Resultats de la cerca

En condicions normals oscilla entre 0,4 i 1 g/dia

Hom parla especialment dels sediments urinaris per referir-se als dipòsits sòlids que apareixen a l’orina després d’un cert temps de romandre en repòs

La concentració dels diversos tòxics en la sang del fumador passiu i l’eliminació dels seus derivats a través de l’orina poden assolir nivells comparables als d’un fumador

És un pigment format per l’oxidació de l’urobilinogen, i en condicions patològiques hepatitis, cirrosi, etc és eliminada per l’orina, a la qual dóna un color d’ambre

Definició És anomenat pielonefritis o nefritis túbulo-intersticial un trastorn caracteritzat per la inflamació de les parets de la pelvis renal i dels teixits intersticials del ronyó, causada per una infecció, que típicament origina febre amb esgarrifances, dolor lumbar i trastorns miccionals, i que sense un tractament adequat pot menar a una alteració crònica de la funció renal Causes La pielonefritis és causada pel desenvolupament de microorganismes a l’interior de les vies urinàries i dels mateixos teixits renals Tanmateix, però, perquè la infecció s’esdevingui, generalment ha d’haver-hi…

El paràsit pot estar en diferents fases del seu cicle larva, adult, etc Segons el cas, es troben mostres de la seva presència a l’orina, la femta, la sang, etc

Els diferents símptomes descrits poden fer sospitar a la dona que està embarassada Algunes dones que ja han estat embarassades anteriorment asseguren tenir certesa del nou embaràs a partir dels canvis que senten en el cos Això no obstant, per a poder diagnosticar un embaràs amb més precisió, hi ha diverses proves especials, molt fiables i fàcils de realitzar Aquestes proves es basen en la detecció de l’HGC, secretada per la placenta des que comença a formar-se L’hormona pot detectar-se tant en la sang com en l’orina de la dona mitjançant diversos mètodes de complexitat diversa…

Definició És anomenada diabetis mellitus o diabetis sacarina una malaltia crònica deguda a trastorns d’origen divers, que presenta un dèficit en la secreció pancreàtica d’insulina o un defecte de l’acció d’aquesta hormona sobre els teixits orgànics —o bé ambdues alteracions—, la qual cosa origina una sèrie d’afeccions en el metabolisme dels hidrats de carboni, els greixos i les proteïnes, l’indicador més característic de les quals és la hiperglucèmia o l’increment dels nivells sanguinis de glucosa La malaltia origina algunes manifestacions típiques, com ara polifàgia, o increment de la gana,…

Es fa en prats secs i calcaris de la muntanya mediterrània i de l’estatge montà En medicina popular és emprada com a purgant i diürètic, i contra la incontinència de l’orina