Resultats de la cerca

Membre del Reial Club Marítim de Barcelona, fou campió en dues Confrontacions Nacionals en embarcació de quatre 1997, 1998 i campió d’Espanya en iol de quatre 1998, 2001, 2002 Guanyà també una Regata Internacional de Llagut Català 2001 Amb la selecció catalana aconseguí una Copa del Rei de vuit amb timoners 2000 i amb la selecció espanyola disputà una Copa de Nacions 1999 i dos Campionats del Món 2000, 2001

Conservadora dels museus i arxius nacionals, es dedicà a la història del seu país i sobretot s’especialitzà en l’edat mitjana Obtingué el premi Femina de crítica i història De la seva bibliografia cal destacar, entre d’altres, Lumière du Moyen Âge 1944, Les gaulois 1957, Les Croisés 1959, Histoire de la bourgeoisie en France 1960-62, dos volums, Aliénor d’Aquitaine 1966, Les Templiers 1974 i La femme au temps des cathédrales 1980

Resident a Lleida des de molt jove, collaborà en periòdics locals i nacionals i en diverses exposicions Les seves primeres caricatures foren publicades a les revistes “Zig-Zag”, “Corre-Vuela”, “El Peneca” i “Las Últimas Noticias” de Santiago de Xile Participà sovint en l’Exposició Internacional de l’Humor que se celebra cada any a Mont-real Canadà Pertanyia a l’Agrupación Vanguardista Hispana de Caricaturistas Personales Fou conegut pel pseudònim Niko

Usat per primera vegada en les guerres entre Gregori VII i l’imperi, novament reaparegué enfront de l’absolutisme dels s XVII i XVIII i la configuració de les esglésies nacionals Al s XIX es caracteritzà pel partidisme a favor de la infallibilitat pontifícia i el dret del papat a posseir estats territorials A la península Ibèrica representà la posició conservadora, de la qual fou capdavanter Donoso Cortés, arran del concordat de l’any 1851

Forma part del conjunt de deu premis concedits en els corresponents àmbits, que reben el nom de Premis Nacionals de Cultura de la Generalitat de Catalunya Instituït el 1995, el jurat és nomenat pel conseller de Cultura d’entre persones rellevants del món de la música a Catalunya Han estat guardonats Joan Guinjoan 1995, Montserrat Torrent 1996, Xavier Montsalvatge 1997, Anna Ricci 1998, Joaquim Homs 1999, Josep Maria Mestres Quadreny 2000 i Josep Soler 2001

Els seus membres s’oferiren per formar el primer batalló de milícies nacionals La societat es féu càrrec corporativament de la defensa de l’obra de Llorente Proyecto de una Constitución eclesiástica , de la qual s’encarregà Joan BGrassot Pel novembre del 1820 instauraren càtedres d’ideologia i de dret natural No hi ha notícies de la societat després de l’empresonament d’Oronoz, acusat de connivència en l’intent republicà de GBessières

Deixeble de Serra i Porson i de Llotja Es presentà el 1894 a l’Exposició de Belles Arts de Barcelona Tot i que conreà el retrat, fou més conegut per convencionals escenes de gènere d’un realisme anecdòtic amb algunes aproximacions al simbolisme i fins i tot a la pintura de casacón Exposà sovint a Barcelona i a Buenos Aires els anys 1907 i 1908 i participà en diverses exposicions nacionals i estrangeres

Especialitzat en folklore del seu país, colleccionà cançons, proverbis i contes d’entre els quals cal esmentar Prostonárodni Ceské písnĕ a říkadla ‘Cançons i rodolins populars txecs’, 1864 i Stoprostonárodnich pohádek a pověstí slovanských ‘Cent contes populars i llegendes eslaves’, 1864 les seves recreacions de la poesia popular recollides a Kytice z pověsti narodnich ‘Pomell de llegendes nacionals’, 1853 inspiraren posteriorment l’obra de músics i escriptors, entre els quals A Dvořák i JNeruda

Fou campió d’Espanya de motocròs júnior de 125 cc 2000, de supercròs de 125 cc 2003 i de motocròs MX2 2005, any que disputà diverses proves als EUA en què assolí dues segones posicions a l’SX d’Anaheim Posteriorment, fou tercer 2007 i primer 2008 Guanyà les Pro Series Nacionals de supercròs 2008 Fou subcampió d’Espanya de Sx1 2009, el mateix any que patí una lesió a la columna mentre competia

Especialitzat en la gralla, la tarota, la xeremia i el sac de gemecs, i investigador de la música i la cultura popular, fou fundador i component actiu dels Ministrers de la Vila-Nova, i professor de l’Aula de Música Tradicional i Popular de la Generalitat de Catalunya, a més de membre del Consell de la Cultura Popular de Catalunya Ha collaborat en diverses publicacions nacionals i estrangeres amb obres sobre aspectes relacionats amb la musicologia