Resultats de la cerca
Es mostren 1946 resultats
esperpent
Teatre
Modalitat teatral creada per R.M. del Valle-Inclán (esperpento) que consisteix en una deformació grotesca i caricaturitzada, i alhora tràgica, de la realitat, com si aquesta oferís la seva imatge reflectida en un mirall còncau.
Els personatges, antiheroics, s’expressen en un llenguatge resultant d’una recreació estilística de la parla popular i colloquial, i l’acció, sovint feta de situacions extremes, ofereix allusions constants a la realitat social i política del moment, com en Luces de Bohemia 1920, Tirano Banderas 1926, la trilogia d' El ruedo ibérico 1927 o Martes de carnaval 1930
península Salentina
Península
Península del SE d’Itàlia que constitueix l’extrem meridional de la Pulla, i que s’estén al peu de la Murga, entre el golf de Tàrent i les mars Adriàtica i Jònica.
Comprèn la província de Lecce i part de les de Tàrent i Bríndisi, amb uns 5 800 km 2 de superfície i uns 138 km de llargària i 54 km de màxima amplària Formada per materials calcaris, ofereix un paisatge on abunden els fenòmens càrstics dolines i conques superficials La riquesa principal és l’activitat agrícola amb conreus d’oliveres, vinya i cítrics
integració de l’ordinador a la telefonia
Incorporació dels ordinadors com a suport a la telefonia.
També anomenada CSTA Computer Supported Telephony Applications , es tracta d’un conjunt de programes d’aplicació que s’executen en un ordinador per a gestions telefòniques, com ara en campanyes publicitàries i d’enquestes d’opinió Entre les funcions que ofereix el CTI hi ha serveis d’escolta de correus electrònics, de selecció de missatges de veu i de contestador
proposició exclamativa
Gramàtica
Proposició basada en la consideració de la intensitat articulatòria en l’expressió.
Representa l’enregistrament d’un dels recursos que ofereix, primàriament, el llenguatge oral i que consisteix a reforçar la tonalitat de la veu a fi d’indicar l’interès especial que hom vol atribuir a un enunciat En la llengua escrita el caràcter exclamatiu és assenyalat amb el signe admiratiu al final del període d’aquest caràcter no hi vull anar
Quadres Julivert
Hípica
Club hípic de Riudoms.
En les seves 9 hectàrees de terreny, disposa de 30 boxs, 50 pàdocs, pistes de doma clàssica, salts i galop, i una pista rodona Té escola d’equitació i imparteix cursos de perfeccionament de doma clàssica, raid, salts d’obstacles i curses Organitza rutes i marxes a cavall, espectacles hípics i festes com les dels Tres Tombs També ofereix serveis de pupillatge
Squash Cardedeu
Esquaix
Club d’esquaix de Cardedeu.
Fou fundat el 1984 amb set pistes d’esquaix, piscina climatitzada, zona d’aigües termals, sauna i gimnàs amb aparells de musculació Per les seves installacions passaren jugadors d’esquaix de primer nivell estatal i acollí proves com el Circuit Anyós Park Diposa d’un equip de competició que participa en la Lliga Catalana També practica el raquetbol i ofereix activitats dirigides
nummular
Patologia humana
Dit de la lesió pulmonar que ofereix una imatge radioscòpica de forma rodona com la d’una moneda.
Catalunya Música
Música
Emissora de radiodifusió especialitzada en música clàssica i contemporània que forma part del grup d’emissores de Catalunya Ràdio (radiodifusió de música).
Començà les emissions el 10 de maig de 1987 amb la transmissió en directe del concert inaugural celebrat al Palau de la Música Catalana amb la soprano Victòria dels Àngels La programació de Catalunya Música comprèn tots els gèneres i estils musicals, des de la música simfònica fins a la música de cambra, la música antiga, el repertori coral, la música religiosa, l’òpera, l’opereta i la sarsuela, la música de cinema, el jazz , el lied i l’oratori, la música ètnica, la música del segle XX, la música experimental i electroacústica, la música per a orgue, per a piano i la música per a cobla…
obertura
Fonètica i fonologia
Tret articulatori que es refereix a la distància intermaxil·lar o linguopalatal i que generalment s’empra com a característica rellevant per a qualificar els fonemes d’una llengua segons llur mode d’articulació.
Així, els fonemes es classifiquen en diversos graus d’obertura, d’acord amb les condicions fonemàtiques de cada llengua El sistema vocàlic del castellà, per exemple, n'ofereix tres el català i l’italià, quatre el francès, cinc l’anglès, sis etc La tendència a l’obertura és, tanmateix, un tret característic de les articulacions vocàliques, al contrari de les consonàntiques, que tendeixen al tancament, segons GStraka
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina