Resultats de la cerca
Es mostren 286 resultats
Francesc Barceló
Literatura catalana
Cavaller i poeta.
Vida i obra Emparentat amb importants famílies valencianes, l’any 1488 fou elegit justícia civil per la parròquia de Sant Nicolau, i el 1488 n’ocupà el càrrec de jurat El 1511 fou escollit, juntament amb Francesc de Castellví, conseller de la ciutat en representació dels cavallers, i fou servidor de Ferran el Catòlic Pel que fa a la seva activitat literària, en destaca la participació en el certamen marià del 1474 amb dues composicions, una en castellà, O, Virgen, Santa, Senyora , i uns estramps en català que començaven Obriu, obriu, senyora, vostres còffrens La composició catalana excelleix…
Heinrich Christoph Koch
Música
Teòric de la música i violinista alemany.
Fou deixeble del compositor CG Scheinpflug i estudià violí a la seva ciutat natal i més tard a Berlín, Dresden i Hamburg L’any 1763 entrà com a violinista a la capella de la cort de Rudolstadt, institució que arribà a dirigir l’any 1772 El 1778 fou nomenat músic de cambra de la cort Tot i que deixà algunes composicions, la seva principal aportació són els escrits teòrics Versuch einer Anleitung zur Composition 'Assaig d’una introducció a la composició', Rudolstadt i Leipzig, 1782-93 i Musikalische Lexikon 'Lèxic musical', Frankfurt, 1801 són les seves obres més importants La…
pallarès
Lingüística i sociolingüística
Subdialecte del català nord-occidental parlat al Pallars.
En fonètica se singularitza per l’obertura de la e < llatí ai bovęr, caldęra , el pas freqüent de la e àtona a i vistit, videll, quixal , la pèrdua de la a darrere i tònica valrí, valdria, l’articulació de y en lloc de ž o z puyar , pujar, correya, corretja, la no palatalització de NN festanal En morfosintaxi hi ha romanalles de les desinències - am , - au de present marxam , - au , l’article plural les serveix per al masculí les dits , abunden els imperfets en - eva , - iva feva , feia, fuiva , fugia, i la negació es reforça amb cap No ho faré cap El lèxic comprèn…
Gran diccionari de la llengua catalana

Gran diccionari de la llengua catalana
Lingüística i sociolingüística
Diccionari de la llengua catalana publicat el 1998 per l’editorial Enciclopèdia Catalana.
Té com a precedents les diverses edicions 1982, 1983 i 1993 del Diccionari de la llengua catalana de la mateixa editorial, que recollien tot el lèxic de la Gran Enciclopèdia Catalana El Gran diccionari de la llengua catalana amplia els diccionaris anteriors amb un nombre total d’entrades molt superior 83500, incloses les 67500 del Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans, incorpora informació gramatical i complementària anteriorment consultable en altres obres com ara etimologia, partició sillàbica, homòfons, prefixos i sufixos, etc, i concedeix…
etrusc
Lingüística i sociolingüística
Llengua mediterrània procedent probablement d’una fusió d’elements autòctons i asiàtics.
En resten inscripcions funeràries, escrites de dreta a esquerra, llegibles per l’alfabet, derivat del grec alfabet, però difícilment traduïbles En etrusc, segons les representacions gràfiques, no hi ha sonores, hi ha quatre timbres vocàlics, els diftongs tendeixen a reduir-se i les consonants a acumular-se No hi ha gènere gramatical, però el femení es distingeix d’alguna manera El singular no té desinència la del plural és - ar La marca de datiu singular és -eri , i n'hi ha diverses de genitiu N'han estat identificats alguns pronoms personals i algunes desinències verbals En el camp …
Guillem Soler Niell
Literatura catalana
Poeta i antòleg.
Fou director general de Cultura del govern balear 1986-88 Encetà la seva carrera amb el recull Gotes de camí , publicat l’any 1976 dins un volum d’edició privada que aplegava l’obra de quatre autors novells Lleonard Muntaner, Joan Perelló, Damià Pons i Guillem Soler L’any 1980 publicà la plaquette Ronda de tardor Del 1983 i del 1991, respectivament, daten els seus poemaris més madurs, Boulevards de tardor i Calaegos , aquest darrer amb un pròleg de Blai Bonet La poesia de Soler manifesta una riquesa de lèxic i d’imatges posada al servei d’una meditació profundament lírica i més…
castellanisme
Lingüística i sociolingüística
Element lingüístic del castellà usat en una altra llengua.
Generalment és de tipus lexical Els idiomes amb els quals el castellà tingué un contacte immediat manllevaren elements castellans en totes les esferes del lèxic les altres llengües europees, a l’època de major poder polític castellà, directament o indirecta, només agafaren alguns termes cortesans grandeza, cumplimiento, crianza o d’altres facetes de la vida castellana matamoro, pícaro, hablar, alcoba, entresuelo Les lluites i els esdeveniments polítics del segle XIX n’afavoriren d’altres pronunciamiento, guerrilla, junta D’altra banda, el castellà ha estat el principal…
Raimon de Tolosa
Música
Trobador actiu entre el 1180 i el 1221, anomenat 'lo viellz ', i també 'lo gros '.
Segons la seva Vida , fou fill d’un burgès, es feu joglar i estigué adscrit a diverses corts, entre les quals la d’Alfons I de Catalunya -a qui lloà en cançons com Nom puosc sufrir d’una leu chanso faire -, la de Ramon V de Tolosa i la de Guillem VIII de Montpeller També visqué a Itàlia, on entrà en contacte amb Tomàs I de Savoia, Beatriu d’Este i Guillem Malespina Se li atribueixen divuit poesies, la majoria de tema amorós, d’una de les quals s’ha conservat la música Atressi com la chandella Admirador d’Arnaut Daniel, la influència d’aquest es palesa en el lèxic que Raimon de…
intendent
Història
A les monarquies borbòniques de França i d’Espanya, funcionari administratiu que presidia una intendència
.
Als Països Catalans començaren a actuar durant la guerra de Successió, motiu pel qual els primers foren militars Llur funció era l’administració de tots els afers econòmics de l’exèrcit, però posteriorment els foren donades atribucions de tipus fiscal, de foment econòmic policia , en el lèxic de l’època i de justícia L’intendent era el nexe entre l’exèrcit aquarterat a la província i els imposts que hom recollia per a pagar-lo i per a d’altres necessitats de la monarquia cadastre, equivalent, talla També era el successor dels antics batlles generals, i administrava el patrimoni…
Iannis Ritsos
Iannis Ritsos
© Fototeca.cat
Literatura
Poeta i artista grec.
De família benestant, visqué de jove la ruïna física i material dels seus descrita a La cançó de la meva germana, 1937 La casa morta , 1962 etc Membre del partit comunista, sofrí llargs períodes de presó i deportació sota els règims feixistes del seu país La seva obra, molt extensa més de 60 títols, que abracen la producció realitzada del 1934 al 1977, obre camí al realisme líric en contra de la poesia hermètica i palesa uns sentiments vius d’humanitarisme, de preocupació per totes les situacions de repressió i d’injustícia i un amor fidel pel seu país i pels seus homes La poesia popular i la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina