Resultats de la cerca

Llançadora formada al CBS Hèrcules l’Hospitalet, equip on jugà fins la temporada 2008-09 Passà al Club Softbol Viladecans 2009-11, amb el qual guanyà dues Lligues i dues Copes de la Reina i participà en la Recopa d’Europa Fou escollida millor llançadora de la final de Copa 2010 Posteriorment, jugà a l’Atlético San Sebastián i als Eagles de Praga Participà en nombrosos partits amb la selecció estatal, amb la qual es proclamà campiona d’Europa de pool B 2007 És entrenadora i membre del Collegi d’Anotadors de la Federació Catalana de Beisbol i Softbol

El 1967 accedí al Futbol Club Barcelona com a entrenador del futbol de base, i després passà al primer equip com a ajudant i traductor dels entrenadors Vic Buckingham i Rinus Michels Posteriorment exercí de gerent a l’Hèrcules d’Alacant 1974 Poc després inicià la seva activitat com a representant de jugadors i es convertí en un dels primers intermediaris de l’Estat espanyol Ha intervingut en els fitxatges de Maradona, Stòitxkov, Rivaldo, Romario i Messi per al Barça Alternà aquesta tasca amb collaboracions en mitjans de comunicació Des de la dècada de 1990 presideix la Reial…

Jugà com a migcampista a la UE Figueres 1963-65, el Badalona 1965-66, el Mataró 1966-67 i l’Europa 1967-68 El 1968 fitxà per l’Espanyol Tot i que fou cedit al Sant Andreu fins la temporada 1970-71, tornà a jugar amb l’Espanyol fins a la temporada 1973-74, al final de la qual fou traspassat a l’Hèrcules d’Alacant, i dos anys després retornà a la UE Figueres, amb la qual jugà fins la temporada 1976-77 Disputà 89 partits a primera divisió i fou internacional en categories juvenils

Defensa central, fou jugador del Manlleu i de la Unió Esportiva Vic, abans de fitxar pel Centre d’Esports Sabadell, on jugà cinc temporades 1944-49 i disputà 83 partits a primera divisió Amb la Unió Esportiva Lleida 1949-52 disputà 24 partits més a la màxima categoria La temporada 1952-53 jugà conjuntament a l’Atlético de Tetuán i al Xerez Deportivo, retornà al Manlleu 1953-54 i acabà a l’Hèrcules de l’Hospitalet 1954-55 Posteriorment feu d’entrenador en diversos equips, entre els quals destaca la Gimnàstica de Torrelavega, a segona divisió 1966-67

François-Antoine Vassé Toló 1681 — París 1736 fou deixeble del seu pare, Antoine, i de PPuget Treballà a la capella de Versalles i a l’ajuntament de Tolosa Llenguadoc, i decorà l’altar major de Notre-Dame de París i la xemeneia del Saló d’Hèrcules, de Versalles El seu fill Louis-Claude Vassé París 1716 — 1772 fou deixeble seu Li pertanyen una Venus dels jardins de Louveciennes, la Diana caçadora del palau de Potsdam, cinc busts de l’ajuntament de Troyes i el mausoleu d’Estanislau I de Polònia, a l’església de Notre-Dame-de-Bon-Secours, de Nancy

Estudià a Saragossa i a Roma 1765-74 Tornà a la península Ibèrica 1776 i treballà a Lleida a la seu nova, a Madrid, a Granada i a Jaén Fou el més destacat escultor de cambra de Carles IV des del 1793 Director d’escultura 1814 i primer escultor de cambra de Ferran VII 1816 Es conserven algunes obres seves de tema religiós, però les més representatives són, deixant de banda els retrats cortesans, la Venus 1793 de l' alameda d’Osuna avui a la collecció Bauer, Madrid i l' Hércules y Anteo 1808 als jardins d’Aranjuez

Defensa lateral esquerra sorgit del planter del Futbol Club Barcelona, jugà a la filial, Barcelona Atlètic, durant tres temporades 1975-78, abans de ser cedit al Valladolid la temporada 1978-79 De retorn al club blaugrana, fou titular al primer equip la temporada següent en 21 partits de Lliga Posteriorment, jugà a l’Hèrcules 1980-83, el València 1982-85 i el Sabadell 1985-87, on aconseguí l’ascens a primera divisió Al llarg de la seva carrera esportiva jugà 152 partits a primera divisió Es retirà al final de la campanya 1987-88 a la Unió Esportiva Vic

L’estel principal, anomenat Vega , es un dels més brillants del cel boreal, té una magnitud aparent visual de 0,0 i és situat a una distància de la Terra de 81 parsecs Aquesta constellació conté la nebulosa planetària NGC 6720 M57, d’aspecte anular molt característic

És una de les 48 constellacions descrites per Ptolemeu a l’ Almagest Conté 28 estels visibles a ull nu, entre els quals n’hi ha dos de segona magnitud i vuit de tercera L’estel principal, α Sagittae o Sham , és un estel supergegant de magnitud 2,37 i situat a una distància de 540 anys llum Entre els astres importants de la constellació cal assenyalar una nova recurrent, catalogada com a N-Sagittae 1913, la qual l’any 1946 presentà una explosió que la feu augmentar 11 vegades de brillantor

Començà en l’equip Espanya Industrial i tot seguit fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol, que el cedí al Mallorca 1948-49 i al Girona Futbol Club 1949-51 A la meitat de la temporada 1950-51 fou reclamat per l’Espanyol, amb el qual disputà la resta d’aquella temporada i la següent 1951-52 Jugà d’interior Disputà 14 partits de Lliga amb el conjunt blanc-i-blau i marcà 4 gols Després, jugà en la Unió Esportiva Sant Andreu 1952-53, la Balompédica Linense 1953-54, l’Hèrcules d’Alacant 1954-57, l’Oviedo 1957-59, l’Avilés 1959-60 i, finalment, el CE Mataró 1960-67