Resultats de la cerca
Es mostren 1128 resultats
Jean Labadie
Cristianisme
Místic i reformador.
Jesuïta, oratorià, sacerdot rural i canonge a Amiens, es lliurà a la predicació Adherit al calvinisme 1650, la seva doctrina —labadisme—, oposada a la pràctica externa i amb tendència a una mena de comunisme cristià, fou condemnada pel sínode de Dordrecht 1688 Formà una comunitat dissident, que s’extingí el 1740
Polpís
Castell
Antic castell de Polpís del municipi de Santa Magdalena de Polpís (Baix Maestrat), situat al vessant nord-occidental de la serra d’Irta, a 336 m alt., dominant la vall de la rambla d’Alcalà (o barranc de Polpís).
Aquest castell fou donat el 1189 per Alfons I de Catalunya-Aragó als templers, que l’havien conquerit recuperat per les forces islàmiques, fou expugnat a la campanya de Jaume I, que el lliurà als calatravers el 1280 retornà a mans dels templers El 1316, finalment, esdevingué possessió del nou orde de Montesa
Felip Antoni Gavilà
Història
Militar
Literatura
Militar i escriptor.
Austriacista, lliurà 1705, com a governador de Dénia, la ciutat a Carles III i la defensà contra els setges filipistes Després de la guerra passà al servei del rei de Portugal, país on esdevingué coronel d’Enginyers Vers el 1740 escriví tractats tècnics de fortificació militar, d’artilleria i de navegació d’altura
Caravaca de la Cruz
Municipi
Municipi de la comunitat autònoma de Múrcia, drenat pel riu Argos i travessat pel canal del Taibilla.
La població s’estén al vessant d’un pujol coronat per un castell del s XV pertangué a l’orde de Sant Jaume, on hi ha l’església de la Santa Cruz És un centre agrícola horta, cànem, espart Fou conquerida definitivament el 1265 per Jaume I de Catalunya-Aragó, que la lliurà a Castella
Guiu I d’Albon
Història
Comte d’Albon.
Es casà amb Agnès, filla de Ramon Berenguer I de Barcelona Tingueren un fill, potser el nebot que Ramon Berenguer II lliurà com a ostatge en els seus tractes amb al-Mu'tamid de Sevilla 1077, i combaté amb el Cid fou ferit per aquest durant la seva breu estada a la cort comtal 1081
batalla de Solferino
Història
Militar
Combat que tingué lloc el 24 de juny de 1859, prop de la vila llombarda de Solferino, entre les tropes francopiemonteses —dirigides per Napoleó III— i les austríaques —comandades per l’emperador Francesc Josep I—, en el curs de la segona guerra per la independència d’Itàlia.
Les forces d’Àustria hi foren derrotades, la qual cosa, juntament amb la desfeta anterior de Magenta , obligà Francesc Josep a cedir la Llombardia a França, que la lliurà al Piemont, en canvi de l’alta Savoia El carnatge produït en la batalla contribuí decisivament a impulsar la creació de la Creu Roja Internacional
Manuel Clares García
Futbol
Futbolista.
Davanter format al planter de l’Atlético de Madrid, fitxà pel FC Barcelona 1974-78, on jugà 87 partits de Lliga i marcà 34 gols Guanyà la Copa del Rei 1978 Des del 1992 existeix a Barcelona el Fòrum Manolo Clares, una penya satírica que anualment lliura un trofeu al barcelonista que no ha estat prou valorat pels socis
S’entreguen per primer cop als familiars les restes de víctimes de la Guerra Civil a les Balears
El Govern Balear lliura als familiars les restes de 14 víctimes de la Guerra Civil identificades enterrades al cementiri de Porreres Mallorca És el primer cop que es du a terme una cerimònia d’aquest tipus dedicada a la memòria històrica Les excavacions a la fossa comuna es començaren al novembre de 2016 i es recuperaren 55 cossos
Jaume Llantà
Art
Artista.
Estudià primer pintura al taller del baró Gros, i a partir del 1828, a l’escola de belles arts Es distingí sobretot per les seves litografies, que produí en nombre considerable i lliurà al comerç Hom coneix en particular La declaració de la cambra de diputats al duc d’Orleans 1835 i Una verge i la religió cristiana 1839
Antoine Rotten
Història
Militar
Militar suís.
Passà al servei de Ferran VII d’Espanya El 1823 fou nomenat governador militar i capità general interí de Barcelona, els darrers mesos de govern constitucional Intentà la resistència a les tropes franceses que assetjaven Barcelona, però finalment s’acollí als termes de la capitulació, lliurà la ciutat octubre del 1823 i s’exilià a Gènova
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina