Resultats de la cerca

Després de llicenciar-se en medicina, estudià a París, primer pintura i més endavant escultura El seu estil es manifestà ja en les seves primeres obres, i anava madurant-se fins a esdevenir clàssic formes massisses en composició tancada que condensen sia gest instantani o ímpetu arrabassador, moviment sostingut o calma atemporal La seva escala emocional va des de l’humor rústic fins a la contemplació callada Destaquen Dona fregant, Dansaires, El pensador gras i nombrosos monuments fúnebres

Representant d’un humanisme modern, es basa essencialment en l’antiga tradició literària per a tractar problemes actuals És autora de novelles Liebe beginnt ‘L’amor comença’, 1933 i Elisa 1937 de reculls de contes Das dicke Kind ‘L’infant gras’, 1951, Lange Schatten ‘Ombres llargues’, 1960, Ferngespräche ‘Conferències interurbanes’, 1966 i Eisbären ‘Ossos blancs’, 1972, i poesia Gedichte ‘Poesies’, 1947, Ewige Stadt ‘Ciutat eterna’, 1952 i Gesang vom Menschenleben ‘Cant de la vida humana’, 1974 Són també importants les seves obres radiofòniques i diversos assaigs

Essent prepòsit de la canònica de Barcelona fou elegit bisbe, el 1107 El 1109, amb motiu de la recent invasió dels almoràvits pel Penedès i Anoia, anà d’ambaixador a la cort de Lluís el Gras per tramitar una possible ajuda, que no fou necessària Estructurà els béns de la canònica i obtingué del comte Ramon Berenguer III la renúncia a favor de la seu de diverses capellanies que ell proveí Participà en la conquesta de Mallorca pels catalans i pisans del 1114 i morí en l’expedició en circumstàncies desconegudes

Bona part de la seva obra, com Tauben im Gras ‘Coloms a l’herba’, 1951, Das Treibhaus ‘L’hivernacle’, 1953 i Der Tod in Rom ‘La mort a Roma’, 1954, ha merescut opinions molt divergents Tot i ésser una anàlisi inexorable dels mals de l’època, fou acusat d’un escepticisme destructiu i d’un nihilisme extravagant Es dedicà, per això, als llibres de viatges, com Nach Russland und anderswohin ‘Cap a Rússia i altres llocs’, 1958 i New York 1977 Conreà també el relat Romanisches Café ‘Cafeteria romànica’, 1972 i Jugend ‘Joventut’, 1976

Els leucotriens són icosanoides, relacionats amb la inflamació i l’allèrgia, sintetitzats mitjançant la 5-lipoxigenasa a partir dels àcids poliinsaturats de vint àtoms de carboni dihomogammalinolènic, araquidònic i icosapentaenoic El seu efecte depèn de l’àcid del qual deriven El seu nom es deu al fet que el primer lloc on es van descriure fou als leucòcits Els més coneguts són els que deriven de l’àcid araquidònic

Es formà com a actriu a la Schauspielschule de Düsseldorf i treballà els primers anys de la seva carrera en teatres de Krefeld, Hamburg i Oldenburg Alternà l’actuació als escenaris amb la interpretació cinematogràfica en pellícules com Das Haus von Montevideo ‘La casa de Montevideo’, 1951, Weg ohne Umkehr ‘Camí sense retorn’, 1953, Rosenmontag ‘Dilluns gras’, 1955 i Auferstehung ‘Resurrecció’, 1958 Una de les actrius alemanyes més celebrades els anys cinquanta, refusà la proposta d’Orson Welles quan intentà fitxar-la per a Hollywood El 1984 féu el seu debut en la direcció amb…

El 1915 es féu càrrec de la productora Barcinógrafo i produí L’amor fa justícia Dirigí Margarida Xirgu a Nocturn de Chopin 1915, Ànimes torturades, La reina jove —basada en l’obra de Guimerà, que assistí a l’estrena— i El bes de la mort El 1917 féu els films en episodis Vindicator , dins la línia del Fantomas de Feuillade Dirigí el doblatge del primer film doblat en català, el vodevil francès Draps i ferro vell 1932 Publicà, amb Surinyach i Senties i Santiago Gras, la revista Festa 1913-15 i fou director del setmanari La Dona Catalana 1925-34 El 1939 s’exilià a Mèxic

Titulat el 1918 Collaborador de Gaudí a la Sagrada Família i successor de Domènec Sugrañes i Gras, que ho havia estat de Gaudí Acomplí encàrrecs per a la Caixa d’Estalvis de la Diputació de Barcelona, fent cases de renda d’estil noucentista als carrers de Còrsega 200, de Muntaner 153, de Menéndez y Pelayo 10, a Barcelona, i cases d’estiueig a Centelles Publicà El hierro forjado español 1928 Dirigí l’exposició d’homenatge a Gaudí a la Sala Parés 1927 i des del 1944 reorganitzà la Junta del Temple de la Sagrada Família i recompongué els guixos de les maquetes destruïts el 1936

President de la Cambra de Comerç i del Centre de Lectura de Reus, formà part de la directiva del partit d’Unió Nacional fou alcalde de Reus i diputat provincial Relacionat amb els escriptors de la seva ciutat JM Bartrina, Martí i Folguera, Gras i Elias, collaborà, entre altres periòdics, al Diario de Reus , a El Crepúsculo , a El Eco del Centro de Lectura , de Reus Bé que escriví poemes, es destacà pels drames L’hostal de la coixa 1897 i Vents d’oratge 1898, ambdós en collaboració amb Bonaventura Sanromà , la comèdia arranjada Galletes Jordan 1898 i el monòleg Jo i en Comas 1900