Resultats de la cerca

Hom n'obté una varietat sintètica blau d'ultramar per escalfament a altes temperatures d’una mescla de carbonat sòdic, zeolites, carbó i sofre És emprat com a pigment per a pintures, en la indústria del paper i del cautxú, en la preparació de tintes d’impremta i sabons i com a additiu alimentari

Fou organista de la catedral de Brescia i de Sant Marc de Venècia Fundà una impremta musical on publicà, del 1566 al 1571, obres de C Porta, de Verdelot i pròpies Compongué misses, lletanies i càntics sagrats de cinc a dotze veus, nombrosos madrigals de tres a cinc veus i notables obres per a teclat

Després d’estudiar al Collegio di Sant'Anselmo Roma, fou director de la impremta de Montserrat durant alguns anys Fotògraf expert, feu àlbums de vistes de Montserrat i collaborà eficaçment en la preparació de la Bíblia illustrada Morí de tifus després d’un llarg viatge de treball seguint l’itinerari de Pau de Tars

Establert a Barcelona, adquirí l’antiga impremta de Cormelles, al call La qualitat de les seves impressions li valgué el títol d’impressor oficial de la ciutat Una bona part de la producció editorial catalana del s XVIII sortí del seu establiment, heretat pel seu fill Maur i, mort aquest, continuat per la seva nora Mariàngela Martí

Formà part de la impremta Cormelles abans de tenir-ne de pròpia Són conegudes obres seves del 1667 al 1684, entre les quals cal remarcar la primera edició en castellà del Compendio de los preludios del arte militar de Domènec de Moradell 1674 i les primeres edicions de diverses obres de Joan Gaspar Roig i Gelpí

Fou un dels introductors de l’art d’imprimir a Catalunya Treballà amb Nicolau Spindeler a Tortosa 1477 i a Barcelona 1478, i amb Pere Posa a Barcelona 1481 El 1492 s’establí a Sevilla, on treballà amb impremta pròpia fins després del 1506 Cal remarcar les seves impressions dels Rudimenta Grammaticae de Perotti Saragossa 1477 i dels Disticha del Verino Sevilla 1506

Fill de Benet Montfort i Besades El 1765 fou nomenat director de la classe de gravats i làmines de l’Acadèmia de Sant Carles, de València El 1748 fou nomenat director de la Imprenta Real i tresorer de la Biblioteca Real, de Madrid Renuncià a heretar la impremta familiar, que passà al seu germà Benet Fou acadèmic de San Fernando

Caixista d’impremta, s’inicià com a actor al Teatre Principal de València A disset anys ja era primer actor, i a vint-i-cinc empresari Muntà gairebé vuit-centes obres de teatre i hom el considera un dels renovadors del muntatge teatral a nivell hispànic Féu esporàdiques incursions al cinema El crimen del bosque azul , 1920, i El desaparecido , 1934

Fou el primer que s’installà a Perpinyà ~1584, d’ençà de la curta estada que hi féu l’impressor Rosembach el 1500 La primera obra que hi imprimí fou la versió llatina del Directorium curatorum del bisbe d’Elna, Pere Màrtir Coma 1584 La seva presència a Perpinyà consta fins al 1598 el 1608 fou succeït en la impremta per Bartomeu Mas

Fill de l’impressor Josep Ferrer i d’Orga , defensà, com el seu pare, la prioritat de València en la introducció de la impremta féu nombroses edicions de bibliòfil, entre les quals es destaca una reimpressió del llibre Trobes en llaors de la Verge Maria 1894 És autor d’un Resumen histórico de las fundaciones establecidas en Valencia desde 1825