Resultats de la cerca
Es mostren 409 resultats
Josep Antoni Trabal i Sans
Història
Polític.
Es llicencià en dret i en medicina Dirigí les publicacions esportives La Jornada Deportiva , La Raça 1922 i Sports 1923 Fou fundador de l’Esquerra Republicana de Catalunya i secretari de Lluís Companys Fou elegit diputat a corts 1933 Publicà Final d’etapa 1937 S'exilià el 1939 i, en tornar, ajudà Eduard Tarragona, Fraga Iribarne, etc, i els monàrquics liberals L’any 1977 fundà el partit polític Unió Demòcrata del Progrés Social, de presència migrada en la política catalana
Antoni Noguera Parés
Futbol
Futbolista.
Passà pels equips del Vilassar, el Premià, el Manlleu i el Vic, fins que ingressà al Futbol Club Barcelona, on jugà dues temporades 1947-49 i disputà 8 partits de Lliga com a davanter Posteriorment jugà al Saragossa 1949-53, el València 1953-54, el Castelló 1954-55, el Lleida 1955-57, l’Arenas de Saragossa 1957-58 i el Fraga 1958-59 Amb el Barça fou campió de Lliga 1948, 1949, de la Copa Llatina 1949 i de la Copa Eva Duarte 1949
Independientes de Cataluña
Partit polític
Partit creat a Barcelona al gener de 1979 per Aleix Vidal-Quadras i Jordi Mir Valls.
Mantingué contactes amb Laureano López Rodó –aleshores encara dirigent d’ Alianza Popular AP a Catalunya– per tal de crear una plataforma electoral anomenada Cataluña Democrática amb la Lliga Liberal Catalana, refundada després del fracàs electoral de 1977, i la Democràcia Social Cristiana de Catalunya i concórrer a les eleccions legislatives d’aquell any La coalició havia d’aplegar els partits de dretes que restaven al marge de la Coalición Democrática impulsada per AP en l’àmbit estatal, projecte que Fraga no acceptà Els membres del grup acabaren incorporant-se a AP
aljama
Història
Comunitat de jueus o de sarraïns en terres cristianes.
A moltes de les principals ciutats de la península Ibèrica hi havia riques aljames, els membres de les quals solien habitar en un barri determinat call, jueria, moreria i es dedicaven generalment al comerç, al préstec usurari, al proveïment de l’exèrcit, etc Als Països Catalans es troben aljames documentades, regides per un batlle, a Barcelona, a Girona, a Lleida, a Perpinyà, a València, a Palma, a Tortosa, a l’Alguer, a Fraga, a Cervera, etc Algunes vegades les aljames jueves gaudien de grans privilegis i pagaven al rei determinats tributs concertats directament
Sant Salvador de Torrent de Cinca
Art romànic
La casa i el santuari de Sant Salvador presideix una muntanya propera al poble de Torrent, vora Valldecós Tingué molta devoció entre la gent de la rodalia Esdevingué la seu d’una casa trinitària dependent del veí monestir de Vinganya Seròs, que acomplí una tasca important en la cristianització de la contrada La fundació trinitària seria impulsada per Guillem II de Montcada 1287-1328, senyor de Fraga, que concedí als religiosos de Vinganya diverses terres i honors a Torrent i Vilella El temple actual és un edifici del segle XVI, d’estil goticorenaixentista
Unión del Pueblo Español
Partit polític
Associació política fundada al juliol de 1975 a Madrid per alts càrrecs del Movimiento i del sindicat vertical i encapçalada inicialment per Adolfo Suárez i José Solís Ruiz. Defensà la continuïtat de les institucions franquistes amb una adequació democràtica que no suposés una ruptura.
Era l’associació més oficialista i pretenia vertebrar els integrants del Movimiento i la burocràcia franquista Suárez l’abandonà per liderar la Unión de Centro Democrático i, sota el lideratge de Cruz Martínez Esteruelas, la UDPE s’apropà a l’òrbita de Manuel Fraga A Catalunya hi van pertànyer, en un o altre moment, Joan Antoni Samaranch, Pablo Porta, Francisco Platón, Pablo Llorens, Jorge Carreras Llansana i altres persones vinculades al món de l’esport A l’octubre de 1976 s’integrà en la Federación de Partidos de Alianza Popular, que donà lloc a Alianza Popular AP i concorregué a les…
Gran Premi d’Òdena
Ciclisme
Competició ciclista de carretera per a les categories elit i sub-23, disputada anualment a Òdena des del 1950.
Durant les primeres edicions l’organitzà la Penya Ciclista Nostra Senyora del Carme d’Òdena, i era puntuable per al Cinturó de Barcelona El primer recorregut fou Òdena-Igualada-Òdena Des del 1959 l’organitzà Educación y Descanso, i posteriorment, la Unió Ciclista Igualadina, que introduí la fórmula de cursa per etapes Arribà a constar de vuit jornades i recorria indrets com Binèfar, Capellades, laPobladeLillet i Fraga El 1966 el disputaren juvenils i guanyà…
Castell de Saidí
Art romànic
Situació Part occidental del castell, on es conserven dues torres semicilíndriques i una de rectangular d’època moderna, que amaguen la muralla de la fortificació medieval ECSA - J Bolòs Les restes d’aquest castell es troben sobre el poble de Saidí, a l’extrem de ponent d’un altiplà Per les bandes sud i est l’esplanada on era el castell està limitada per les cases de la població, mentre que pel nord domina el barranc que serveix d’accés a Saidí i per l’oest, tota la vall del Cinca Mapa 31-15 387 Situació 31TBG721096 Saidí és al nord-oest de Fraga, a uns 8 km, a la riba esquerra…
la campana d’Osca
Història
Nom amb què és coneguda la llegenda segons la qual Ramir II d’Aragó, dit el Monjo, hauria convocat els nobles més rebels del regne amb l’anunci que feia fer una campana que se sentiria per tots els seus dominis.
A mesura que anaven arribant els hauria fet entrar d’un en un en una cambra on tot seguit eren decapitats La llegenda, potser inspirada en la matança del pou de Toledo contada per ibn al-Qūṭiyya, apareix per primera vegada ~1366 a la Crònica dels reis d’Aragó e comtes de Barcelona Es devia formar, però, abans en relació amb la mort de Pero Ahonés 1226 És possible que hagués constituït el tema d’una cançó de gesta aragonesa d’un cicle entorn de la batalla de Fraga La base històrica de la llegenda hauria estat la repressió empresa al començament del 1136 per Ramir II després de la…
Pere I de Bearn
Història
Vescomte de Bearn, d’Oloron, de Montaner (p a 1147-53), de Gabardà (Pere III, pa 1134-53) i de Brulhès, senyor d’Osca.
Fill del vescomte Pere II de Gabardà i de la vescomtessa Guiscarda de Bearn, que li cedí el govern dels seus vescomtats Es casà vers el 1145 amb Matella dels Baus, cosina germana de Ramon Berenguer IV de Barcelona Assistí als setges de Fraga i Lleida 1149 Rebé del comte de Barcelona les viles d’Osca i de Bespen en compensació de la pèrdua pel seu oncle Cèntul VI de Bearn de les senyories d’Uncastillo i Saragossa Fundà el priorat d’Ordios 1153 El succeí el seu fill, el vescomte GastóV, sota la tutela de la seva mare Guiscarda La seva muller tornà a casar-se, amb Cèntul III, comte…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina