Resultats de la cerca
Es mostren 507 resultats
domra
Música
Instrument de corda pinçada.
Molt popular a Rússia, caigué en desús a mesura que es feia popular la balalaica En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon tipus llaüt Es tracta d’un llaüt de mànec llarg, de tres cordes metàlliques afinades per quartes, que es toca amb plectre Antigament tenia dues cordes La construcció de models de diferents mides permet la formació de petits grups orquestrals de domra
taula harmònica

Taula harmònica de violí
© Fototeca.cat/ Idear
Música
En els instruments cordòfons, superfície rígida i flexible -generalment de fusta- que rep directament l’energia vibratòria de la corda, a través d’un o més ponts (pont), i la transmet a l’aire en forma d’ones sonores.
És habitualment una superfície de fusta o altres materials pell, materials sintètics, parallela a la direcció i al pla de les cordes en les cítares cítara , i perpendicular en les arpes arpa Sobre aquesta taula s’hi fixen els elements de transmissió de les vibracions ponts, celletes, clavilles i clauets o botons En alguns instruments la tapa tanca un espai buit, formant un ressonador anomenat caixa harmònica o caixa de ressonància Com a part estructural suporta la tensió i pressió de les cordes i això fa que les seves propietats mecàniques siguin especialment responsables de…
fòrceps
Instrument obstètric apte per a agafar el cap fetal, fer-hi tracció i dirigir-lo, a fi d’accelerar el part.
Fou ideat el 1647 per Peter Chamberlen Consta bàsicament de dues branques que s’encreuen a cada branca hi ha la cullera per a agafar el cap del fetus, el coll zona on s’articulen ambdues branques i el mànec Només pot ésser aplicat quan la dilatació del coll uterí ja és completa i sempre que es donin determinades circumstàncies part cefàlic, cap encaixat, etc
cascavell
cascavells
© Fototeca.cat
Música
Instrument idiòfon de percussió indirecta consistent en una boleta de metall buida i foradada que un bocí de ferro o de llautó a l’interior colpeix i fa sonar quan és sacsejada.
Hom utilitza generalment els cascavells en grup, disposant-los en suports de formes diverses pals, cèrcols, etc En el seu ús més estrictament musical, hom els colloca en una cinta semicircular fixada a un mànec que l’intèrpret sacseja D’origen antic, ha servit d’ornament, tot marcant el ritme del caminar o del dansar, a personatges culturals, a ballarins, a bufons, i també a bèsties
fons

Fons del violí
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Part de la caixa de ressonància dels instruments cordòfons oposada a la taula harmònica i a la part de l’instrument des d’on s’accionen les cordes.
En els instruments de tipus cítara piano, el fons és parallel a la taula harmònica, a la qual se subjecta mitjançant els costats En els cordòfons amb mànec violí pot no ser totalment parallela a la tapa i se subjecta amb els riscles Es construeix d’un material diferent del de la taula harmònica, ja que la seva funció és més estructural que sonora
broca

Diversos tipus de broca: 1. helicoidal especial per a pedra i formigó; 2. helicoidal per a metalls; 3. plana per a fusta; 4. helocoïdal de filaberqui (per a fusta)
© Fototeca.cat
Tecnologia
Eina que, aplicada a un filaberquí, màquina de foradar, torn o fresadora, serveix per a fer forats cilíndrics d’un diàmetre màxim de 85 mm i una fondària de 300 mm en peces d’acer, metalls no ferris, fusta, marbre, plàstic, vidre, etc.
Acostuma a ésser d’acer ràpid o, quan la punta de tall és postissa, el cos és fet generalment d’acer al crom mentre que la pastilla encastada és una sinterització de carburs metàllics La broca helicoidal , que és la més emprada, consta d’un cos cílindric al llarg del qual té generalment dues ranures helicoidals, diametralment oposades, que faciliten l’expulsió de la ferritja o dels encenalls, i la intersecció de les quals amb el con que en constitueix la punta defineix dues arestes de tall —o llavis— unides per una aresta transversal que forma amb elles un angle de 125 a 130° i d’un mànec,…
arbrer
Mànec que sosté la ballesta.
instruments de corda
Música
Terme emprat en la classificació tradicional per a anomenar els instruments musicals que generen la seva vibració mitjançant cordes en tensió.
En la classificació científica s’anomenen cordòfons cordòfon i en la de Hornbostel-Sachs estan catalogats amb un 3 com a primer índex decimal La corda en tensió, com a generador inicial, es posa en vibració per diferents procediments percussió piano, clavicordi, pinçament guitarra, clavicèmbal o fricció darc o una roda violí, viola de roda La tensió de la corda es manté mitjançant diferents mecanismes d’afinació ponts de tensió ètnics, lligadures al voltant d’un mànec o clavilles de diferents menes Per amplificar la vibració i produir un so més audible, aquests instruments disposen de…
cauteri
Instrument quirúrgic destinat a la pràctica de la cauterització per la calor.
Hom l’utilitza per a destruir teixits patològics, o bé per a aturar les hemorràgies dels petits vasos sanguinis en el curs d’una intervenció quirúrgica El galvanocauteri és constituït per un mànec i unes anelles intercanviables que esdevenen incandescents al pas d’un corrent elèctric El termocauteri es compon d’una punta de platí acanalada mantinguda incandescent per un corrent gasós, format per la mescla d’aire i de vapors hidrocarbonats
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina