Resultats de la cerca
Es mostren 834 resultats
viudes
viudes
© Fototeca.cat
Botànica
Planta herbàcia biennal, de la família de les dipsacàcies, de 20 a 100 cm d’alçària, de fulles inferiors espatulades o lirades, i fulles superiors pinnatisectes, de flors liles o purpúries, ajuntades en capítols, i de fruits secs indehiscents, envoltats per l’epicalze i coronats per cinc arestes calicines.
És conreada en jardins La raça silvestre ssp maritima és comuna als erms de la regió mediterrània
bufa del diable
Micologia
Bolet gasteromicet, de l’ordre de les licoperdals, de carpòfor globulós, blanc, sovint molt gros (de 13 a 15 cm de diàmetre, però a vegades n’ateny 80), sense peu, de carn al principi blanca i dura, que evoluciona lentament cap a la formació d’espores.
Es fa en clarianes de boscs, jardins i camps, i quan és tendre constitueix un bon comestible
meravelles
Botànica
Jardineria
Gènere de plantes herbàcies perennes, de la família de les convolvulàcies, volubles, de fulles ovades, cordades (I.purpurea) o de fulles trilobades (I.acuminata), de flors campanulades, grosses, de color blau purpuri o blanc, i de fruits en càpsula.
Oriündes de l’Amèrica tropical, són conreades en jardins i es troben naturalitzades en tanques i canyars
art topiària
Botànica
Tècnica de jardineria que consisteix a retallar artísticament els arbres i els arbusts per a donar-los formes escultòriques, geomètriques o figuratives.
Ja practicada pels romans, és molt característica dels jardins italians i francesos dels segles XVI i XVII
lliri de Sant Josep
Lliri de Sant Josep
阿橋 HQ (CC BY-SA 2.0)
Botànica
Jardineria
Planta vivaç de la família de les iridàcies, de fins a 60 cm d’alçada, amb fulles basals, estretes i ensiformes, i flors en forma de trompeta, de colors diversos i molt perfumades, que neixen a la primavera i a l’estiu.
Originària de l’Àfrica del sud, és plantada en jardins i sobretot cultivades per a flor tallada
iuca
iuca ( Yucca Brevifolia )
© Fototeca.cat
Botànica
Genère de plantes perennes arborescents, de la família de les liliàcies, de fulles coriàcies i ensiformes aplegades en roseta a l’extrem de les tiges i de flors blanquinoses campanulades i penjants arranjades en raïms o en panícules terminals.
Oriündes de l’Amèrica del Nord i de la Central, són comunament plantades en parcs i jardins
petúnia
Flor de petúnies bicolors
© Fototeca.cat
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia anual, de la família de les solanàcies, de 20 a 50 cm d’alçada, de fulles ovades i de flors campanulades, molt vistoses i de colors molt variats.
D’origen sud-americà, és molt comuna als jardins, on és plantada en tests i en platabandes
papamosques
Ornitologia
Nom donat a diversos ocells de la família dels muscicàpids, de l’ordre dels passeriformes, dels quals l’únic comú als Països Catalans és el papamosques gris (Muscicapa striata), de 14 cm, que té les parts superiors de color bru grisenc i les inferiors blanquinoses amb el pit lleugerament llistat.
Habita a jardins, arbredes i vores dels boscs a tot Europa i hiverna a l’Àfrica tropical
lliri de maig
Botànica
Planta herbàcia de la família de les liliàcies, de 10 a 20 cm d’alçària, de rizoma repent, amb dues fulles radicals, oblongues, agudes i d’un verd brillant, i amb flors blanques, campanulades, penjants, fragants i disposades en raïm.
Es fa en boscs als Pirineus i en una gran part d’Europa També és plantada en jardins
pebrer bord
Pebrer bord
Georges Jansoone (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Agronomia
Arbre perennifoli de la família de les anacardiàcies, dioic, resinífer, de 6 a 10 m d’alt, de fulles pinnaticompostes, amb folíols linears, de flors petites, blanquinoses i paniculades, i de fruits rosats, semblants, en la mida i en el gust, a grans de pebre.
D’origen sudamericà, és molt comú als Països Catalans, en jardins i passeigs de les contrades d’hivern temperat