Resultats de la cerca
Es mostren 1187 resultats
pic d’Arcalís
Cim
Cim (2 780 m) de la serralada que separa la vall de Tristaina de la de Llengonella, dins la parròquia d’Ordino (Andorra).
pic dels Gorgs
Cim
Cim (2 360 m) del massís de Madres, al S del roc Negre, a la línia de crestes que separa les valls de Cabrils (Censà), d’Évol (Oleta) i de Noedes, al Conflent.
Domina per ponent el gorg Estelat i el gorg Negre d’Évol
pic del Ginebre
Cim
Cim (2 382 m) de la serralada que, entre el massís del Carlit i l’Aude, separa el Capcir (Puigbalador) del Donasà.
pic de Llena
Cim
Massís (2 673 m) que separa les valls Fosca (la Torre de Cabdella) i de Bellera (Sarroca de Bellera), al límit del Pallars Jussà i de l’Alta Ribagorça, al S del port de Felià.
pic de Letassi
Cim
Cim (2 173 m) del massís del Montcorbison, dins el terme de Viella (Vall d’Aran).
pic de Lenin
Cim
Punt, el més alt, de la serralada de Zaalajsk, a la frontera entre el Kirguizistan i el Tadjikistan (7 134 m), cobert de glaceres.
La primera escalada, d’un grup d’alpinistes soviètics, hi tingué lloc l’any 1934
pic de Lebondidièr
Cim
Cim (3 150 m), un dels del sector S del massís de la Maladeta, dins el terme de Benasc (Ribagorça), que domina l’estany de Cregüenya.
El seu nom és el del pirineista i historiador occità Loïs Le Bondidièr, mort el 1942, conservador del museu de Lorda Bigorra
pic de Fontfreda
Muntanya
Contrafort septentrional (1 061 m) del roc de Frausa, termenal dels municipis de Ceret i de Morellàs i les Illes (Vallespir).
pic de Fontfreda
Cim
Cim (2 736 m) a l’extrem E del massís d’Envalira, que domina la vall de Querol, dins el terme de Porta (Alta Cerdanya).