Resultats de la cerca
Es mostren 3896 resultats
peu de pelicà
Peu de pelicà
Guido Schmitz (cc-by-nc-4.0)
Malacologia
Mol·lusc gastròpode prosobranqui de l’ordre dels monotocardis, de la família dels aporraids, de 5 cm de llargada, que té la vora anterior de la closca amb prolongacions digitiformes.
Habita, colgat a la sorra, a l’Atlàntic i a la Mediterrània
cobra
Cobra índia
Chethan Kumar iNaturalist (cc-by-nc-4.0)
Herpetologia
Gènere d’ofidis, de la família dels elàpids, de coloració variable.
Les cobres, quan estan excitades, poden expandir el coll per formar una mena de caputxó, moviment que efectuen aixecant les costelles cervicals que giren al voltant de llur articulació vertebral en fer aquest moviment, en algunes espècies es posen de manifest diversos dibuixos característics Les cobres més conegudes són la cobra índia Naja naja que ateny d’1,5 a 2 m de llargada i viu tant en llocs de vegetació densa com en llocs semidesèrtics de la Xina, l’Índia, Birmània, les illes de la Sonda i Sri Lanka, la cobra egípcia o àspid Naja haje , que té una llargada de poc més de 2 m i viu a…
mosquit verd
Mosquit verd
Hermes Almond (CC BY-NC-ND 2.0)
Entomologia
Insecte de l’ordre dels homòpters, de la família dels tiflocíbids, que té a l’èlitre una àrea cerosa finament estriada transversalment.
Els ocelles són situats entre el front i el vèrtex Els mascles tenen un òrgan estridulós situat a l’abdomen Ponen els ous als teixits de moreres, ceps, cotó i altres plantes, on es desenvolupen durant cinc setmanes i provoquen les consegüents alteracions en l’hoste
evònim del Japó
Evònim del Japó
Jon Sullivan (CC BY-NC 2.0)
Botànica
Jardineria
Arbust o petit arbre perennifoli, de la família de les celastràcies, de fins a 6 m d’alçària, amb fulles oposades, ovades o el·líptiques i de marge crenat o serrat, i amb fruits capsulars vermells.
Oriünd del Japó, és molt comú en jardins
raigràs italià
Raigràs italià
Damon Tighe iNaturalist (cc-by-nc-4.0)
Botànica
Herba anual o biennal, de la família de les gramínies o poàcies, de 0,5-1,5 m d’alçada, cespitosa, amb fulles de 3-8 mm d’amplada, les joves cargolades per les vores, i espigues de 15-30 cm proveïdes d’arestes llargues.
Originària de la regió mediterrània, és molt utilitzada en barreja de gespes, ja que és una de les primeres a germinar i créixer, cobrint la terra de verd També és cultivada com a farratge
tallareta cuallarga
Tallareta cuallarga
Carles Pastor iNaturalist (cc-by-nc-4.0)
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels sílvids, de 13 cm (6 dels quals corresponen a la cua), que és de color bru, grisenc a les parts superiors i vermellós a les inferiors.
Habita entre garrigues al centre i al S d’Itàlia, al S i l’W de França, al S d’Anglaterra, tota la península Ibèrica, Còrsega, Sardenya i Sicília És comú als Països Catalans, llevat de les Illes, on és ocasional a l’hivern
talp de mar
Carcinologia
Crustaci decàpode de la secció dels macrurs, de la família dels palinúrids, del grup dels marxadors, d’uns 4 cm de llargada, amb l’abdomen robust i curt, el primer parell de potes marxadores desigual, una de prima i petita, i l’altra molt robusta i amb una enorme pinça.
De color groc taronja a rosa, és comú als fons arenosos de les mars dels Països Catalans
ungla de canari
Ungla de canari
Sarah Gregg (cc-by-nc-sa)
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les papilionàcies, pubescent, de 10 a 50 cm d’alt, de fulles imparipinnades, de flors grogues, en petits ramells, i de fruits en llegum lomentaci, arquejat i reticulat.
Es fa en llocs secs i sorrencs, a la regió mediterrània
giromitra
giromitra Gyromitra gigas
Urmas Ojango (CC BY-NC 2.0)
Micologia
Gènere de bolets ascomicets afins a les múrgoles, de la família de les pezizàcies, amb el barret amb moltes circumvolucions.
lli bord
Lli bord
P. Gourdain (cc-by-nc-sa-3.0)
Botànica
Herba anual, de la família de les linàcies, de 10 a 20 cm d’alçada, de fulles lanceolades, de flors blanques arranjades en dicasi i de càpsules globoses.
Creix en vessants humits, prats, boscs clars, etc