Resultats de la cerca
Es mostren 258 resultats
Vicenç Piera i Tosseti
Literatura catalana
Escriptor.
Dirigí la publicació bilingüe El Telégrafo Catalán 1878-81 És autor de l’estudi La electricidad explicada sucintamente según la física 1878, d' El santuario de San Sebastián 1881 i 1917 i d’un Estudio crítico sobre las tragedias de Víctor Balaguer Deixà inèdites també poesies en castellà i català
Isabel de Maranges i Valls
Cristianisme
Religiosa fundadora, amb el jesuïta F.X.Butinyà, de les josefines (1875).
Fou superiora general de la congregació del 1898 al 1912, que fou destituïda Per divisions internes de la comunitat en sortí el 1913, i no hi tornà a ésser admesa, a desgrat de les seves peticions Rehabilitada, el 1963 les seves restes foren traslladades a la casa generalícia de Girona i foren enterrades juntament amb les del P Butinyà
Xavier Lloveras i Puchercós
Literatura catalana
Traductor i novel·lista.
Com a traductor professional s’ha especialitzat en la traducció d’obres narratives modernes Ha traduït al català de l’anglès, el francès, l’italià i el castellà a autors com Gérard de Nerval, Giovanni Verga, Leonardo Sciascia, Italo Calvino, Milan Kundera, John Banville o Eduardo Mendoza També ha collaborat en diverses publicacions, entre d’altres, Diari de Barcelona i Diario 16 El 2017 publicà El mirall dels llibres , selecció dels seus textos de crítica literària És autor dels reculls de poemes Les illes obstinades 1987, Premi Carles Riba 1986 i Test…
,
Mazoni

Mazoni
© Àlex Carmona
Música
Pseudònim del músic Jaume Pla i Cordobés.
A tretze anys formà el seu primer grup de rock El 2001, com a vocalista del grup Holland Park, publicà els discs Welcome to Holland Park 2002 i Things Were Easier When we Played Music 2004 Aquest any abandonà el grup i enregistrà 7 Songs for a Sleepless Night seguit d’ Esgarrapada 2006, Si els dits fossin xilòfons 2007, Eufòria 5 - Esperança 0 2009, pel qual rebé el premi Enderrock al millor disc pop-rock de l’any, Fins que la mort ens separi 2011, Sacrifiqueu la princesa 2014, 7 songs for an endless night 2016, Carn, os i tot inclòs 2017, Cançons…
Joan Maria Puigvert i Romaguera
Literatura catalana
Poeta.
Molt influït per l’avantguardisme francès del principi de segle, ha publicat els reculls Pleniluni 1980, premi Recull 1978, Metamorfosi del silenci 1982 i El clima de les flautes 1982 Fou guardonat en els Jocs Florals de Barcelona del 1984 amb La veu de les estàtues i el 1986
,
Francesc Romeguera
Història del dret
Jurista.
Ciutadà honrat de Girona, on exercí la seva professió Per encàrrec del bisbe Miquel Pontia publicà les Constitutiones Synodales Dioecesis Gerundensis 1691, reimpreses el 1718 amb nombroses glosses i comentaris Publicà també una edició crítica dels Statuta civitatis Lugubii d’Antonio Conciolo 1700 juntament amb texts del mateix Romeguera inspirats en juristes catalans de l’època
Carles Sala i Mitjà
Arts decoratives
Ceramista.
Format a l’obrador familiar, ha fet estades a Àfrica, l’Orient, l’Amazònia, Mèxic i el Japó per tal d’ampliar coneixements Fruit d’aquestes experiències és una ceràmica de caràcter primitivista, que produeix simultàniament amb altres peces en les quals actualitza la tradició bisbalenca L’any 1985 exposà una sèrie d’obres realitzades en collaboració amb Modest Cuixart
Sanjosex

Sanjosex
© Comèdia Comunicación & Media
Arquitectura
Música
Nom artístic del cantant i arquitecte Carles Sanjosé i Bosch, i també del grup musical liderat per ell.
Titulat l’any 2001 en arquitectura per l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona, projectà amb Adrià Felip el nou Tanatori de Girona inaugurat el 2008 Com a músic, lidera la banda de rock formada per Pep Mula bateria, Miquel Sospedra baix, Richie Álvarez piano, Sisu Coromina saxo i ell mateix guitarra i veu El grup ha fet gires de concerts a Catalunya i ha actuat en festivals popArb, Senglar Rock, Altaveu, etc Ha publicat els discs Viva 2005, Temps i rellotge 2007, premi Enderrock 2008 al millor disc de cançó d’autor i Al marge d…
Pere Martínez i Noguera
Art
Artista plàstic conegut amb el nom de Noguera.
Es formà amb el terrissaire Lluís Puigdemont i a l’Escola Massana de Barcelona 1963-68 En 1968-72 realitzà escultures volumètriques i posteriorment emmotllats d’objectes Més endavant féu obres conceptuals utilitzant materials diversos
Adolf Fargnoli i Janetta
Arts decoratives
Ebenista i orfebre.
Residí a Girona Efectuà un extens repertori d’arquetes per a joiells, a les quals donava títols decadentistes, i les decorava amb un barroquisme personal, amb aplicacions de pedres, ferros i metalls Exposà repetidament a Barcelona, a diversos llocs de Catalunya, a Madrid, a París i a Buenos Aires
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina