Resultats de la cerca
Es mostren 3589 resultats
catalinoia
Botànica
Planta herbàcia anual, amb aspecte de card, de la família de les compostes, de 30 a 90 cm d’alçària, tija dreta amb ales ininterrompudes, fulles oblongues lobulades.
Les ales, les fulles i les bràctees són coriàcies, espinoses i de marges blancs És una espècie mediterrània pròpia de terrenys secs ruderalitzats
àrabis
Botànica
Gènere de plantes herbàcies, de la família de les crucíferes, de fulles alternes, flors blanques, roses, violetes o blaves i fruit en silíqua plana.
Solen viure en pasturatges i llocs pedregosos, més rarament als boscs Algunes espècies són emprades en jardineria L’ arabis alpina A alpina és perenne, té les fulles i les tiges piloses, d’un to cendrós, i les flors grans i blanques viu principalment als prats alpins dels Pirineus, dels Alps i dels països àrtics
oma
Oma
© Xevi Varela
Botànica
Arbre, de la família de les ulmàcies, molt semblant a l’om, però de capçada no tan densa, amb brots i borrons híspids, i amb fulles i fruits més grossos.
Es fa només als boscs humits de la muntanya mitjana Fulles d’oma © Xevi Varela
safrà bord
safrà bord
© Fototeca.cat
Alimentació
Botànica
Química
Planta herbàcia bulbosa, de 10 a 20 cm d’alt, de fulles linears i llises, de flors solitàries, grosses i amb sis tèpals violats, i de fruits capsulars el·lipsoidals.
Les fulles apareixen a la primavera i les flors a la tardor següent Es fa en prats i landes, als Pirineus
mosques
orquidàcies (Ophrys lutea)
© Fototeca.cat
Botànica
Nom aplicat a diverses espècies del gènere Ophrys, de la família de les orquidàcies, caracteritzades pel fet de presentar dos tubercles radicals nus, tenir fulles desenvolupades, oblongues o lanceolades, i fer flors vistoses, amb label patent, enter o trilobat, sovint convex i vellutat.
Les principals espècies són les mosques grogues o abellera groga Olutea , les mosques d’ase o abellera mosquera Omuscifera , les mosques petites Obombyliflora , de fulles ovals i de flors verdoses amb el label petit, bru i vellutat, pròpies de la regió mediterrània, i les mosques vermelles Otenthredinifera , de fulles oblongues i de flors rosades amb el label vellutat i de color groguenc amb una taca bruna vermellosa, pròpies de l’Europa mediterrània
caputxina
Botànica
Nom d’altres espècies de Tropaeolum
originàries de zones muntanyoses des de Mèxic fins a Xile i l’Argentina, amb fulles diversament retallades i flors simples o dobles, grogues, vermelles, etc.
També conreades en jardineria Les fulles tendres són reputades com a antiescorbútiques i aperitives
gledítsia
Botànica
Arbre caducifoli, de la família de les cesalpiniàcies, originari de l’Amèrica del Nord, sovint de més de 20 m d’alçada, amb el tronc i les branques amb estípules espinoses simples o trífides, fulles grans, compostes pinnades o bipinnades, d’un color verd clar, flors petites, verdoses, en raïms i fruits de color bru rogenc.
Té una polpa dolça amb moltes llavors És una espècie molt rústica, de creixement ràpid, que viu bé tant en llocs freds com càlids tolera molts tipus de sòls, encara que viu millor als profunds i humits Es cultiva com a ornamental a carrers i jardins, tant pel seu port com per la bellesa de les fulles i per l’exotisme i espectacularitat dels fruits penjants A la tardor, les fulles prenen un color groc molt bonic abans de caure Actualment es troben al mercat diverses cultivars amb ports i colors de fulles i fruits diferents
digital
Digitalis lutea
© Xevi Varela
Botànica
Gènere de plantes herbàcies o de tija llenyosa, de la família de les escrofulariàcies, amb fulles grosses, alternes, amb flors pentàmeres, en forma de didal, disposades en raïms terminals unilaterals, i amb fruits en càpsula bilocular de dehiscència septicida.
La digital groga Dlutea , planta perenne de 30 a 80 cm d’alçària, amb fulles lanceolades i de flors grogues, creix en boscs, vores de torrents i vessants pedregosos d’una gran part d’Europa La digital purpúria o didalera Dpurpurea és una planta biennal o perenne, alta de 50 a 150 cm, dreta, robusta i de fulles ovades o oblongues, poc o molt tomentoses per la cara inferior, i de flors purpúries Viu en boscs clars, roquissars, etc A Catalunya únicament creix, en poca quantitat, als Pirineus Planta rica en digitalina i altres glucòsids gitoxina, gitalina, té unes…
ficus
Ficus penjant ( Ficus pumila )
© Fototeca.cat
Botànica
Gènere de plantes llenyoses, de la família de les moràcies, de fulles simples i fruits en siconi que comprèn unes 2.000 espècies, pròpies de països tropicals i subtropicals.
Una espècie, destacada del gènere és la figuera El ficus de cautxú o, simplement, ficus F elastica és cautxífer i, a causa de la bellesa de les fulles, oblongues, gruixudes i d’un verd fosc brillant, és plantat com a ornamental
julivert
julivert
© Dreamstime
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia biennal, de la família de les umbel·líferes, de 40 a 80 cm d’alçada, de fulles tripinnades de contorn triangular, de flors d’un verd groguenc i de fruits en diaqueni.
Les fulles són molt emprades com a condiment És conreada, però també subspontània