Resultats de la cerca
Es mostren 2023 resultats
capferrada
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les compostes, que fa de 30 a 50 cm d’alçària, amb fulles lirades o pinnatipartides de color verd cendrós, i flors grogues disposades en capítols de receptacle globulós, revestit per bràctees flanquejades per un apèndix punxegut i ciliat.
Els fruits són aquenis Creix en camps de cereals i a llurs marges, a la regió mediterrània
estiravelles
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les crucíferes, de 40 a 80 cm d’alçària, amb les fulles radicals espatulades i dentades i les caulinars linears i enteres.
Fa nombroses i petites flors blanques i fruits en silícula Prospera en camps, erms, vores de camins, etc
canudera
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les crucíferes, amb rizoma esquamós, de tija glabra d’una alçada de 30 a 60 cm i grans fulles pinnatisectes imparipinnades de 5-9 folíols.
Les flors, liles, rosades o blanques, i els fruits, en síliqua, formen raïms Viu sobretot a les fagedes
coriandre

Fulles de coriandre
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les umbel·líferes, glabra, de 15 a 50 cm d’alçària, una mica fètida, amb fulles compostes, les superiors amb els folíols linears, i flors blanques disposades en umbel·les.
Els fruits secs són aromàtics i hom n'empra com a condiment i en la fabricació d’alguns licors
murta
murta
© Fototeca.cat
Botànica
Arbust perennifoli, de la família de les mirtàcies, d’1 a 3 m d’alçària, de fulles oposades, estretament ovals, agudes, enteres, lluents, endurides i glabres, i de flors blanques, solitàries i oloroses.
Els fruits, anomenats murtons , són baies ovoides, blavoses, aromàtiques i comestibles Es troba en màquies i matolls del litoral mediterrani
herba de la ràbia

Herba de la ràbia
(CC0)
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les crucíferes, blanquinosa, de 5 a 30 cm d’alçària, amb fulles espatulades i amb raïms de flors menudes d’un color groc pàl·lid.
Els fruits són silícules orbiculars amb la vora aplanada Creix en pedregars, conreus i llocs ruderals, a quasi tot Europa
mimosa
Flor de mimosa
© Fototeca.cat
Botànica
Gènere de plantes llenyoses o excepcionalment herbàcies, de la família de les mimosàcies, que consta de prop de 400 espècies, la majoria americanes.
Tenen fulles generalment bipinnaticompostes, amb estípules, flors petites, actinomorfes, hipògines i amb filaments estaminals grossos i acolorits, i fruits en llegum
cantaloup
Horticultura
Nom aplicat a diverses varietats de meló d’origen francès, molt conreades.
Els fruits tenen costelles molt marcades, l’epidermis dura i sovint berrugosa, i la carn, molt perfumada, de color blanc ataronjat
stubborn
Fitopatologia
Malaltia del taronger de varietat nàvel, que es manifesta per un retard en el creixement dels arbres afectats, fulles curtes i erectes, que esdevenen cloròtiques i cauen fàcilment.
Els fruits afectats presenten una deformació característica i són de color rosat D’origen presumptament víric, la seva etiologia no és coneguda
circumnutació
Biologia
Botànica
Moviment giratori de l’àpex lleugerament inclinat de moltes plantes de creixement lent, provocat per la desigualtat en l’allargament de les cèl·lules de la tija, que va variant de banda al llarg del dia.
En alguns òrgans, com és ara els fruits, la circumnutació durant el creixement pot originar formes en hèlix fruit de l’alfals
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina