Resultats de la cerca

Anà a Londres i a París, on creà i regentà el cabaret Sevilla, i el 1930 obrí el teatre Petit Moulin, dedicat als titelles El 1931 tornà a Catalunya i hi introduí el titella francès, adoptà el nom de Didó i, amb Teresa Riera, assolí una ràpida popularitat per la qualitat dels seus espectacles Era autor de les obres que presentava, les més populars de les quals foren recollides en el volum pòstum Teatre de putxinellis 1975 És l’introductor del titella francès a Catalunya

Introductor de la vacuna al Perú, fundà l’amfiteatre anatòmic de Lima i l’escola de medicina de San Fernando Partidari de la independència, la defensà en un manifest el 1812 Fou nomenat diputat a les Corts de Cadis 1821 Altre cop al Perú, després de l’alliberament ocupà càrrecs importants i fou president del consell de ministres 1826-27 Escriví una Guía política, eclesiástica y militar del virreinato del Perú 1793-97 i algunes obres científiques Fou també redactor d' El Mercurio Peruano 1791-95

Una amplíssima representació del món polític i econòmic català assisteix, al cementiri a Collserola, al funeral de l’empresari Pere Duran i Farell, mort diumenge a causa d’una crisi cardíaca Duran i Farell, de 78 anys, era un dels empresaris més respectats a Catalunya pel seu paper en la modernització industrial, al qual cal afegir la seva actuació com a intermediari en qüestions de rellevància social i política i el mecenatge artístic Conegut com l’introductor del gas natural a l’Estat espanyol, durant 36 anys va presidir l’empresa Gas Natural

Introductor de Husserl a França, destacà pels seus estudis sobre la història de la ciència, en els quals s’anticipà a les nocions de paradigma i d’estructura epistemològics desenvolupades per Thomas Samuel Kuhn De la seva producció, sobresurten els estudis sobre Anselm 1923, Descartes 1923 i 1944 i Plató 1945, així com els seus reculls Études Galiléennes 1940, From the Closed World to the Infinite Universe 1957, La révolution astronomique , Études d’histoire de la pensée philosophique 1961 i, de publicació pòstuma, Newtonian Studies 1965 i Études d’histoire de la pensée…

Fou considerat introductor de la renovació del primer renaixement florentí a Pàdua, bé que actualment aquest fet és negat per la majoria d’historiadors Les seves obres principals són el Políptic 1449-52 per a la capella familiar de Lione di Lazzara a l’església del Carmine Museo Civico, Pàdua i la Mare de Déu Staatliche Museen, Berlín El seu taller fou un interessant focus d’humanisme —hi aplegà escultures, fragments d’arquitectura de l’antiguitat i motlles d’obres clàssiques—, en el qual es formaren Andrea Mantegna, Pde Cosimo, CTura, etc

Treballà per a Carles V i per a Felip de Borgonya Fou l’introductor a Flandes del Renaixement italià, especialment del nu Les seves obres, en les quals és palesa, també, la influència de G David i de A Dürer, són tractades com a relleus escultòrics, a favor dels quals són sacrificats el color, la llum i la intenció psicològica Cal esmentar-ne el Retrat dels fills de Cristià II de Dinamarca 1526 Hampton Court Palace, Survey, Adam i Eva Staatliche Museen, Berlín, i Hampton Court Palace, Survey i Dànae 1527 Alte Pinakothek, Munic

En principi es dedicà a la pintura, activitat que posteriorment combinà amb la de redactor de diverses revistes i la d’escriptor Destacà com a introductor i difusor de les avantguardes europees a Polònia La seva obra mateixa és molt influïda per Apollinaire i els futuristes, especialment Marinetti, amb qui compartí la fascinació per la civilització tècnica i l’apropament cinematogràfic a la poesia Posteriorment fou molt influït per la poesia popular Entre altres obres cal esmentar Zielone oko ‘L’ull verd’, 1920, Pastorałki ‘Càntics pastorals’, 1925 i Robespierre 1927

En acabar els estudis de música, es dedicà a la composició Marxà a Cuba i s’establí a Santiago Fou, durant 40 anys, mestre de capella de la catedral d’aquesta ciutat Fou el promotor i introductor, de la música de Beethoven al país i considerat un gran coneixedor, i difusor de les obres de Pergolesi, Porpora, Cimarosa, Haydn i Cherubini Exercí també com a professor de piano i es destacà com a organitzador de concerts Dins de la seva obra cal destacar composicions com Tres misas , Introito , Salmo , Lección primera de difuntos , Oficio de difuntos , alguns motets i nadales

Estudià gravat a l’Escola de Belles Arts de Sant Carles de València i després a Madrid, on residí Introductor de l’estenografia, que adaptà a la gramàtica castellana, publicà Estenografía o arte de escribir abreviado 1799 i Taquigrafía castellana 1803, de gran difusió i reeditat durant els s XIX i XX El 1921 el seu sistema fou adaptat al català És autor, també, de diverses obres de teatre com El día 2 de mayo 1813, Don Quijote y Sancho Panza en el castillo del duque 1824, etc Fundà i dirigí una escola de taquigrafia a Madrid

Deixeble de Jean Beaufret —introductor del pensament de Martin Heidegger a França—, des del 1958 es consagrà a comentar, interpretar i traduir l’obra d’aquest filòsof A més de publicar-ne les traduccions, també escrigué assaigs sobre el seu pensament En destaquen Interprétations 1985, Heidegger anatomie d’un scandale 1988, Regarder voir 1995, Martin Heidegger le temps, le monde 2005, L’art en liberté Aristote, Baudelaire, Proust, Flaubert, Cézanne, Kant, Matisse, Heidegger 2006, Entendre Heidegger et autres exercices d’écoute 2008 i  Le Ménon Quatre cours, cinquante et une…