Resultats de la cerca
Es mostren 1910 resultats
tolerància
Tecnologia
Error o inexactitud, en més o en menys, que és permès en les dimensions d’una peça respecte a les indicades en les cotes del pla de construcció.
La tolerància és indicada en els plans generalment amb uns nombres més petits al costat i al darrere de la cota, de manera que la tolerància en més ocupa el lloc d’un exponent i porta el signe més + al davant, i la tolerància en menys ocupa el lloc d’un subíndex i porta el signe menys -
Bula d’Amunt
Municipi
Municipi del Rosselló, siuat als Aspres, al límit amb el Conflent, a la dreta del riu del Bolès, que separa el terme dels de Prunet i Bellpuig i de Casafabre.
El seu territori, sec i accidentat, no ha permès de desenvolupar l’agricultura ni la ramaderia, fet que ha provocat el despoblament, iniciat vers el 1850 El poble 70 h 1982 400 m alt, format per unes quantes cases al voltant de l’església parroquial de Sant Sadurní, obra romànica dels ss XI-XII, és a la vora esquerra del riu del Bolès a l’altre cantó del riu hi ha el barri del Serrat, dins el terme municipal de Prunet i Bellpuig El terme comprèn, a més, l’antic poble i monestir de Serrabona i el llogaret de Sant Joan d’Arsós
Anzoátegui
Divisió administrativa
Estat federat de Veneçuela.
Situat a l’est del país, és format per tres regions naturals la muntanya a l’est, les mesas de pasturatges durs, a l’est i al sud, i la depressió d’Unare, que ocupa una gran part de l’estat, de sòls alluvials L’economia, a part els recursos tradicionals ramaderia, pesca, agricultura, s’ha vist fortament incrementada amb l’explotació petroliera de les mesas Anaco, El Tigre, que han permès d’installar grans refineries Puerto La Cruz La població es concentra a la costa est, on hi ha la capital de l’estat, Barcelona 246 675 h 1990
neuropsiquiatria
Medicina
Especialitat mèdica que s’ocupa del conjunt de les afeccions nervioses, fins d’aquelles que no tenen una base orgànica demostrable.
Aquesta especialitat, que té l’origen en un moment històric de poc desenvolupament tant de la neurologia com de la psiquiatria, és fruit de l’existència de teories organicistes Griesinger, Meynert, Wernick, Kleist que propugnen una rigorosa assimilació de les malalties mentals a afeccions encefàliques Tanmateix, el progrés de les ciències mèdiques ha permès una delimitació cada vegada més gran d’ambdues especialitats n'és un exemple la neurosi, abans considerada una malaltia neurològica i ara totalment inclosa en el camp de la psiquiatria, que difereixen tant en l’objecte d’estudi com en els…
vitaminat | vitaminada
Alimentació
Dit del producte al qual han estat incorporades una o més vitamines per a millorar-ne el valor nutritiu.
Així, hom incorpora vitamines del complex B a derivats de cereals pa, farina, vitamina D a la llet en pols o condensada, vitamina C a derivats de fruita sucs, nèctars, vitamina A i vitamina D a la margarina, etc En aliments no és permès d’emprar dosis terapèutiques de vitamines Convé tenir present que una alimentació correcta, variada i equilibrada, proporciona les vitamines suficients per a individus normals Algunes vitamines o provitamines poden emprar-se com a additius alimentaris en sentit estricte, independentment del seu valor nutritiu…
llançacoets
Militar
Arma, semblant al canó, que engega projectils de coet.
Bàsicament consta d’un tub o canó, que fa de guia i pot ésser apuntat, amb un sistema elèctric que encén la càrrega propulsora del coet i dispara els projectils en una cadència molt ràpida Acostuma a tenir incorporat un sistema de mira infraroig o làser El calibre dels projectils és considerablement variable en els primers atenyia 45 mm, i actualment hom fabrica llançacoets múltiples de 227 mm El seu radi d’acció pot abastar fins a 30 km en els més moderns El perfeccionament progressiu d’aquesta arma ha permès de superar la seva imprecisió inicial
Juan de Garchitorena
Futbol
Futbolista.
Disputà 35 partits amb el Barcelona entre el 1915 i el 1920 i marcà 12 gols Guanyà una Copa 1920 i tres Campionats de Catalunya 1916, 1919, 1920 Protagonitzà un gran escàndol, la temporada 1916-17, en falsificar els seus papers i inscriure’s a la federació com a espanyol, quan no era permès alinear jugadors estrangers El FC Espanya impugnà aleshores el partit del Campionat de Catalunya que havia perdut enfront del Barcelona La federació li donà la raó i feu repetir tots els partits del Barça, però aquest no ho acceptà i el títol fou per a l’Espanya
Mitla

Vista panoràmica de Mitla
Eduardo Robles Pacheco (CC BY 2.0)
Ciutat antiga
Jaciment arqueològic
Ciutat de l’antic Mèxic, situada a l’actual estat d’Oaxaca, a la plana del riu Mitla.
Les restes de la ciutat palesen, arquitectònicament, una ruptura amb la tradició zapoteca i l’assoliment d’una gran perfecció en l’estil façanes blanques, salons esbarjosos, patis, columnes interiors, etc exteriorment els edificis són adornats amb greques fetes amb pedra, i els interiors ho són amb mosaics i pintures mixteques Ocupada pels asteques el 1490, la ciutat s’ha conservat com a conjunt de cinc grups d’edificis grup de la rectoria, dels arbres, del rierol, de les columnes i del sud molt estudiat, aquest conjunt ha permès la diferenciació cultural entre zapoteques i mixteques
Genó
Poblat del període del bronze final del terme municipal d’Aitona (Segrià).
Extensament excavat, és un dels assentaments del període del bronze final més ben coneguts de Catalunya És situat sobre un tossal d’erola plana, de forma ellipsoidal, delimitat per pendents abruptes Les disset cases que formen el poblat, quadrangulars i d’uns 40 m 2 , s’adossen a un mur de fons que segueix el perímetre de l’erola i s’obren a un espai central lliure de construccions La troballa de nombrosos materials ha permès reconstruir amb força precisió les formes de vida d’aquest petit grup d’agricultors i ramaders del segle XI aC
L’Havana acull la IX Cimera Iberoamericana
La capital de Cuba acull fins dimarts la IX Cimera Iberoamericana de caps d’Estat i de Govern d’Espanya i l’Amèrica Llatina Tot i els gestos de la resta de caps d’Estat, la majoria dels quals han mantingut durant la cimera entrevistes amb grups dissidents, el president cubà, Fidel Castro, reafirma en el seu discurs final la voluntat de no introduir canvis en el sistema polític de l’illa D’altra banda, la reunió ha permès la primera visita a Cuba dels reis d’Espanya, Joan Carles i Sofia, i del president del Govern espanyol, José María Aznar
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina