Resultats de la cerca

Situada en un punt determinat de la partitura, prescriu que el tempo de la música que segueix sigui més ràpid que el precedent S’usa en contraposició a meno mosso

Normalment es troba en el decurs d’una obra i implica un alentiment momentani, de més o menys durada, respecte del tempo general També es pot trobar a l’encapçalament d’una part o un moviment indicant la relació amb el tempo de la part o el moviment anterior

Aquest terme s’aplica en obres com la sonata que sol tenir quatre moviments, obres de cambra d’estructura similar duo, trio, quartet, la simfonia, el concert que en sol tenir tres, la suite , etc Normalment, s’efectua una petita pausa després de cada moviment Per a evitarla, el compositor pot posar a la partitura la indicació attacca , que prescriu l’inici del moviment següent sense solució de continuïtat Atès que el nom que es dona a cada moviment sol coincidir amb el seu indicador de tempo allegro , adagio , presto , etc, sovint s’empra la paraula ’temps’ com a sinònim de moviment primer…

Implica en el fragment indicat un ús de la veu més pròxim a la parla, tot perdent el seu caràcter melòdic, com per exemple en els diàlegs d’algunes opéras-comiques En ocasions també és utilitzat en la música instrumental, amb un sentit molt més difús o indeterminat, relacionat amb la noció d’eloqüència musical pròpia del pensament del segle XVIII En són indicacions sinònimes parlando i parlante

Fou publicat en plecs, el primer dels quals fou anunciat al Diario de Barcelonal a l’abril del 1839 Cada entrada porta una indicació gramatical, la definició en llengua catalana i la correspondència en les altres quatre llengües Utilitzà el Diccionario de la lengua castellana de la Real Academia Española per a les definicions i el de Magí Ferrer, del 1836, per a l’ortografia Al pròleg, s’hi assenyala que s’hi incorpora la llengua francesa per les relacions industrials catalanofranceses i la italiana per la passió existent per l’òpera Per altra banda, se’n justifica la publicació…

Alguns rellotges amb calendari incorporen també la indicació del més i de l’any, i és normal que tinguin prevista, mecànicament o electrònicament, la durada variable dels mesos, incloent-hi la dels mesos de febrer dels anys de traspàs En aquests casos, hom diu que el rellotge porta un calendari perpetu Aquesta denominació és discutible des del moment en què, habitualment, hom no hi preveu les excepcions a la regla dels quatre anys contingudes en el calendari gregorià i que són les que el diferencien del calendari julià Hom coneix almenys un rellotge que conté un calendari perpetu…

Opera en la banda de 5 GHz i proporciona a l’aeronau una indicació de l’angle d’azimut i d’elevació respecte a l’eix de la pista i el pendent de descens Consta de dos conjunts d’antenes situades en un extrem de la pista, un per a l’orientació horitzontal i l’altre per a la vertical, que realitzen un escombratge electrònic del feix emetent un senyal sense modular El receptor de l’avió rep aquests senyals com si fossin polsos, de manera que, mesurant el temps entre aquests i coneixent la velocitat i l’angle d’escombratge de les antenes, pot determinar la seva posició de forma…