Resultats de la cerca
Es mostren 673 resultats
Salomon Jadassohn
Música
Compositor i director alemany.
Després d’estudiar a la seva ciutat natal i a Leipzig, anà a Weimar, on fou alumne de F Liszt entre el 1849 i el 1852 Més endavant estudià composició amb Moritz Hauptmann La seva carrera com a professor i director en diverses institucions orquestrals i corals de Leipzig culminà amb el seu nomenament com a professor de composició del conservatori de la ciutat Les seves obres pertanyen a la majoria de gèneres instrumentals i vocals del seu temps excepte l’òpera i mostren un gran domini de les tècniques contrapuntístiques més exigents Escriví diversos tractats sobre la música…
Robert Johnson
Música
Compositor i clergue escocès.
Fou acusat d’heretgia i fugí cap a Anglaterra abans de la reforma escocesa del 1560, probablement entre el 1520 i el 1530, dates deduïdes per l’estil de les seves composicions A Anglaterra conegué el músic Thomas Hudson el Vell, que estigué a la cort escocesa el 1565 Possiblement passà un quant temps a York cap al 1530 De nou a Escòcia, retornà definitivament a Anglaterra vers el 1535 Les dades de la seva vida allí són confuses, però és descrit com a canonge de Windsor en un manuscrit del final del segle XVI Compongué obres sacres en llatí i en anglès, i també algunes peces …
Melchior Franck
Música
Compositor alemany.
Possiblement estudià amb C Demantius En 1601-03 estigué actiu a Nuremberg, on conegué l’obra de HL Hassler i, a través seu, la de l’Escola Veneciana dels Gabrieli A partir del 1603 ocupà el càrrec de mestre de capella del príncep Johann Casimir a Coburg Fou un compositor força prolífic i edità moltes de les seves obres, en les quals palesa un gran domini del contrapunt Entre la seva producció destaquen les obres religioses en llengua alemanya, en bona part basades en corals, algunes composicions profanes i diverses danses instrumentals Tot i estar ancorat en la tradició, és…
Franz Ignaz Danzi
Música
Compositor alemany.
Membre d’una nissaga de músics alemanys d’origen italià, era fill del violoncellista Innozenz Danzi, de qui rebé les primeres lliçons de violoncel, piano i cant El 1778 ocupà la plaça de violoncellista de la famosa Orquestra de Mannheim, i cinc anys més tard succeí el seu pare, a Munic, com a intèrpret del mateix instrument El 1790, després del seu matrimoni amb la cantant Margarethe Marchand, viatjà arreu d’Europa en una gira de concerts El 1807 obtingué una plaça de mestre de capella a Stuttgart La seva música mostra trets de l’elegància classicista La seva producció inclou tant obres…
Richard Mühlfeld
Música
Clarinetista i director alemany.
Rebé la primera formació musical del seu pare i començà tocant el clarinet i el violí en conjunts instrumentals de la seva ciutat natal El 1873 fou nomenat clarinetista de l’orquestra de la cort a Meiningen, llavors dirigida per H von Bülow Quan el 1891 J Brahms el sentí en una audició privada a Meiningen, li dedicà les dues sonates, el trio i el quintet per a clarinet, obres que estrenà el mateix Mühlfeld Fou un clarinetista de molta anomenada arreu d’Europa, i altres compositors a part de Brahms, com G Jenner, H Marteau i K Reinecke, li dedicaren obres per a clarinet Al llarg…
hoquetus
Música
Tècnica de composició pròpia de la polifonia dels segles XIII i XIV, que consisteix a alternar les dues o tres veus que hi intervenen: mentre una de les veus canta, les altres es mantenen en silenci, i a la inversa.
Per extensió, també s’anomenen així algunes composicions que utilitzen aquest procediment És molt freqüent en els motets, encara que també apareix en algunes seccions de la missa i en cançons profanes, especialment en la caccia En alguns casos es fa jugar el silenci i la fragmentació com a elements fonamentals del ritme polifònic Cap al segle XIV es construïren composicions basades completament en aquest recurs Generalment, la utilització de la tècnica de l' hoquetus es reservava per als passatges amb poc text Algunes composicions que reben aquest nom en els manuscrits estan absolutament…
Albert Argudo i Lloret
Música
Director d’orquestra català.
Estudià amb Eduard Toldrà, Joan Massià, Joaquim Zamacois, Xavier Monsalvatge i Antoni Ros Marbà, entre d’altres Després de dirigir diversos grups corals i instrumentals fou director titular de la Banda Municipal de Barcelona, càrrec que exercí des del 1980 fins al 1993 Collaborador habitual de l’Orquestra Ciutat de Barcelona, de la qual fou nomenat director associat l’any 1981, ha treballat amb solistes de gran prestigi internacional Des del seu debut al Gran Teatre del Liceu 1974, ha estat molt vinculat a l’òpera, en particular a les representacions dels Amics de l’Òpera de…
Josep Cercós i Fransí

Josep Cercós i Fransí
© Fototeca.cat
Música
Compositor i pianista.
Estudià amb Ricard Lamote de Grignon, Ernest Cervera i Cristòfor Taltabull Membre, des dels seus inicis, del Cercle Manuel de Falla Algunes de les seves obres són basades en un serialisme atonal més vinculat al de Hauer que al de Schönberg La seva harmonia empra l’acord místic d’Aleksandr Skr'abin a la manera d’una melodia vertical de tres a cinc sons De la seva producció ressalten Preludi, recitatiu i fuga , per a piano 1947-49, Preludis ambulants , per a piano 1953, Cançons 1970, amb text de JSalvat-Papasseit, E 2 4 , per a diferents formacions instrumentals, el ballet Els…
Josep Casanovas i Puig
Música
Compositor.
Estudià violí al conservatori del Liceu i composició amb Cristòfor Taltabull Fou membre fundador del Cercle Manuel de Falla La seva producció comprèn obres vocals — Cançons sobre poemes de Baudelaire 1948, Cançons sobre poemes de Machado 1949, Joan Miró , per a soprano i piano 1962, Canciones a Guiomar 1952, per a veu i instruments—, obres per a piano — Sonata 1950 i Bipolar 1964—, obres de cambra — Sonata per a violí i piano 1949, Silencis 1967, Poema de Taüll 1959, Forma 1965— És autor d’ Hemicicles 1970, obra per a quatre formacions instrumentals, i Moviments concertants 1974…
suite
Música
Successió de fragments instrumentals extrets d’una obra més extensa, generalment un ballet o una òpera.
Simultàniament a la suite de danses vegeu la primera accepció de suite , a mitjan segle XVII aparegué la pràctica de configurar suites reunint extractes d’obres escèniques, especialment de ballets i òperes el cas de JB Lully fou paradigmàtic Danses i àries d’una o diverses obres -en la mateixa tonalitat- eren agrupades i precedides moltes vegades d’una obertura a l’estil francès Durant la segona meitat del segle XIX i al llarg del XX la suite d’extractes ressorgí es tractava d’una selecció de fragments de música incidental, ballet o òpera -realitzada pel mateix autor o per una altra persona-…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina