixem constància, amb el dubte sobre el seu paper com a castell o fortalesa medieval

Situació Vista aèria de la vila, amb l’església parroquial a primer terme, la capçalera de la qual és una torre rectangular de l’antic recinte fortificat ECSA - Jamin Les restes de l’antic recinte fortificat de Banyuls es troben, bàsicament, al costat i en el mateix lloc ocupat per l’actual església parroquial de Sant Andreu Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 34’ 6” N - Long 2° 52’ 1,8” E Per a anar a Banyuls dels Aspres des de Perpinyà, cal prendre la carretera N-9 i a la cruïlla de l’Oliu a 15 km de Perpinyà, a mà esquerra, la D-40 En 1 km de recorregut s’arriba a…

Centrava l’antic terme del Coll de Balaguer Les restes de la fortificació són aturonades a 155 m alt, a llevant de l’antic traçat fins el 1936 de la carretera de Barcelona a València, al sud de l’important coll de Balaguer És esmentat ja el 1201 en la donació de Pere I de Catalunya-Aragó a l’orde de Sant Jordi d’Alfama incorporat el 1399 al de Montesa per tal de fer cara al nou perill de la pirateria, la ciutat de Tortosa obtingué el trasllat de la casa de l’orde al nou castell de Sant Jordi, vora la mar, dins els termes de la ciutat L’antic castell, molt reformat als s XVII i XVIII, fou un…

Situació Plànol de la vila de Morellàs amb indicació de l’àmbit de l’antiga cellera que incloïa el castell senyorial, segons el cadastre de l’inici del segle XIX A Catafau La vila de Morellàs presenta un conjunt urbà agrupat en un planell del repeu de les estribacions de l’Albera, sobre la riba dreta de la ribera de Morellàs, tributària de la Roma a la conca del Tec El nucli antic de la població té al centre l’església parroquial de Sant Esteve, dins el perímetre fortificat D’aquest recinte es veuen encara algunes restes Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 29′ 28″ N - Long 2° 48′ 27″…

Situat a banda i banda del Rissec, es formà al voltant de l’antic castell de Monells , actualment arruïnat, esmentat ja el 922 Pertangué a Simó de Palau, i passà al comtat d’Empuries i, posteriorment, per compra, al Millars El 1485 el castell fou ocupat per les forces dels remences A la fi del s XVII era lloc reial L’església parroquial de Sant Genís havia estat possessió de la canonja de Girona El poble havia estat fortificat i hi ha restes de les muralles Modernament ha estat restaurat és notable la plaça porticada on se celebrava el mercat Formà un municipi independent fins l’…

El recinte fortificat configura un poblat de planta oval, estructurat concèntricament en dos carrers, que en delimiten els barris Hi destaca el sistema defensiu, compost per torres i panys de murada, i les construccions interpretades com a graners L’ocupació de l’indret s’inicià al final del sVII aC, amb la construcció de cabanes que perduraren fins a mitjan sVI aC La fase constructiva ibèrica s’inicià al final del sV aC i perdurà fins al final del sII aC Ha estat excavat per Francesc Gracia, Glòria Munilla i Ramon Pallarés Entre els darrers mesos del 2007 i el maig de 2008 hom…