Resultats de la cerca
Es mostren 654 resultats
Ángel Luis Casero Moreno
Ciclisme
Ciclista.
Començà la seva vida professional el 1994, i el mateix any guanyà el Tour del Porvenir Posteriorment tingué una progressió irregular i passà per diversos equips Ciclista amb gran desenvolupament físic, expert en les etapes contra rellotge, tingué un progrés evident en la muntanya sense ser-ne especialista Al seu palmarès hi ha el cinquè lloc al Tour de França del 1999, la primera posició a la Vuelta del 2001 i dos títols de campió d’Espanya 1998 i 1999
Ferran Pou i Moreno
Història
Política
Història del dret
Advocat i polític republicà.
Regidor 1903, 1909, 1913 i 1917, fou a partir de 1912-13 reformista En 1917-18 figurà en el Bloc Assembleista S'uní pel març del 1931 al Front Antimonàrquic i el 14 d’abril de 1931 es féu càrrec amb Francesc Julià i Jaume Bauzà de la diputació Assolí una gran anomenada com a advocat laboralista defensà en diverses ocasions Llorenç Bisbal i d’altres dirigents obrers i intervingué en alguns judicis molt populars així el 1934 com a acusador privat contra els carrabiners que mataren els contrabandistes germans Isern Vidal a Alcúdia
Octavio Pérez-Vitoria Moreno
Dret
Jurista i criminalista.
Es doctorà en dret a Madrid i es llicencià a la Scuola di Diritto Penale de Roma Fou titular de la primera càtedra de dret penal de la facultat de dret, a la Universitat de Barcelona, on dirigí també l’Institut de Criminologia Autor de La minoría penal 1940, La legislación española sobre tribunales de menores, El código penal del Brasil, Psiquiatría y derecho penal , entre altres obres El 1997 rebé la Creu de Sant Jordi i fou president d’honor de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya
Manuel Penella i Moreno
Música
Compositor.
Fill del músic Manuel Penella i Raga, estudià amb ell i amb Salvador Giner i Andrés Goñi Per un accident hagué de deixar la carrera de violinista i fou organista a Sant Nicolau de València El 1897 passà a Amèrica, on fou mestre de la música militar de Quito Equador i dirigí sarsueles Tornà a València 1903 i es dedicà a la composició Entre les seves sarsueles destacaren El amor ciego, El gato montés València, Teatre Principal, 1916, que el féu cèlebre i fou estrenada a Nova York amb gran èxit el 1920, i Don Gil de Alcalá estrenada a Barcelona el 1932, amb llibret propi, i que assolí èxits a l’…
José María Moreno Galván
Art
Crític d’art.
Les seves preocupacions polítiques es reflecteixen en els seus estudis sobre art contemporani La última vanguardia 1967, Autocrítica del arte 1971 Collaborà en les revistes Triunfo , Aujourd’hui , Cuadernos Hispanoamericanos , etc
Ceferí Moreno i Sandoval
Pintura
Pintor.
Feu estudis de dret S’inicià com a pintor el 1954 Pintà 45 versions sobre un tema de natura morta 1958, on es plantejà la problemàtica abstracció-figuració Des del 1964 emprà l’ assemblage , a la recerca d’una sortida personal de l’informalisme Feu murals i dissenyà vitralls a l’església dels Dolors de Múrcia, ciutat a la qual estigué molt vinculat Participà en exposicions a Saragossa 1965, São Paulo 1965, París 1967, Alexandria 1968, Venècia 1968, etc Té obra al Museo de Arte Moderno de Bogotà
Artur Moreno i Salvador
Disseny i arts gràfiques
Dibuixant humorístic.
Collaborà de primer a Pulgarcito, i passà després a Xut i Papitu Fou l’animador de l’equip de Pocholo , però no deixà de publicar dibuixos a TBO , En Patufet , Virolet , Esquitx , L’Esquella de la Torratxa i altres publicacions, tant infantils com satíriques La seva importància, però, recau en la condició de pioner del cinema d’animació a Catalunya i a l’Estat espanyol El 1928 realitzà un dels primers curts publicitaris Xocolata Nelia El 1942 fundà una productora Diarmo Films i posteriorment treballà als estudis Blay i Blay de Barcelona, on creà, amb un pressupost i uns mitjans insòlits a…
Lluís Moreno i Pallí
Folklore
Folklorista.
El 1944 fundà, juntament amb Manuel Cubeles i Solé, l’Esbart Verdaguer, del qual fou director musical i president, i la Institució Musical Juli Garreta Fou un dels fundadors de l’Obra del Ballet Popular, que presidí 1963-74 Instrumentà nombrosos balls populars
Armand Moreno i Gómez
Cinematografia
Teatre
Director teatral i cinematogràfic.
Començà escrivint poesia i aviat es dedicà al teatre, de primer com a actor i més endavant com a director d’escena Yerma , 1971, de F García Lorca Intervingué com a intèrpret cinematogràfic en bastants pellícules, camp on exercí també d’ajudant de direcció, de guionista, de cap de producció i de realitzador Maria Rosa , 1964, film català a partir del drama d’À Guimerà, que fou protagonitzat per la seva muller, l’actriu N Espert Fou codirector del Teatre Principal de València 1979-81
Josep Moreno i Gans
Música
Músic.
Deixeble de Conrado del Campo, obtingué els premis nacionals de música de l’Estat espanyol el 1928 amb Pinceladas goyescas i el 1934 La seva producció simfònica comprèn, a més, Simfonia d’estampes llevantines, És de nit, El órgano quedó mudo, Sinfonía Esopo 1972, etc També ha escrit obres de cambra
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina