Resultats de la cerca
Es mostren 425 resultats
parheli
Astronomia
Cadascun dels discs brillants que, a vegades, hom pot veure a banda i banda del Sol o bé de la Lluna.
Són produïts per la refracció de la llum dels dits astres en els cristalls de glaç que hi ha a l’atmosfera alta, i llur posició depèn de l’altura de l’astre sobre l’horitzó
l’Antàrtida
Continent
Continent situat al voltant del pol sud i que juntament amb les illes properes és a l’interior dels 60° de latitud.
Té 14 100 000 km 2 de superfície, compreses les illes 140000 km 2 i la plataforma continental amb glaç flotant 1160000 km 2 La geografia La geomorfologia Des d’un punt de vista tectònic, hom distingeix dues grans unitats, separades per una línia ideal que va de la mar de Weddell a la mar de Ross La unitat occidental , d’àrea molt més reduïda que l’oriental, pot ésser interpretada com una prolongació de serralades andines és un conjunt de serralades alpines i de fosses les dues principals són les que formen les mars de Weddell i de Ross, que constitueix un sòcol rocós discontinu…
golf de l’Obi
Golf marí
Golf de la mar de Kara, Rússia, en el qual desemboca el riu Obi, formant un delta de més de 4 000 km2, entre les penínsules Jamal i Gydan.
La longitud és de 800 km, i l’amplada, de 30 a 90 la profunditat oscilla entre 10 i 12 m Durant una bona part de l’any és cobert de glaç El port més destacat és el Novyj Port
hidrolacòlit
Geomorfologia
Hidrografia
Turó d’origen periglacial d’alguns metres o algunes desenes de metres d’alçada i de forma circular.
La seva formació és deguda a la presència d’aigües subterrànies, de dèbil cabal, que, en contacte amb un sòl superficial glaçat, es gelen i formen una cúpula de glaç, que provoca l’aixecament d’una capa de terreny superficial
terra Adèlia
Regió
Regió de la Wilkes Land, Antàrtida, a la costa de l’Índic, compresa entre els 136°20’ i els 142°20’ de longitud E, amb una extensió d’uns 900.000 km2.
És un camp de glaç que arriba als 3000 m d’altitud prop del pol Fou descoberta el 1840 per Dumont d’Urville, i reivindicada per França des del 1938 A la costa hi ha la base científica de Dumont d’Urville
pentà
Química
Alcà que es troba en el petroli, a la fracció anomenada èter de petroli o ligroïna
.
Presenta tres possibles isòmers de cadena n- pentà, isopentà i neopentà El n- pentà és un líquid incolor, inflamable, d’olor agradable, que es congela a -130°C i bull a 36°C És emprat com a anestèsic, en la manufactura del glaç i com a dissolvent
aigua de fons
Geografia
Massa d’aigua que es troba just per sobre dels fons oceànics i que és la més densa dels oceans.
L’aigua de fons de l’Antàrtida i l’aigua de fons de l’Atlàntic nord es produeixen a les zones de glaç de les latituds extremes de l’Atlàntic mar de Noruega i de Grenlàndia i al voltant de l’Antàrtida principalment a la mar de Weddell
nevera

Nevera
Tecnologia
Alimentació
Refrigerador, especialment el d’ús domèstic dedicat a mantenir frescs aliments o begudes o a refredar-los.
Les primeres neveres eren mobles o recipients de parets aïllants, a l’interior dels quals hom posava glaç, que absorbia les calories dels productes que eren dins la nevera Aquest sistema encara és utilitzat en les neveres portàtils Actualment les neveres solen ésser dotades de sistemes mecànics de refrigeració
còdol

Empedrat fet amb còdols
Phil Rogers (CC BY-NC 2.0)
Geologia
Fragment de roca dura, de dimensions de diàmetre comprès entre 64 i 256 mm, que per l’acció de les aigües i el rodolament sol ésser llis i arrodonit.
Els còdols arrossegats per l’acció de la gravetat o del glaç són més cantelluts que no els formats per l’erosió de les aigües L’estudi de la forma, les dimensions i la disposició dels còdols permet de conèixer la natura dels agents erosius d’èpoques anteriors
Badia de Baffin
Estret marí
Braç de mar de l’Àrtida situat entre Grenlàndia, la Terra de Baffin, l’illa de Devon i la d’Ellesmere, i oberta a l’Atlàntic per l’estret de Davis.
Té una extensió de 620 000 km 2 i una profunditat d’uns 3 000 m, i resta tot l’any coberta de glaç, llevat a l’estiu, que és possible la navegació Rebé el nom de l’explorador anglès William Baffin, que la descobrí entre el 1615 i el 1616
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina