Resultats de la cerca
Es mostren 357 resultats
patologia
Patologia humana
Branca de les ciències biològiques i de la medicina que estudia les causes de les malalties i la fisiologia dels organismes que les pateixen.
Hom la subdivideix en diverses parts la patologia clínica , que tracta dels problemes clínics la mèdica o interna, que s’ocupa de les malalties de la medicina interna la quirúrgica o externa, que estudia els processos morbosos en relació amb la terapèutica quirúrgica la comparada , l' experimental, etc Hom parla també de patologia general per a referir-se als estats patològics de les diverses malalties en diferents òrgans El camp de la patologia és molt ampli i és tractat parcialment per diferents branques mèdiques, com l' etiologia , la patogènesi , la morfologia patològica anatomia…
vidicó
Electrònica i informàtica
Tub analitzador d’imatge la capa fotoconductora del qual és constituïda per diverses subcapes (de 2 a 4) extremament primes (de 2 a 3 micres) de trisulfur d’antimoni.
Les seves propietats depenen de les relacions sofre-antimoni i de les porositats de les subcapes En els tubs vidicó hi ha dues varietats de capes els vidicons de capa A, que són els tubs vidicó estàndard especials per a aplicacions industrials i científiques, és a dir, per a càmeres de televisió en blanc i negre o color d’alta qualitat, i els tubs vidicó de capa B, utilitzats en conjunció amb intensificadors d’imatge de raigs X, que són especialment adients per a aplicacions mèdiques Fou ideat el 1950 als EUA i es caracteritza per les seves petites dimensions
Pere Calafell i Gibert
Pediatria
Pediatre.
Es llicencià a Barcelona 1930 i fou professor adjunt de pediatria a la Universitat Autònoma de Barcelona 1934-38 Fou un dels màxims impulsors de la pediatria social a Catalunya, amb una participació decisiva en obres com Ajut Infantil de Reraguarda, dispensaris suburbials, guarderies, escola d’assistents socials, etc, i exercí un mestratge d’una gran transcendència científica i cívica Membre de la Societat Catalana de Biologia i del consell editorial de Monografies Mèdiques, presidí la Societat Catalana de Pediatria 1955-60 i fou president d’honor del primer Congrés de Pediatres de Llengua…
Francisco Vallés
Metge castellà.
Estudià a Alcalá de Henares, on fou professor a partir del 1554 Reeixí d’una manera espectacular en el tractament de la gota del rei Felip II, i això li valgué, ultra el renom de Divino , el càrrec de primer metge de cambra i protometge de Castella Aconsellà Felip II àdhuc en qüestions no mèdiques organització de la biblioteca d’El Escorial i escriví moltes obres comentaris d’Aristòtil, Hipòcrates i Galè, i també una Sacra Philosophia i Controversiarum medicarum et philosophicarum 1563, que mostren la seva concepció de la medicina, encara plena d’especulacions filosoficoteològiques
Jeroni Forteza i Bover
Metge.
Cursà estudis de medicina a la Universitat de València, on es doctorà Del 1941 al 1960 fou cap del laboratori de patologia mèdica de la facultat de medicina de València Fou també director i fundador de diverses institucions mèdiques, com ara el laboratori de citogenètica del Consejo Superior de Investigaciones Científicas i l’Institut d’Investigacions Citològiques de la Caixa d’Estalvis de València Obtingué diversos premis, entre els quals el premi Cerdà Reig, de la diputació de València Publicà un Atlas of Blood Citology 1964 i també un gran nombre de treballs sobre citogenètica, citologia…
Institut Català d’Educació Física i Esports
Esport general
Organisme esportiu de la Generalitat republicana.
Lligat a la Delegació d’Educació Física i Esports, fou constituït el 27 d’octubre de 1936, en plena Guerra Civil Espanyola i tenia les facultats següents dirigir l’ensenyament físic escolar, formar el professorat, crear una oficina de fitxes mèdiques per a esportistes, intervenir les entitats d’esport, impulsar el mutualisme esportiu i crear la Biblioteca d’Educació Física i Esport de Catalunya Joan Soler Damians en fou el president Amb el decurs de la guerra, però, es militaritzà progressivament, fet que frustrà els objectius inicials d’institucionalitzar l’esport per als quals havia estat…
estudi clínic
Medicina
Estudi realitzat en éssers humans que es duu a terme amb finalitats mèdiques o de salut.
Poden ser objecte d’estudi clínic un fàrmac, un tractament, una tècnica diagnòstica, una tècnica terapèutica, etc De vegades, impròpiament, també s’utilitza la forma assaig clínic per a designar l’estudi clínic, i les diferiències conceptuals entre ambdós conceptes és variable segons els especialistes, els països i les legislacions
Emanuele Maucci
Disseny i arts gràfiques
Edició
Editor italià.
Fou venedor ambulant de llibres a Itàlia El 1872 anà a Buenos Aires, on s’establí com a llibreter més tard anà a França i a Mèxic El 1892 s’establí a Barcelona com a llibreter de vell el 1893 inicià activitats d’editor, i el 1896 adquirí impremta pròpia El 1900 creà la Casa Editorial Maucci, al carrer de Mallorca, amb sucursals a Buenos Aires i a Mèxic, on tenia germans, i a l’Havana Publicà grans tiratges a preus populars, principalment en castellà, de novelles de Dostojevskij, De Amicis, D’Annunzio, Zola, C Invernizio, etc, i també diccionaris, enciclopèdies, obres mèdiques, etc
Ricard Zariquiey i Cenarro
Metge.
Residí des de molt jove a Catalunya, i es llicencià en medicina a Barcelona 1892 S'especialitzà en pediatria, i publicà un gran nombre d’opuscles i llibres de tema mèdic El seu fill, Ricard Zariquiey i Álvarez Barcelona 1897 — 1965, metge i filantrop, es llicencià en medicina a Barcelona el 1918 Com el seu pare, s’especialitzà en pediatria S'interessà per la carcinologia, i elaborà una important classificació dels crustacis, que fou publicada pòstumament Crustáceos decápodos ibéricos , 1968 Fou president de la Institució Catalana d’Història Natural 1929-30 i membre de l’Acadèmia i Laboratori…
lliga de Delos
Història
Confederació de ciutats de l’antiga Grècia formada per Atenes i les ciutats jòniques de l’Àsia Menor, Eubea, Calcídica i les Cíclades cap al 476 aC.
Fundada a fi d’alliberar aquestes ciutats dels perses i organitzada per Aristides, després de les guerres mèdiques es convertí en un instrument de l’imperialisme atenès, que limità progressivament l’autonomia de les ciutats, cobrà el tribut federal i traslladà el tresor comú des de Delos, seu central de la lliga, fins a Atenes 454 aC Un consell federal σýνοδος administrava el tresor i decidia sobre la guerra, però habitualment eren imposades les decisions ateneses En esclatar la guerra del Peloponès 431-404 aC, Esparta es presentà com a alliberadora de les ciutats de la lliga enfront d’Atenes…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina