Resultats de la cerca

Abandonà els estudis de medicina i es dedicà als estudis geogràfics, en particular a la geomorfologia Féu viatges d’estudi als continents africà —desert de Kalahari— i americà, i s’interessà per la influència de les variacions climàtiques en l’evolució del relleu Fou professor de geografia a la Universitat d’Hamburg Entre la seva obra escrita hom pot citar Adamaoua 1895, Kalahari 1904, Die Grundlagen der Landschaftskunde ‘Els fonaments dels paisatges geogràfics’, 1919-1920

Estudià a la Universitat de Bahia Professor a les universitats catòlica de Bahia 1954-60, Sorbona 1968-71, Toronto 1972-73, Columbia 1974 i São Paulo des del 1985, treballà a l’Àfrica tropical i mediterrània i a l’Amèrica del Sud És autor de Le métier de la géographie en pays sousdeveloppé 1963, Por uma Geografia nova 1981 i Brasil território e sociedade no início do século XXI 2001

Estudià geografia a la Universitat de Cambridge, on es doctorà el 1961 Aquest mateix any es traslladà a Bristol, on treballà amb Peter Haggett Ambdós, juntament amb Richard Chorley de Cambridge, constitueixen el nucli de la geografia teòrica i quantitativa Harvey ha seguit la línia del pensament geogràfic de Hettner i Hartshorne, però mantenint-se dins de pressupòsits inicialment neopositivistes i després marxistes crítics De la seva primera època és Explanation in Geography 1969, on defensara la geografia com a ciència que pot explicar l’espai A Social Justice and the City 1973 introduïa ja…

Llicenciat en ciències i doctor en lletres per la Universitat de la Sorbona, especialitzat en història i geografia Professor d’Universitat des del 1947, fou membre important de l’Institut National d’Études Démographiques i la revista Annales de géographie Publicà més d’una trentena d’obres de geografia general que han estat manuals importants per a la geografia catalana els anys seixanta i setanta, i també de regional, sobretot centrades en l’anàlisi de la població i els vincles amb la sociologia Introduction à l’étude géographique de la population du…

Estudià a París i als EUA, especialitzat en geografia física Fou professor a Rennes i a Estrasburg Publicà la tesi Le Plateau Central de la France et sa bordure mediterranéenne Étude morphologique , el 1923, i entre les seves obres destaquen L’Amérique Septentrionale , a la Géographie universelle de Pau Vidal de la Blache 1935-36, i un Vocabulaire franco-anglo-allemand de géomorphologie , publicat el 1956

Fou professor a Munic Estudiós, primer, de teologia i de ciències naturals, s’especialitzà més tard en geografia econòmica Escriví Die Verkehrswege im Dienste des Welthandels ‘Les vies del tràfic al servei del comerç mundial’, 1880 i Historische Geographie ‘Geografia històrica’, 1904

Fou professor de geografia del University College London des del 1928 i de la Universitat de Londres des del 1940 Especialitzat en estudis sobre l’organització de l’espai, publicà, entre altres obres, The Regions of Germany 1944 i l’obra conceptual City, Region and Regionalism 1945

Llicenciat en geografia 1946 i dret 1950, es doctorà en geografia 1966 Entre d’altres, fou professor titular de geografia i oceanografia tropical de la Universitat de Montpeller 1968-79 i professor d’etologia i conservació d’espècies animals del Museu Nacional d’Història Natural de París 1979-88 Presidí la comissió d’ecologia de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura 1991-94 És autor, entre altres obres, de  Géographie des mers 1965, L’histoire des pêches thonières  1996 i  La pêche en Méditerranée  2000, i dels articles corresponents a les comarques del Capcir, el Conflent,…

És autor d’una obra descriptiva important de tota la Terra, coneguda a través de Ptolemeu, el qual, bé que la criticà, s’hi basà i n'extragué moltes dades Marinos enllaçava amb la tradició d’Eratòstenes, Hiparc i Posidoni pel que fa a la geografia matemàtica i la cartografia, però el seu mèrit principal és d’haver enriquit les cartes geogràfiques amb nombroses dades noves

És autor d’una geografia, en tres llibres, De chorographia , on descriu el món conegut a la seva època Obra rica per l’eloqüència i pels mites estranys i les descripcions meravelloses que conté, palesa la influència dels jonis i d’Heròdot, Eratòstenes i Estrabó