Resultats de la cerca
Es mostren 725 resultats
vair
S'esquerra a dreta: vair, vair antic, vair ondant, vair en pal
Heràldica
Folre, anomenat també vair modern, format per quatre tires horitzontals d’unes peces en forma de campaneta, alternativament d’argent i d’atzur i capiculades.
Aquestes campanetes, dites peces de vair , apareixen en alguns escuts soles o en un nombre determinat A Catalunya fou molt emprat el vair antic , que era anomenat vair d’ondes , i la seva forma era molt semblant a la de les faixes entades entat Una variant del vair és el vair ondat , en el qual les peces de les tires segona i quarta han estat capgirades, i les peces d’igual esmalt han restat unides sense solució de continuïtat Hom parla de vair en pal quan les peces d’igual esmalt són arrenglerades en pal l’una al dessota de l’altra, la punta de l’una tocant el centre de la base…
denticulat | denticulada
Pal denticulat
Heràldica
Dit de la bordura formada per dents d’angles aguts tocant la vora de l’escut generalment amb els esmalts alternats i diferents del del camper.
componat | componada
Pal componat
Heràldica
Dit de la càrrega que conté petits quadrets o punts, anomenats compons en francès, que alternen un metall i un color en una sola tira.
torçut | torçuda
Pal torçut a destra
Heràldica
Dit de la peça allargada un dels extrems de la qual és torçut a destra o a sinistra.
masteler
Transports
Cadascun dels pals menors que, en els vaixells de creu, hom afegeix al pal mascle per a sostenir les gàbies i les veles altes.
Prenen el nom de la vela que sostenen masteler de gàbia , de sobremitjana , etc o bé del pal mascle en el qual van muntats mastelers del pal major, del trinquet i del pal de mitjana
estai
Estai
© fototeca.cat
Transports
Cap o cable que subjecta tot pal o masteler perquè no caigui vers la popa.
Pren el nom del pal o masteler a què pertany
verga
Transports
Cadascuna de les perxes, generalment cilíndriques, que, disposades a la cara de proa d’un pal o d’un masteler, fixades per la part central i susceptibles de girar entorn del dit pal en maniobrar-les amb les braces, serveixen per a envergar-hi una vela.
S’anomena verga de creu la que és fixada disposada perpendicularment al pal, de manera que sembla una creu, i en la qual hom enverga una vela quadra En la verga de creu hom distingeix la creu , que n’és la part central, els braços , que són cadascuna de les parts compreses entre la creu i els extrems de la perxa, i els penols , que són els extrems de la perxa S’anomena terç de la verga el punt mitjà de cadascun dels braços Les vergues prenen el nom del pal o del masteler al qual van fixades, i a vegades el de la vela que hi és envergada
creu
Heràldica
Peça fonamental que resulta de la unió del pal i la faixa.
Per distingir-la de les altres formes de creu hom l’anomena creu plena quan els seus quatre extrems toquen les vores de l’escut, i creu abscissa si no les toquen Hom diu que estan en creu o posats 1, 3, 1, els objectes collocats en la direcció pròpia de la creu, i passats en creu els dos objectes allargats, l’un en pal i l’altre en faixa, collocats l’un damunt l’altre Principals tipus de creus heràldiques cèltica constantiniana d’avellanes de Calatrava de Caravaca de cinc braços de Comenge “ametlles pelades” de Danebrog de dotze puntes de la Resurrecció del Calvari de les…
cúter
Transports
Embarcació d’un sol pal i bauprès, amb possibilitat de calar-lo cap a dins, i aparell de balandra, o sigui, vela major cangrea, escandalosa, trinqueta i dos flocs.
El cúter esportiu porta el pal més a popa que el balandre, no té bauprès i l’aparell és del tipus Marconi, amb floc i trinqueta
ball de cintes
Dansa i ball
Dansa-joc en què els balladors, vestits de colors o de blanc, van trenant cintes de colors entorn del braç aixecat del qui les agafa totes per un cap, o bé entorn d’un pal molt alt, que a vegades sosté una gran magrana de cartó d’on pengen les cintes.
La magrana, que conté flors, s’obre un cop fet el trenat i es tanca al final de tot, és a dir, quan, havent fet moviments inversos als primers, els balladors han desfet el teixit L’ús del pal és freqüent a Mèxic, Veneçuela, etc, mentre que el del braç aixecat és popular a Catalunya