Resultats de la cerca

De família eclesiàstica, desenvolupà les tradicions de Gogol’ i de l’escola natural La seva temàtica es podria resumir en la rebellió de la plebs en contra de l’aristocràcia però el poble es conforma amb l’esperit petitburgès, que l’autor ataca i denigra Tota la seva obra té un to acusatori Obres Očerki bursy ‘Esbossos del seminari’, 1862-63 Brat i sestra ‘El germà i la germana’, publicat pòstumament, el 1864

Fou director del Museu Arqueològic de Tarragona, del qual feu la primera ordenació i en redactà el catàleg Publicà nombrosos treballs sobre la història de Tarragona antiga i medieval Catálogo del Museo de Tarragona 1894, Historia de Tarragona publicat pòstumament, Tarragona en poder de los árabes 1882, Indicador arqueológico de Tarragona 1882 i altres Intervingué en la restauració d’alguns monuments, com el pont de les Ferreres 1854 i Poblet i Santes Creus

De família de petits propietaris rurals, es llicencià en filosofia i lletres i durant uns anys es dedicà a la docència S’inicià en la tradició romàntica, rebé la influència de la Folk-Lore Society de Londres 1882-83 —promogué la societat El Folk-Lore Català 1885— i s’esforçà per actualitzar-ne la teoria i els mètodes Destacà en els estudis folklòrics, sobretot pels treballs teòrics que inicià a La Illustració Catalana La filosofia de la filosa, 1884 i completà a Rondallística 1888, assaig que, premiat als Jocs Florals de Barcelona el 1888, incorporava els nous corrents europeus dels estudis…

El 1883 obtingué un tercer accèssit en el premi ofert a un sonet que honorés el rei Jaume I, en els Jocs Florals de Lo Rat Penat La seves composicions poètiques, en castellà “Gratitud”, “A la Virgen María”, i en català “Harmonies”, “Cant d’Amor”, “L’estiuet de sant Martí, entre d’altres, foren publicades en diverses revistes literàries i recollides pòstumament a Poesías 1894, que inclou “A l’inspirat autor de l’«Atlàntida» Mossèn Jacinto Verdaguer”

Exercí d’eclesiàstic Publicà diversos reculls de narracions Llegendes muntanyenques 1925 i Rondalles 1952 Fou un dels fundadors del Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles 1943 i es distingí pels seus treballs històrics de tema local Publicà Dos obras maestras del arte gótico en Bañolas 1947, Bañolas 1951, Girona, bisbat marià 1954, Història de Santa Maria del Collell 1954 i Francesc de Montpalau, abat de Banyoles, ambaixador del General de Catalunya 1960, que fou editada pòstumament

Es traslladà a Madrid, juntament amb el seu cosí l’economista Joan Eloi de Bona i Ureta, per indicació de Pròsper de Bofarull Fou redactor de “La Discusión” 1850-59 i d’altres diaris polítics Defensor del lliure canvi, formà part de l’Asociación para la Reforma de los Aranceles i fou un dels fundadors de la Sociedad Abolicionista Española 1865 És autor d' Economía popular 1870 i La huelga publicada pòstumament, novella en defensa del lliurecanvisme

De jove, conreà el dibuix i la pintura al taller de Juan Espinal, a Sevilla, i amb Mengs a Madrid Animat per Jovellanos, es dedicà a la investigació Publicà el Diccionario de los más ilustres profesores de bellas artes en España 1800, un gran nombre d’estudis i monografies, i Noticias de los arquitectos y la arquitectura en España 1829, sobre les dades compilades per Eugenio Llaguno Hom en publicà pòstumament Sumario de las antigüedades romanas en España 1832

Estudià amb L Brunschvicg i fou professor 1941 a la Sorbona Estudià la teoria de conjunts i els problemes derivats de la seva axiomatització, i s’interessà també per la gènesi de les teories científiques Participà en la resistència i fou afusellat pels nazis Entre les seves obres cal esmentar Méthode axiomatique et formalisme 1937, Remarques sur la formation de la théorie abstraite des ensembles 1938 Pòstumament fou publicada Sur la logique et la théorie de la science 1947

Analfabet fins a 14 anys, estudià amb Pestalozzi, i després a Heidelberg i Berlín, on fou nomenat professor extraordinari el 1934 Féu recerques importants en geometria superfícies cúbiques i de quart ordre i geometria projectiva, amb els seus mètodes sintètics Publicà Systematische Entwicklung der Abhängigkeit geometrischer Gestalten von Einander ‘Desenvolupament sistemàtic de la interdependència de les figures geomètriques’, 1932 i pòstumament 1882 aparegueren les seves obres completes Ideà, entre altres, el teorema que du el seu nom

Collaborador d' Hora de España i altres publicacions, s’exilià a l’Amèrica del Sud després de la guerra civil Dels seus llibres es destaquen Maria Pita e Tres retratos medievales 1944, Lonxe 1954 i Torres de amor 1942, aquest darrer en castellà La seva poesia és d’inspiració social i política El 1976 retornà a Espanya Pòstumament s’ha publicat Lorenzo Varela Poesia 1979, recull de la seva obra, i Homaxes 1979, recopilació de poemes dispersos